La província d'Alacant i la Llei D'Hont en 2023: el PP va estar més prop del seu sisé escó que el PSOE del seu quint
Una candidatura unitària de l'esquerra en el Senat imposa la mateixa estratègia al bloc conservador si vol mantindre la seua hegemonia.
Més informació: El PP de Pérez Llorca trauria hui més diputats valencians en les generals que tota l'esquerra junta: 13 front a 12
Les Eleccions Generals de juliol de 2023 deixaren en la província d'Alacant un mapa polític nítid. Amb dotze escons en joc per al Congrés dels Diputats, els resultats oficials atorgaren cinc representants al PP, quatre al PSOE, dos a Vox i u a Sumar-Compromís. No obstant això, un examen detallat del repartiment mitjançant el sistema D’Hondt va revelar que l'equilibri final entre les forces progressistes i conservadores es va sostindre en una distància molt escassa a l'hora d'assignació dels escons.
Entre els partits amb representació, el bloc conservador (PP-Vox) a penes va traure 73.332 vots més que el bloc d'esquerres (PSOE-Sumar-Compromís) d'un cens total de 1.261.001 electors. L'enorme volum d'abstencionistes, el 28,29% (356.620 vots), va fer la resta i va ser important a l'hora que PP i Vox sumaren 7 escons front als 5 de PSOE-Sumar-Compromís.
La legislació electoral espanyola establix un llindar del 3% dels vots vàlids perquè una candidatura puga aspirar a entrar en el repartiment d'escons d'una província. I la distribució real dels llocs parlamentaris depén de la divisió dels sufragis, la qual cosa eleva el cost efectiu d'un escó. En la pràctica, aconseguir representació a Alacant va exigir superar els 71.000 vots, convertint la barrera electoral en un miratge per a les formacions minoritàries.
El punt de màxima tensió durant l'escrutini provincial es va concentrar en l'adjudicació del dotzé escó, l'última plaça parlamentària assignada per la circumscripció. Este cobejat lloc va recaure en el quart diputat del PSOE gràcies al seu quart quocient de 71.606 vots (la Llei D'Hont dividix cada resultat en successius quocients per a l'assignació d'escons). Per a obtindre el seu sisé escó el PP hauria necessitat un quocient de 65.833,4 punts, va ser de tan sols 5.773 punts D'Hondt. O el que és el mateix, haver captat 28.864 vots més en les urnes per a aconseguir que el seu sisé divisor superara el quint socialista. El PSOE, en canvi, hauria hagut de perdre més de 31.000 vots per a quedar-se sense el seu quart escó.
La importància de l'abstenció
Esta estreta distància adquireix un significat rellevant quan s'analitza el comportament de l'abstenció. Més de 356.000 alacantins amb dret a vot decidiren no acudir a les urnes en aquella jornada electoral. Si la participació en la província s'haguera incrementat tan sols cinc punts percentuals, haurien entrat en circulació més de 63.000 nous vots. Un cabal d'esta magnitud superava àmpliament el marge de 28.864 paperetes que separava el Partit Popular d'arreplegar el diputat al PSOE o els 28.239 vots que necessitava Sumar per a duplicar la seua presència a Madrid.
![Estimación de escaños para el 29N según las encuestas](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11371659.png?p=w:1706\/h:960&h=haJpTbmR"])
No obstant això, un 71,71% de participació en la província va constituir per si mateix un bon resultat. En els comicis anteriors, els del 10 de novembre de 2019, la participació definitiva en la província d'Alacant va ser del 69,32%. En qualsevol cas, la composició de la delegació alacantina no va dependre únicament de la mobilització de les bases tradicionals de cada partit, sinó també del volum d'electors que va preferir quedar-se a casa.
Així doncs, depén molt en les eleccions del 29-N si l'abstencionisme pertany al bloc conservador o al bloc d'esquerres, o el que és el mateix, el grau de mobilització que des dels partits aconseguixen encoratjar entre els seus simpatitzants ja que un canvi en la participació de l'electorat abstencionista pot reconfigurar l'equilibri de poder en les Corts Generals.
Les llistes obertes en el Senat
La votació al Senat funciona mitjançant un mecanisme diferent al del Congrés, amb elecció directa per llistes obertes. Finalment el PP va aconseguir tres senadors per al Partit Popular i el PSOE només u. En la jornada del 23-J, la candidata del PP Eva Ortiz Vilella va encapçalar el recompte en la província arribant a 335.834 suports, la qual cosa va suposar el 38,2% del total de sufragis emesos per a la Cambra Alta. Els seus companys de llista, Agustín Almodóbar i María Dolores Esteve, asseguraren les places segona i tercera amb 324.363 i 319.692 vots respectivament.
Per la seua banda, la primera representant del PSOE, Ana Martínez Zaragoza, va obtindre el quart i últim lloc en disputa després de reunir 297.956 sufragis (el 33,9%). La tercera senadora electa pel PP va superar per un marge directe de 21.736 vots reals la primera candidata del PSOE.
Perquè els socialistes hagueren aconseguit un segon senador en la província a costa de la llista popular, la seua segona aspirant, Antonia Moreno Ruiz (282.311 suports), hauria hagut de retallar una diferència directa de 37.381 vots sobre el tercer tall del PP.
![El presidente, Juanfran Pérez Llorca, sobre la estimación de resultados en unas nuevas elecciones autonómicas.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11373602.png?p=w:320\/h:240&h=yTmgem7r"])
Formacions com Vox o Sumar-Compromís, que en les paperetes per al Congrés obtingueren dos i un diputat respectivament, quedaren completament al marge de la representació en el Senat. La candidata més votada de Vox en la circumscripció alacantina, Irene Lisarte, va obtindre 123.597 suports (14,1%), situant-se a més de 174.000 vots de l'última plaça assignada a la socialista Ana Martínez. Per la seua banda, el referent de Sumar en la llista sepia, Manuel Alcaraz, va acumular 109.825 vots (12,5%), quedant a més de 188.000 sufragis de la frontera d'entrada.
En el cas que el PSOE i la coalició Sumar-Compromís hagueren concorregut baix una única papereta d'esquerres (com va a ocórrer ara) sense aliança en la dreta (s'ho estan pensant), el repartiment provincial hauria registrat un gir històric.
Per això, davant l'amenaça d'eixa candidatura unitària d'esquerres, la resposta del bloc conservador es torna matemàticament indispensable per a conservar l'hegemonia. Si el PP i Vox acorden presentar una llista conjunta en la província d'Alacant, la suma de les paperetes conservadores hauria aconseguit una posició inabastable per als seus rivals. En una projecció dels resultats de 2023, amb un escenari de xoc de blocs unificats, la llista conjunta de PP i Vox s'hauria adjudicat els tres primers escons en el Senat en disputa (el que va ocórrer fa tres anys només en el cas del PP), relegant la candidatura unificada del PSOE i Sumar a la quarta i última plaça del Senat.
