Este nou curs comença amb una assignatura pendent, Ceuta, que, malgrat tots els esforços del Govern, que no han sigut pocs, per desviar l'atenció, eclipsi inclòs, està en l'eix del pensament de la gran majoria de la societat espanyola, perquè la identitat té més força de seguiment que qualsevol posicionament estratègic de màrqueting.
A risc de ser generalista, sense entrar a valorar circumstàncies particulars, els que arribaven a setembre amb assignatures pendents, solien ser els que s'assentaven en l'última fila de classe, quan entraven, clar, els que no paraven atenció a l'exposició de la professora, no entregaven els treballs a temps, els individuals, perquè dels grupals ja s'encarregava la resta de l'equip; i, sí, al que no solien faltar era a la partida de 'Truc' de la cafeteria.
Aixina que per al curs a punt d'inaugurar el millor serà que comencem pel més bàsic, perquè, definitivament, per entendre'ns com a societat avançada, o, almenys, així ens definim, és millor no donar res per sabut, enunciat senzill, subjecte, verb i predicat, i, a partir d'ací, que siga l'esperança la que faça la seua màgia per a poder simplement avançar en la defensa dels drets, principis i valors fonamentals, normes bàsiques que regixen l'espina dorsal del nostre estat de dret.
En esta línia de la simplificació si la unió fa la força la polarització, cada vegada més alimentada per interessos partidistes i permeada per afecció social, genera, com a primer símptoma, la desafecció política, i, a mitjà termini, desconfiança en la resposta resolutiva de les institucions, especialment de les que arriben a setembre amb assignatures pendents de resoldre.
Sobretot si és per falta de disciplina i entrega a la vocació de servici públic al qual es deuen els dirigents elegits, que, a la vista dels actes obvien que ho són en qualitat de prestatari; i, en segon pla, la divisió en el posicionament dels ciutadans davant d'una situació que requerix d'una resposta unificada.
Per descomptat que els ceutins no anaven a rebre una contestació unànime dels grups polítics, malgrat que no són pocs els dirigents socialistes que, de portes cap a dins, i altres sense temor a fer-ho públic, mostren discrepància en l'actuació del Govern davant de la major crisi humanitària i la pitjor gestió fronterera viscuda en la nostra història més recent.
D'això alguna cosa sabem els valencians.
Sense conéixer encara el contingut de la compareixença anunciada pel Sr. Sánchez, alguna cosa ens diu, o més bé les pistes donades en la seua última entrevista ad hoc, una dimissió no està en la fulla de ruta.
