Més d'un centenar de persones vinculades a l'entorn polític del sanchisme es troben hui investigades en distintes causes judicials. Els últims a incorporar-se a eixa llista són, ni més ni menys, que la directora general de la Guàrdia Civil i el director adjunt operatiu de l'Institut Armat, investigats per presumptes delictes de prevaricació i obstrucció a la justícia per la seua suposada actuació per a entorpir investigacions de la Unitat Central Operativa (UCO).
Quan qui ha de vetlar per la independència de les investigacions policials (com ja va ocórrer amb el fiscal García Ortiz) acaba compareixent davant la Justícia per presumptament obstaculitzar-les, el problema adquireix una gravetat institucional sense precedents.
El més preocupant és que esta situació arriba després que tant el ministre de l'Interior com la directora general de la Guàrdia Civil oferiren en seu parlamentària una versió dels fets que ha quedat desmentida per les evidències que consten en la instrucció judicial.
Les reunions amb la coneguda com «la fontanera», l'existència de la qual ambdós van minimitzar i fins i tot negar, han adquirit una dimensió molt distinta. Malgrat això, ningú assumix responsabilitats. No hi ha cessaments, no hi ha dimissions. Eixe és l'estil polític de Pedro Sánchez: aferrar-se al càrrec i ordenar el tancament de files.
Eixe mateix patró de comportament el coneixem bé amb Diana Morant. L'autoproclamada candidata a la Generalitat des de la seua Gandia natal -amb escàs poder de convocatòria- no ha aprofitat cap d'estos episodis per a reclamar explicacions o exigir transparència. Al contrari, ha optat per recolzar sense fissures l'estratègia marcada des de la Moncloa i per qüestionar contínuament la justícia. Ho va fer defensant el president i tot el seu entorn polític i personal.
La dona, el germà, el fiscal general, a Zapatero, a la directora de la Guàrdia Civil o al seu número dos Mascarell -ara també imputat-. Tot això fins al punt de deixar per a les hemeroteques una frase que resumix com poques la desconnexió del sanchisme amb la realitat: “La gent pel carrer em demana que aguantem”.
Fa tot just un any, Pedro Sánchez va compareixer en el Congrés assegurant que tot obeïa a una campanya de bulos i que ell havia sigut víctima de l'engany de qui l'envoltaven. Hui eixe relat ja no es sosté. La corrupció ha deixat de ser una mera sospita.
El Tribunal Suprem ha declarat, per unanimitat, l'existència d'una organització criminal i ha condemnat a José Luis Ábalos a més de 24 anys de presó i a Koldo García Izaguirre a 19 anys. A això cal afegir les investigacions que afecten Santos Cerdán; la causa que investiga la comptabilitat del PSOE i manté imputada la seua gerent federal; el cas Plus Ultra en què figura com investigat per cinc presumptes delictes l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero; i, sense oblidar, la condemna i inhabilitació de García Ortiz. I, amb tot este panorama, el Govern continua obstinat a repetir que ací no passa res.
Així que qui aspire a presidir la Generalitat hauria d'estar a l'altura de la responsabilitat que eixe càrrec exigix. No obstant això, la senyora Morant ha tornat a triar convertir-se en la principal portaveu del sanchisme. Justifica, una i altra vegada, allò injustificable abans que exigir exemplaritat i neteja.
Una posició que l'allunya cada vegada més de la confiança necessària per a presidir el Consell i que, a la vista dels resultats, tampoc acaba de convéncer els seus propis veïns de Gandia. Mentre «dimitir» continue sent un verb rus per al sanchisme, potser hauria de començar a pensar en un pla B.
Nando Pastor és el portaveu del Grup Parlamentari Popular en Les Corts Valencianes.