Juristes Valencians utilitzarà els 750 anys de Jaume I per a una nova protesta i exigir la fi del "bloqueig" al Dret Civil
Chirivella urgeix a Les Corts a designar ja als ponents davant el Congrés: "Seria hipòcrita homenatjar al Rei Fundador i renunciar als nostres drets".
Més informació: Herències i custòdia compartida: el preu de no recuperar el Dret Civil Valencià
La societat civil valenciana tornarà a eixir al carrer el pròxim 27 de juliol. La data no és casual: es complix el 750 aniversari de la mort de Jaume I, el monarca que va fundar el Regne de València i va atorgar els "Furs". En este context simbòlic, l'Associació de Juristes Valencians ha convocat una nova concentració per a exigir la recuperació efectiva del Dret Civil Valencià.
José Ramón Chirivella, president de l'entitat, es mostra taxatiu a EL ESPAÑOL davant la paràlisi parlamentària en la designació dels diputats que han de defendre la reforma constitucional a Madrid.
"És una situació realment alarmant i preocupant. Si en este mes de juliol no es produïx la designació, entenem que hi ha una renúncia en la pràctica", advertix el jurista.
Per a Chirivella, el temps s'acaba si es pretén que la reforma siga una realitat abans que acabe l'actual legislatura estatal. "Considerem que és imprescindible que s'aprove la designació de diputats; si no, no es podrà reformar la Constitució en este cicle", assenyala amb fermesa.
El president de Juristes Valencians recorda que el Congrés dels Diputats ja ha demostrat recentment la seua capacitat d'actuar amb rapidesa en casos similars.
Chirivella posa com a exemple la reforma perquè Formentera tinga senador propi: "Ho han aconseguit en el mínim temps per haver-se tramitat pel procediment accelerat. No podem permetre que el Dret Civil Valencià siga una nova ocasió frustrada".
![Concentración de Juristes Valencians. Europa Press](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11115972.jpg?p=w:1706\/h:960&h=_hSehzFY"])
La crítica de l'associació es dirigix directament a la falta de coherència política. "Seria una gran incoherència i una gran hipocresia parlar del Rei Jaume I, que va crear el Regne i ens va donar uns drets moderns per a l'època, i no ser capaços de defendre'ls ara davant Madrid", afirma Chirivella.
En este sentit, urgeix al President de la Generalitat i als grups parlamentaris a passar de les paraules als fets. "No és possible que el president reclame el 25 d'abril i després la institució no siga capaç de presentar als ponents. Sempre dic que un President d'una comunitat autònoma ha de ser conscient de la seua immensa responsabilitat en esta qüestió", explica.
Chirivella insistix que esta reivindicació no és un debat teòric entre experts, sinó una necessitat que afecta la vida quotidiana dels ciutadans. "No parlem de coses abstractes, sinó de qüestions tangibles com la supervivència de l'empresa familiar, la regulació de les unions de fet o la custòdia compartida", recalca el president.
![Cuca Gamarra y Félix Bolaños, durante su encuentro. EP](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10110816.jpg?p=w:1706\/h:960&h=wtjVzOVF"])
El Dret Civil Valencià permetria, segons els juristes, modernitzar normes sobre successions i protegir el patrimoni agrari. "És fonamental recuperar esta competència per a garantir, per exemple, la substitució en l'àmbit del camp o fórmules de separació de béns més modernes", detalla Chirivella.
El suport a esta mobilització és massiu. Un manifest recent ja compta amb la firma de més de 500 personalitats representatives de l'acadèmia, la política i l'economia valencianes. Entre els firmants figuren rectors, catedràtics de Dret Civil i Constitucional, i líders dels principals sindicats i associacions empresarials.
"El significatiu d'este manifest és la presència de persones molt qualificades que diuen que és important recuperar esta competència", destaca Chirivella, mencionant noms com l'empresari Salvador Navarro o representants de la comunitat universitària.
Finalment, el líder de Juristes Valencians fa una crida a la unitat d'acció per a evitar que València siga discriminada respecte d'altres territoris. "Els nostres representants han d'estar a l'altura. S'ha modificat la Constitució dos vegades recentment i no entendríem que no s'incloguera la nostra reforma per falta de voluntat política", conclou.
