Calma tensa en el PSPV d'Alacant: tots volen ser ungits per Morant però estan abocats a primàries
La Conferència Política del 20 de setembre en la UA pot abocar a batalles
Més informació: Onze mesos de gestora en el PSPV a Alacant... i el que queda: l'aparell de Morant vol el control de les llistes
La situació d'interinitat de tots els que aspiren a liderar les llistes del PSPV amb el calendari flexible obert per Ferraz (tres finestres en juliol, setembre i novembre) està minant els militants i dirigents. Encara més en grans ciutats com Alacant, que porta 13 mesos intervinguda per una gestora, igual que Sant Vicent del Raspeig (març) o Almoradí (en maig). I la líder valenciana, Diana Morant, no està ajudant ja que en compte d'obrir els debats municipals ha convocat per al 20 de setembre en la UA la Conferència Política del PSPV ajornada des de maig per les eleccions andaluses.
En este context, són pocs els que volen arribar a eixe gran acte d'inici de la precampanya "mirant-se de reüll" sense saber si encapçalaran o estaran inclosos en les llistes de les municipals. Fins i tot en les de les Corts Valencianes, on ningú té assegurat el seu lloc ja que la direcció política de Morant no mostra les seues preferències valorant el treball de cadascun dels diputats.
Els socialistes es queixen veladament que no es produïsca el tancament definitiu dels calendaris per poder arribar als militants i aconseguir el preceptiu 12% dels avals que els permeten concórrer a les primàries. Fins i tot els alcaldes més consolidats estan nerviosos ja que consideren que els escàndols de la política nacional es voran traduïts en pèrdua de vots en els pròxims comicis municipals. Un fet que pot fer malbé la seua tradicional hegemonia en alguns feus.
En les grans ciutats és on majors crítiques s'estan produint, veladament, a la inacció orgànica de Morant i el seu equip. De les capitals de comarca només els socialistes il·licitans tenen clar qui serà el seu líder, Héctor Díez. Però, què passarà a Alacant, a Benidorm o fins i tot a Oriola?
A Benidorm el partit pareix haver esquivat l'anestèsia orgànica i assisteix ja a un xoc de trens anticipat entre dos ex alts càrrecs del Consell de Ximo Puig: el periodista Pere Rostoll i l'expert en innovació Mario Villar, que ja mouen fitxa públicament, sobretot en xarxes. Rostoll i Villar es veuen abocats a una extenuant precampanya interna que amenaça amb desgastar les sigles abans d'hora, mentre el llistó endurit del 12% dels avals plana sobre el procés com una barrera insalvable per a qui no aconseguisca el control de l'aparell.
El cas d'Alacant és especialment complicat. Es va crear una gestora dirigida per l'eldenc José Antonio Amat (home fort del secretari general provincial, Rubén Alfaro, alcalde d'Elda) que ha mantingut la seu tancada durant més d'un any per tractar de restar poder orgànic a l'exsenador Ángel Franco. Però amb l'única referència del grup municipal que encapçala Ana Barceló, el PSPV alacantí no és ja que no remunte, sinó que la percepció i els sondejos assenyalen com la seua perspectiva de vot va a pitjor.
![Ángel Franco y Ana Barceló, líder histórico del PSOE de Alicante y la portavoz municipal.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10290267.jpg?p=w:1706\/h:960&h=wMr2H3zO"])
Tothom dona per amortitzada l'actual portaveu, però els socialistes no sols hauran de negociar la seua eixida, sinó també el seu recanvi. Fonts del PSPV alacantí afirmen que la preferida per Morant per a ser candidata per la segona ciutat de la Comunitat Valenciana és Trini Amorós davant del diputat José Díez. L'objectiu dels qui la recolzen és que siga ungida per Morant i evitar una lluita fratricida. No obstant això, el nom d'Amorós solleva diversos sectors del PSPV en la ciutat que asseguren que si es presenta a les primàries li enfrontaran candidats o candidates alternatives.
En este context, qui podria recollir avals tant per a Amorós com per a Díez? Ferraz va duplicar el percentatge del 6% al 12% per a endurir l'accés a les primàries i evitar la proliferació de candidatures testimonials o excessivament fragmentades. Darrere d'ells no hi ha cap sector reconeixible i els treballs de negociació interna previs a les primàries no s'estan produint. El PSPV d'Alacant corre el risc d'arribar al dia del xiulet d'eixida completament desentrenat, afrontant unes primàries salvatges sense haver pactat abans ni la pau ni les regles del joc.
Tot això, si els de Franco no trenquen els plans de Morant en la ciutat, ja que consideren que les últimes decisions de la secretària general busquen el seu extermini i això és una cosa que no s'aconseguix pacíficament. Amb o sense primàries, per tant, el PSPV alacantí es veu immers en una altra amenaça: que la meitat dels seus militants i simpatitzants se senten tan exclosos que es repleguen en les eleccions, no facen campanya pel seu partit i esperen de nou a reprendre el poder orgànic quan els siga possible. No seria la primera vegada.
