Radiografia de la València comercial: 115.000 negocis i forta volatilitat amb 19.000 obertures i 12.500 tancaments
El sector representa el 67% de l'economia de la ciutat. El centre i L'Eixample, amb Russafa al capdavant, són els barris amb més rotació.
Més informació: El comerç local perd pes a la Comunitat Valenciana: més de 1.200 negocis han tancat des de l'any 2023
València ha assolit un rècord amb quasi 115.000 comerços i serveis, però este creixement no és estable, ja que està marcat per una forta corrent de rotació comercial: s'obriren 18.802 locals, però se'n tancaren 12.585 en només un any.
Això significa que a la ciutat, de mitjana, obri un negoci cada mitja hora i en tanca un altre cada 40 minuts.
Així es desprén del Cens d'Activitats Econòmiques de l'Ajuntament a l'1 de gener de 2026, que revela que les persianes s'alcen i baixen a una velocitat vertiginosa, especialment a Ciutat Vella i a L'Eixample, els dos grans epicentres de l'oci i la gastronomia.
Concretament, el centre de la ciutat va tancar l'exercici amb un estoc total de 13.488 activitats de comerç i serveis. Es registraren 1.973 noves altes fiscals en només un any, front a 1.272 baixes definitives.
A més, 122 empreses traslladaren la seua seu fiscal fora del districte de Ciutat Vella cap a una altra zona de la ciutat
Un comportament pràcticament idèntic s'observa a L'Eixample, que va arribar als 13.372 comerços i una rotació constant amb 1.905 obertures i 1.318 persianes baixades. 348 empreses canviaren la seua seu fiscal a una altra zona de la ciutat.
Aquesta alta taxa de rotació apunta a un procés accelerat de substitució a peu de carrer. L'escalada dels preus dels locals de lloguer i la competència fan que molts comerços de proximitat amb menor marge de benefici claudicaren amb més rapidesa i es reemplacen de manera quasi instantània per franquícies o nous negocis d'hostaleria.
El 'boom' comercial
Més enllà de l'agitació diària dels barris de moda, les xifres de l'informe de l'Ajuntament demostren que el sector serveis de València es troba en el seu moment de major volum històric.
El segment específic de Comerç i Serveis de la ciutat ha experimentat una sòlida expansió durant l'últim lustre fins a representar el 67% de tot el teixit empresarial de la capital. El seguix el sector de Serveis Professionals amb un 21,7% (37.153 activitats). Entre ambdós concentren quasi el 90% de l'economia de la ciutat.
A l'1 de gener de 2026, la ciutat va arribar a la xifra rècord de 114.475 activitats de comerç i serveis actives.
Això representa un creixement del 5,74% interanual en comparació amb les 108.259 activitats registrades a principis de 2025 i del 21,47% respecte a 2022, la qual cosa suposa la incorporació neta de 20.236 nous negocis de serveis en només quatre anys.
Si analitzem el cens general d'activitats de la ciutat (que a més del comerç inclou indústria, construcció, professionals o ramaderia), el volum total de València escala fins a les 170.930 activitats actives en 2026, front a les 161.058 de 2025 i les 140.899 registrades en 2022.
De quin tipus són?
Encara que l'estadística no detalla la tipologia exacta de cada nova alta diària, sí permet identificar quines són les grans especialitats comercials que sustenten la fisonomia urbana i el consum a la ciutat.
El gran motor és el comerç al detall de productes industrials no alimentaris, que engloba moda, calcer, perfumeria, articles per a la llar, tecnologia o papereria, que concentra les 12.236 activitats operatives.
La segona gran força urbana correspon a la gastronomia i l'oci: els serveis d'alimentació i restauració registren 7.824 llicències actives en el terme municipal.
El tercer gran pilar el constitueix el comerç minorista d'alimentació, begudes i tabac, que abasteix el dia a dia residencial dels veïnats.
Distribució de les altes en 2026 per barris
Per barris
Segons l'informe oficial, el barri on més va créixer el comerç en 2026 va ser Sant Francesc, el centre històric. Va tancar l'any amb 6.372 activitats de serveis, apuntant-se un creixement net espectacular de 443 locals en dotze mesos.
La seua força resideix en les 788 noves altes i en el seu immens poder d'atracció: va aconseguir captar 313 trasllats de negocis provinents d'altres àrees. Es tracta del barri comercial i de serveis més important de la ciutat.
Així mateix, destaca Benicalap, que es consolida com el gran pol de creixement residencial i comercial de la zona nord, sumant 217 comerços nets (fins a arribar als 3.305 locals de serveis) gràcies a una altíssima natalitat de 552 noves altes.
La Xerea (amb 145 nous), Ciutat de les Arts i les Ciències (138), Arrancapins (135), Gran Via (133) i Malilla (129) completen la llista dels veïnats més dinàmics i demandats pels nous emprenedors.
