La història ens demostra que als valencians no ens ha anat massa bé dient un "sí" a tot; bé... sent sincers, a tardeos, festivals i saraos diversos ahí sí.

Però, quan es tracta d'acceptar ofertes, compte amb córrer per a donar el "sí vull" perquè igual es complix aquell dit popular de "els últims seran els primers".

Tal volta ha arribat el moment, probablement per tacticisme de partit amb principis de jerarquia aplicables, de dir que no a la proposta del Govern d'Espanya per a abordar el canvi del model de finançament.

Que, ja que estem, no oblidem que és obligació de l'executiu central el dur a terme les corresponents actualitzacions a un model caduc més d'una dècada, simplement per falta d'operativitat i per voluntat de servici públic, que també pareix que s'oblida amb massa facilitat.

Molts han parlat sobre la motivació per a formular la presentació d'este nou projecte que no és precisament cap de les premisses anteriors ni tan sols obeïx a cap mecanisme admissible per a dur a terme la funció de governabilitat.

És una mera qüestió aritmètica i és que els números parlamentaris no donen i els peatges no són gratuïts, ací ha sigut Esquerra Republicana de Catalunya la que ha passat a cobrament la factura.

Encara deixant de banda, com alguns defenen, el què ens ha portat fins ací, i centrant-se en la proposta, igual trobem diverses raons per a donar un "no", tant en la forma com en el fons.

Començant per l'últim, la resposta a la pregunta que tots haurien de formular que és si la Comunitat Valenciana obté el que per dret li correspon és clara: no, no se'ns està donant tot allò que ens és en deure.

I esta negació no només per posició de partit, que també, tot s'ha de dir, sinó per defensa a màxims, encara que només siga per una vegada.

Ningú va dir que les formes no importen i més quan es tracta de consolidació que no sorgix de les negociacions bilaterals, d'eixes ixen els xecs en blanc, sinó de la negociació col·lectiva en aplicació del principi de solidaritat constitucional entre autonomies.

A més, res cal inventar, ja està tot escrit i degudament regulat, el Consell de Política Fiscal i Financera és precisament el marc creat per a la coordinació de la política pressupostària de les Comunitats Autònomes amb l'Estat, creat en 1980, i depenent del Ministeri d'Hisenda.

Tal volta és el moment de donar pas a una nova generació que deixe arrere el victimisme i el meninfotisme, que siga capaç d'estar a l'altura del que es mereix el Poble Valencià, que és tot; i si resulta que és el tot o res eixa pilota que la torne el Govern.