Hi ha decisions que definixen la vertadera prioritat d'un govern. L'educació és una d'elles. Davant de qui entén la política educativa des de la pancarta, la protesta permanent o l'enfrontament, este Consell manté una aposta ferma per una ensenyança de qualitat, pel recolzament al professorat i per un sistema educatiu que avance des de la racionalitat, el diàleg i la bona gestió. Perquè l'educació no necessita més soroll, sinó estabilitat, recursos i decisions que es traduïxquen en millors oportunitats per a alumnes, docents i famílies.
Eixe és el camí que ha elegit el govern de Juanfran Pérez Llorca. Els Pressupostos de la Generalitat per a 2026 són la millor prova d'eixa voluntat. Amb 7.749 milions d'euros destinats a Educació, Cultura i Universitats, un 6,2 % més que l'any anterior, es torna a situar el sistema educatiu com una de les grans prioritats. Perquè un pressupost no és només una relació de xifres: és l'expressió més clara d'un projecte polític i de les decisions que marquen el present i el futur d'una societat. No es tracta únicament d'una xifra rècord. És la demostració que la formació de l'alumnat és un compromís real. Tot el contrari, a un govern central que retalla 309 milions d'euros dels recursos destinats a educació, per a passar-los a despeses de personal de Presidència.
Però els pressupostos només tenen sentit quan es convertixen en realitats. I això és precisament el que estem fent. La inversió ja es traduïx en mesures concretes que milloren la vida de milers de famílies, com la gratuïtat de l'educació de 0 a 3 anys, que afronta el seu tercer curs consecutiu i va beneficiar l'any passat a més de 45.000 xiquets, el doble que quan esta iniciativa va començar. Una mesura que afavorix la conciliació, impulsa la igualtat d'oportunitats des de les primeres etapes i elimina barreres econòmiques.
Des de la convicció que el camí es recorre caminant, la Generalitat ha volgut demostrar que les paraules només tenen valor quan van acompanyades de fets. Per això ja ha començat a transferir ajudes directes als centres per a climatitzar les aules a les quals, al setembre, tornaran els nostres fills. Eixa aposta es materialitza en un sistema més inclusiu, en el major reforç de professionals realitzat fins ara, en una millora retributiva del professorat -amb finançament garantit- i en una inversió de 372 milions d'euros per a continuar modernitzant les infraestructures i oferir centres més accessibles, eficients i preparats per als reptes del futur. Tot això, a més, amb un esforç pressupostari realitzat pràcticament a pulmó.
I convé no perdre de vista el context. La Comunitat Valenciana continua afrontant una situació financera especialment complexa, conseqüència d'anys d'infrafinançament, del pes d'un deute acumulat durant anys i de l'enorme impacte econòmic que va deixar la DANA. Els recursos públics són els que són i governar exigix administrar-los amb responsabilitat, establint prioritats i dient sempre la veritat. La bona política no construïx castells en l'aire; gestiona amb rigor els recursos disponibles. Com recorda amb freqüència el president, mai cal prometre allò que no es pot complir. I l'educació del futur naix d'anar posant, dia a dia, pedra sobre pedra per a construir un sistema millor.
Fernando Pastor és portaveu del grup parlamentari Popular en Les Corts Valencianes.