La Generalitat planta cara al Govern en el seu pols pel litoral amb una contraproposta per a salvar les seues platges
El Consell rebutja l'exigència del Ministeri de mantindre informes vinculants sobre tot el litoral i denuncia un tracte discriminatori respecte a altres autonomies.
Més informació: La Generalitat retreu al Govern la seua denúncia a la llei de costes valenciana: “Actua contra qui protegim el litoral”
La pugna pel control i la gestió del litoral a Espanya ha sumat un nou i tens capítol que situa la Comunitat Valenciana en el centre d'un complex tauler jurídic i polític. Després de l'aprovació de la Llei 3/2025, de 22 de maig, de la Generalitat, de protecció i ordenació de la costa valenciana, l'Executiu autonòmic buscava consolidar el que qualificava com un fita normativa de primer ordre per a desplegar una política litoral pròpia. El Govern central de Pedro Sánchez li ho ha impedit amb un recurs d'inconstitucionalitat.
EL ESPAÑOL ha tingut accés a l'Informe al Consell sobre el desplegament de l'acervo legislatiu en matèria de costes en la Comunitat Valenciana, que avalua l'estat legal i administratiu del desplegament de la Llei 3/2025 de protecció i ordenació de la costa valenciana. Este text tècnic s'emmarca en un escenari de fort conflicte institucional entre el Govern autonòmic i l'Executiu central, servint com a full de ruta jurídica per a fonamentar les al·legacions de la Generalitat davant el Tribunal Constitucional front al recurs promogut per l'Estat.
Així mateix, desvetla de manera interna els detalls de la paràlisi dels decrets autonòmics, les tensions de la negociació bilateral pel rebuig a la tutela de Madrid i l'estratègia de coordinació amb altres comunitats costaneres per a forçar un model de cogovernança front a la reforma del Reglament General de Costes estatal. En este sentit, divendres el portaveu del Consell, Miguel Barrachina, va instar el Govern d'Espanya a "respectar plenament les competències autonòmiques assumides per la Generalitat" en matèria d'ordenació del territori i el litoral. També a "retirar aquelles iniciatives que pretenen limitar injustificadament el desenvolupament del marc normatiu valencià".
No obstant això, els canals administratius han encallat de manera abrupta en els despatxos de Madrid. La Generalitat s'ha vist obligada a moure fitxa de manera contundent en activar una contraproposta formal dirigida al Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica. El motiu subjacent d'este moviment no és un altre que el profund desacord davant les condicions imposades per l'Administració General de l'Estat, les quals, segons els tècnics i responsables jurídics valencians, amenacen amb llevar tota utilitat real a les competències transferides.
El focus del conflicte resideix en la lletra menuda del esborrany que el Govern central va posar damunt la taula de negociació. La proposta estatal pretenia obligar la Generalitat a acceptar que el Ministeri retinguera la potestat d'emetre informes preceptius i vinculants sobre la totalitat del litoral valencià.
Per al Consell, acceptar esta clàusula suposaria una claudicació que en la pràctica "buidaria de contingut efectiu qualsevol eventual transferència competencial", transformant l'anhelat autogovern costaner en una mera il·lusió burocràtica tutelada des de la capital.
Aquesta exigència de Madrid és percebuda en els corredors de la Generalitat com un clar greuge comparatiu si s'analitza el mapa autonòmic espanyol, on altres regions històriques o litorals com Galícia, el País Basc, Catalunya o Andalusia ja han aconseguit arrancar a l'Estat transferències executives de gestió molt més netes i exemptes d'este tipus de mecanismes de fiscalització permanent.
![Playa de Les Deveses de FDénia antes de su regeneración.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2026\/02\/20\/actualidad\/1003744139023_261539262_1706x960.jpg"])
La negativa valenciana a acceptar un paper de subordinació administrativa busca evitar que la regió quede relegada a una autonomia de segona classe pel que fa a l'ordenació dels seus propis recursos naturals, especialment quan el mateix text oficial remarca que la proposta del Govern d'Espanya és "insuficient i contrària al principi d'autonomia competencial".
La situació de bloqueig no sols afecta el traspàs de les funcions i serveis vinculats a la gestió dels títols d'ocupació del domini públic marítim-terrestre. L'informe del Consell detalla com l'ofensiva de l'Executiu central està provocant un efecte dòmino que paralitza de manera col·lateral el desenvolupament normatiu intern de la pròpia Comunitat Valenciana.
Un clar exemple d'esta paràlisi institucional es troba en el Projecte de decret regulador dels nuclis urbans costaners d'especial valor etnològic, una de les grans apostes de la nova legislació autonòmica per a protegir els poblats tradicionals front als deslindes estatals.
Malgrat haver superat amb èxit les fases de consulta i informació pública durant els últims mesos de 2025, la seua tramitació es troba actualment "temporalment suspesa en constituir desenvolupament reglamentari d'un dels preceptes actualment afectats per la suspensió acordada en seu constitucional".
![Playa de Babilonia, en Guardamar de Segura, uno de los litorales en litigio de la Comunitat Valenciana.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2026\/02\/27\/actualidad\/1003744148704_261665416_320x180.jpg"])
El Govern d'Espanya, mitjançant la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat, ha aconseguit congelar cautelarment l'article 17 de la llei valenciana, precisament el pilar legal sobre el qual es sustentava la defensa d'estos barris mariners històrics. Davant el que el Consell qualifica obertament com "reiterats intents del Govern d'Espanya d'obstaculitzar i limitar l'exercici legítim de les competències autonòmiques", l'estratègia valenciana passa per resistir jurídicament i buscar aliances en l'arc mediterrani i cantàbric.
La Generalitat ja ha formalitzat les seues al·legacions davant el Tribunal Constitucional per a defensar la plena legalitat de les seues competències exclusives en ordenació del territori. Al mateix temps, el Govern valencià treballa de manera coordinada amb la resta de les comunitats autònomes afectades per la política costanera del Ministeri.
Existix un front comú autonòmic que s'oposa de manera frontal a la reforma del Reglament General de Costes que intenta traure avant el Govern central. Les regions costaneres denuncien a l'uníson que estes modificacions s'estan tramitant sense la transparència i la participació institucional necessàries, amenaçant la seguretat jurídica de ciutadans i empreses a través de l'aplicació de nous criteris amb preocupants efectes retroactius. El pols, per tant, transcendeix la mera gestió tècnica dels xiringuitos, les concessions o les autoritzacions de platja.
![Casas históricas construidas por el ingeniero Mira en la playa de Babilonia en Guardamar del Segura.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2025\/03\/07\/alacant\/929417455_253708436_320x180.jpg"])
Es tracta d'una batalla política de calat sobre el model de governança de l'Estat autonòmic. L'informe que ha servit de base per a ratificar la postura del Consell conclou amb una exigència explícita a l'Executiu central perquè "abandone qualsevol plantejament obstructiu respecte a l'exercici de les competències autonòmiques" i assumisca d'una vegada per totes que la realitat mediterrània requerix una gestió de proximitat.
La Generalitat Valenciana insistix en la necessitat imperiosa de que el Govern d'Espanya "facilite un procés real i efectiu de descentralització en matèria de gestió litoral, respectant el marc estatutari". Mentre el Ministeri de Política Territorial no cedisca en el seu afany d'imposar informes vinculants sobre cada quilòmetre de la costa valenciana, el traspàs continuarà bloquejat en un bucle burocràtic, privant la Comunitat de les ferramentes de gestió directa de què ja disfruten altres nacionalitats històriques del nord i del sud peninsular.
