La consolidació d'un nou sistema polític a Espanya, i, per contagi, també als territoris autonòmics, és més que evident i pareix que serà el que viurem en els temps més pròxims.
Les majories absolutes formen part del passat i només queden tres exemples, a nivell autonòmic, que poden paréixer residuals sí, però compte perquè tot apunta a la seua sostenibilitat davant dels lideratges consolidats, i la falta de líders en el contrapunt o l'alternativa.
Madrid, Galícia i Castella-la Manxa, els dos primers en mans del Partit Popular i, l'últim, a càrrec del socialista García-Page, que, tot cal dir-ho, no és precisament molt fan del seu líder de partit, i president del Govern, Pedro Sánchez.
Molts apuntaven en temps del naixement del llavors assembleari partit Podem que anàvem cap a un sistema multipartidista.
Les veus discordants cridàvem a la calma perquè eren molts els ingredients que faltaven per a este procés, entre d'altres, l'entrada dels nous partits en els governs i la seua continuïtat en el temps després de ser gestors i no sols agitadors.
Com narra el refrany popular: "el temps posa cada cosa en el seu lloc"; i ens ha portat a un sistema denominat bipartidisme imperfecte, on els dos partits alfa continuen sent els que acaparen en major part el tauler polític, però necessiten de suports als seus flancs esquerre i dret, respectivament, per a aconseguir els governs.
El nou sistema requerix molt entrenament, especialment per al diàleg, amb l'objectiu d'aconseguir pactes, i, també, de dos factors importants per a recollir la confiança en la ciutadania: el primer, la claritat expositiva en futurs acords en cas de tindre la possibilitat d'aconseguir les majories exigides, deixant ja de costat el 'tot val' com és habitual en els partits de massa; i, el segon, la transparència negociadora, per a donar a conéixer el tangible, la realitat del pacte de governança.
La primera prova de foc, la de les investidures. Estes solen tindre grans empassades, uns per l'anhelat tron i altres pel cobrament de peatges.
Però, quan ve la gran batalla pels posicionaments i es mostren les fortaleses i les debilitats del que va aconseguir la formació de govern, és en el moment d'elaborar, pactar i aprovar els pressupostos anuals.
Perquè, encara que parega que ja se'ns està oblidant davant la normalització d'allò antidemocràtic, el govern d'Espanya continua sense dur avant el mandat constitucional que garantix la continuïtat econòmica del país.
El 2023 va ser l'últim any en què tinguérem pressupostos, com a dada a tindre en compte.
El Consell de Pérez Llorca ultima la seua aprovació, però ací sí el PSPV presentarà uns pressupostos alternatius. Els que no presenta on els ha de presentar que és en el Congrés dels Diputats.
