El poble esculpit en roca perfecte per a una escapada d'estiu: declarat Conjunt Històric-Artístic en 1975
Situada en la comarca de la Vall d'Albaida, és una de les localitats que val la pena visitar pel seu patrimoni i natura.
Més informació: El refugi d'estiu de Nuria Roca en un poble de València: un "oasi" de més de 8.000 habitants en plena natura
En els mesos d'estiu, les vacances i l'oratge agradable animen a descobrir nous llocs plens d'història. A poc més d'una hora de València es troba un d'eixos racons imprescindibles pel seu llegat i pel seu patrimoni cultural i històric.
Bocairent, situada en la comarca de la Vall d'Albaida, és una de les localitats que val la pena visitar pel seu patrimoni, amb el seu nucli antic declarat Conjunt Històric-Artístic l'any 1975, i per la seua natura.
I és que la localitat es coneix com "la pedra viva" per la seua ubicació sobre la muntanya. De fet, és popularment conegut que la localitat està "excavada sobre la roca".
Els musulmans anomenaren la ciutat Bekirén (pinya o rusc) per les formes que ja aleshores presentava en el seu nucli urbà. Amb Bocairent com a denominació actual, la localitat és un reflex del pas de la història, amb carrers d'estil àrab o pujades i baixades interminables.
La natura també és un element important del municipi, ja que es troba envoltat per la Serra de Mariola o el naixement dels rius Vinalopó i Clariano.
Respecte al seu passat històric, s'han trobat restes d'assentaments humans del Neolític en les coves del Vinalopó i de la Sarsa, així com diversos poblats ibers situats en xicotetes llomes de la zona.
Història a Bocairent
Els romans també deixaren la seua empremta en algunes viles del terme, mentre que l'etapa islàmica va ser una de les més pròsperes i la que ha deixat un major llegat. Així ho demostren la música tradicional, la gastronomia, les festes i algunes tradicions.
En 1245 la població va passar a formar part de la Corona d'Aragó. En 1418 va ser declarada Vila Reial, i en 1587 Felip II li va atorgar el títol de Reial Fàbrica de Draps, que va dotar Bocairent amb el Llibre dels Privilegis, la reglamentació corporativa de les activitats tèxtils i ofici que ha continuat fins a l'actualitat.
El seu llegat s'ha marcat en el nucli urbà, el qual compta amb un aspecte molt peculiar per les seues cases amuntegades i els seus carrers estrets i escalonats.
Nucli antic
Un dels seus principals atractius és el seu nucli antic, principalment pel seu característic aspecte marcat per les cases amuntegades i els seus carrers d'estil àrab.
A més, la gran quantitat de fonts i testos amb flors marquen el passeig, que condueix a alguna de les tres ermites del nucli antic: Sant Joan, Mare de Déu dels Desemparats i Mare de Déu d’Agost.
En general, el més impressionant per al visitant és la seua arquitectura subterrània, com el monestir rupestre. Es tracta d'un antic convent subterrani excavat en la roca.
A l'entrada es pot contemplar el seu sostre esculpit a manera de motllures amb gran precisió, diverses estances comunicades i una gran campana-respirador que ix a l'exterior. L'any 1700 es va segellar la cambra, construint-se el segon convent, per a donar pas en 1902 a l'actual edificació.
En la part més alta està situada la església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció i el seu museu. També hi ha monuments "importants", com la plaça de bous més antiga de la Comunitat Valenciana, que està tallada en roca.
