Els habitatges turístics a València anunciats en plataformes cauen un 32 % en dos anys: de 7.976 a 5.393
L'Ajuntament cita l'últim informe de l'INE per a celebrar que la moratòria de les llicències i la nova normativa han reduït el nombre de VUT a la ciutat.
Més informació: Habitatges turístics que volen tornar a ser habitatges: València revisa si 14 apartaments compleixen l'habitabilitat
El nombre d'apartaments turístics a la ciutat de València és de 5.393, segons l'última estadística de l'INE sobre l'oferta en plataformes digitals.
Es tracta d'una reducció del 32,4 % respecte al màxim històric assolit en agost de 2024, amb 7.976 habitatges.
Segons va celebrar este diumenge l'Ajuntament en un comunicat, la moratòria en la concessió de llicències turístiques i la nova normativa urbanística han permés a la ciutat passar de liderar el creixement a protagonitzar una de les majors caigudes.
La diferència respecte a eixe màxim és, segons l'INE, de 2.583 apartaments turístics menys en dos anys, període que coincidix amb l'aprovació d'una moratòria de dos anys en la concessió de noves llicències, en vigor des de maig de 2024, i la seua continuïtat amb una nova normativa urbanística que establix "requisits molt exigents" per a la posada en marxa de nous habitatges d'ús turístic.
Segons el Consistori, eixe descens, a més, va estar precedit d'un creixement del 49,1 per cent en els dos anys previs a l'entrada en vigor de la moratòria, un percentatge que situava València al capdavant en el creixement d'anuncis en plataformes d'esta modalitat d'allotjaments per davant de ciutats com Madrid (+44 %), Màlaga (+43,1 %) o Marbella (+35,6 %).
En termes interanuals, l'INE reflectix que l'oferta actual d'apartaments turístics a València se situa un 17 % per davall de la de maig de 2025.
Este descens està 7 punts per damunt de la mitjana nacional (−10,7 %) i és la segona major caiguda interanual de les sis ciutats amb major oferta, la qual cosa confirma, segons les mateixes fonts, que "la ciutat reduïx el seu parc d'apartaments turístics a un ritme sensiblement més accelerat que el conjunt del país".
L'Ajuntament també cita l'últim baròmetre de la patronal turística Exceltur, amb dades del tercer trimestre d'enguany, per a assenyalar que apunten en la mateixa direcció i confirmen l'efecte que està tenint la nova normativa en el descens de l'oferta.
L'organització empresarial destaca que la nova regulació de València, que establix límits simultanis d'implantació per districte, barri i illa, junt amb majors requisits urbanístics que reforcen el control de noves altes, ha motivat una caiguda del 10 % en el nombre de VUT operatives a la capital. Este descens està dos punts per damunt de la caiguda mitjana de les 25 principals ciutats analitzades per Exceltur.
Segons el regidor d'Urbanisme, Habitatge i Llicències, Juan Giner, la norma urbanística definitiva porta poc més de quatre mesos en vigor, "per la qual cosa és d'esperar que el seu efecte sobre l'oferta d'habitatge turístic s'accentue en els pròxims semestres, aprofundint en la regressió de les VUT que ja es reflectix en les dades de l'INE dels últims semestres".
Marc normatiu
La nova normativa del terciari hoteler, vigent des del 25 de maig de 2026, articula tres panys que operen de manera simultània en cada barri, districte i illa de la ciutat (amb l'excepció de Ciutat Vella, que compta amb la seua pròpia regulació).
Així, es fixa en un màxim del 8 % el màxim de places turístiques de qualsevol tipus sobre la població empadronada en cada barri i districte, un topall del 2 % dels habitatges de cada barri i districte destinats a ús turístic, i un límit del 15 % de locals en planta baixa per illa que puguen dedicar-se a esta activitat.
N'hi ha prou que s'assolisca un sol d'estos llindars perquè quede bloquejada l'obertura de noves places turístiques en la zona afectada.
A més d'estos límits de saturació, la norma exigix que els habitatges d'ús turístic en edificis d'ús residencial mixt o exclusiu s'ubiquen únicament en planta baixa o primera planta, sempre per davall de l'ús residencial, amb accés independent des del carrer i amb l'autorització de tres quintes parts de la comunitat de propietaris.
En paral·lel, està actualment en vigor un termini d'un any perquè els apartaments que no puguen complir estos requisits, o que manquen de títol habilitant, revertisquen a ús residencial.
A més, s'ha posat en marxa el Cens d'Allotjaments Turístics de l'Ajuntament de València (CATAV), d'accés públic, que arreplega tots els allotjaments amb títol habilitant municipal.
