Vídeo de la Generalitat Valenciana frente al bloqueo gubernamental en el TC de su Ley de Costas
"Podria ser la teua última paella": el drama de les platges i l'emotiva campanya valenciana contra el bloqueig de Sánchez a la seua llei
La Generalitat Valenciana llança una impactant campanya audiovisual per a defendre els nuclis històrics litorals.
Més informació: La Generalitat planta cara al Govern en el seu pols pel litoral amb una contraproposta per a salvar les seues platges
El conflicte pel control, l'ordenació i el futur de la Costa Valenciana ha saltat definitivament dels despatxos i les tribunes a les pantalles dels mòbils dels ciutadans en una escalada de tensió institucional sense precedents. La Generalitat Valenciana ha llançat una contundent i impactant campanya audiovisual dirigida directament al cor dels veïns del litoral, utilitzant la càrrega emocional i l'arrelament cultural com a armes polítiques davant del que consideren un bloqueig sistemàtic i una deslleialtat per part del Govern d'Espanya.
El vídeo, que apela de manera directa a la memòria col·lectiva i a la identitat lligada al Mediterrani, comença amb un advertiment implícit que ha encés les alarmes en municipis històricament castigats pels deslindes estatals: la possibilitat real d'estar vivint l'última paella davant de la mar, l'últim passeig a la vesprada per la platja de sempre o l'últim estiu en l'apartament heretat dels pares.
Amb estes premisses, el Consell no sols busca mobilitzar l'opinió pública, sinó visibilitzar la situació de vulnerabilitat en què queden milers d'habitatges tradicionals en localitats com Dénia o Guardamar del Segura, els nuclis històrics dels quals es troben en el punt de mira de la Direcció General de Costes.
L'ofensiva comunicativa del Govern autonòmic arriba en un moment d'asfíxia legal per a la normativa pròpia. El Tribunal Constitucional ha suspés cautelarment l'article fonamental de la Llei de Costes Valenciana, un precepte dissenyat específicament per a blindar i atorgar un reconeixement etnogràfic i històric a estos nuclis de població costanera tradicionals davant de les demolicions i reversions de l'Estat.
Des de la Generalitat s'acusa a l'Executiu central d'actuar amb una flagrant deslleialtat institucional, ja que el recurs d'inconstitucionalitat va ser interposat de manera unilateral a Madrid mentre ambdues administracions es trobaven suposadament assegudes en una taula de negociació bilateral per a buscar punts de trobada tècnics.
Per al Consell, este moviment judicial no busca protegir el medi ambient, sinó exercir una centralització mal entesa que passa per damunt de l'autogovern i de les competències autonòmiques d'ordenació del territori, aplicant de manera retroactiva normes que convertixen en il·legal el que durant dècades va ser legítim i va estar recolzat pel Registre de la Propietat.
![Playa de Les Deveses en Dénia, sujeta a un proceso de de expropiaciones a través de deslindes de Costas.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11178778.jpg?p=w:1706\/h:960&h=iI1aN09n"])
Aquesta paràlisi als tribunals es retroalimenta amb la situació que es viu a les Corts Generals, on el Front Cívic per la Qualitat Democràtica i plataformes com Som Mediterrania denuncien un "segrest" legislatiu idèntic. La reforma de la Llei de Costes estatal, que va ser aprovada per majoria absoluta al Senat per a salvaguardar precisament estos nuclis tradicionals amb valor etnogràfic, roman encallada en la Mesa del Congrés dels Diputats de manera indefinida.
L'estratègia de prorrogar sistemàticament els terminis d'esmenes per part de les forces del Govern central (PSOE-Sumar) manté la reforma en un llimb jurídic, impedint que el text siga votat en el Ple del Congrés dels Diputats, on comptaria amb els suports necessaris per a tirar avant. Esta tàctica de dilació temporal col·lisiona frontalment amb el clam de les autonomies i de les desenes de municipis afectats que exigixen una moratòria immediata de tots els expedients de deslinde en curs.
Davant de la doctrina ministerial de la retirada antròpica, que promou desallotjar de manera progressiva la presència humana de la primera línia de platja, la campanya del Consell defensa que el litoral valencià és molt més que un simple paisatge geogràfic; és memòria viva, és el sustent de milers de llocs de treball associats al sector turístic tradicional i és, fonamentalment, la llar de milers de famílies.
La Generalitat argumenta que seua normativa busca ordenar el territori amb sentit comú i oferir una seguretat jurídica real a les persones que viuen vora la mar, garantint que ningú haja d'acomiadar-se d'un entorn que forma part indissoluble de les seues vides. El debat, per tant, s'endureix davant d'una tornada al període estival on els afectats exigixen que la ciència, el canvi climàtic i la protecció del medi ambient es gestionen de cara a la ciutadania i respectant els drets de propietat consolidats, en lloc de legislar a colp de reglaments unilaterals que imposen la demolició com a única resposta davant de la mar.
