El racó d'aigües turqueses i cristal·lines ideal per a desconnectar este estiu: ubicat en ple Paratge Natural
El naixement del riu Clariano ha donat lloc a una sèrie de gorgs excavats per l'aigua sobre la roca que conformen un paisatge natural de gran valor.
Més informació: La platja ideal per a refugiar-te a l'estiu: 2,8 quilòmetres de naturalesa amb un sistema dunar protegit
L'estiu és sinònim, moltes vegades, de buscar eixos llocs als quals fer una escapada i poder refrescar-se sense allunyar-se massa de casa.
La Comunitat Valenciana amaga racons d'aigües turqueses i cristal·lines ideals per a aprofitar el dia.
Un d'estos és el Pou Clar, a Ontinyent, un paratge fluvial que alberga importants valors naturals i paisatgístics, i es troba en ple Paratge Natural Municipal Serra de l'Ombria.
Allí mateix naix el riu Clariano, i és per això que en els seus primers metres configura una sèrie de gorgs excavats per l'aigua sobre roca calcària que conformen un paisatge ben singular de formes arrodonides i de tranquil·les làmines d'aigua.
La forta vinculació d'este paratge amb la població local ha fet que cada gorg reba un nom.
De dalt a baix tenen les següents denominacions: Pou dels Esclaus, Pou Clar, Pou Gelat, Pou de la Reixa, Pou Fosc i Pou dels Cavalls.
Als gorgs es pot arribar a peu o en bicicleta des d'Ontinyent, ja que està prohibit accedir amb vehicle a motor.
L'oficina de turisme del municipi recomana utilitzar l'aparcament de vehicles del poliesportiu, al costat de la piscina coberta, que és gratuït.
Les piscines naturals es troben a tan sols 2 quilòmetres del nucli urbà. Per a arribar-hi, l'ideal és recórrer el camí del Llombo fins a la desviació de la senda de l'Alba, que porta directament al Pou Clar.
Encara que no està senyalitzat, és senzill arribar-hi. Si decideixes anar en bicicleta, hi ha un aparcament per a bicicletes a l'entrada del paratge on podràs deixar-la.
Ontinyent
Situat a la comarca de la Vall d'Albaida, a uns 82 quilòmetres de la ciutat de València, Ontinyent oferix al visitant tant un recorregut cultural pel seu nucli antic com la possibilitat de refrescar-se en paratges naturals de gran valor paisatgístic.
A la vora del riu Clariano, Ontinyent conserva un conjunt històric-artístic declarat Bé d'Interés Cultural, on el contrast arquitectònic definix la seua personalitat.
En este lloc conviuen mansions senyorials del segle XVIII amb construccions més modestes de finals d'eixe mateix segle i principis del XIX.
El cor d'este llegat és el Barri de la Vila, situat a la part alta de la ciutat, al costat del riu, on encara es poden vore restes de les antigues muralles que hui servixen com a mur de contenció.
Recórrer els seus carrers costeruts i estrets -amb carrerons sense eixida, també denominats "atzucacs"- permet descobrir una trama urbana plena d'encant, amb balcons enreixats, ceràmiques decoratives i racons que remeten al seu passat medieval.
Entre els principals punts d'interés destaca la església de Santa Maria, del segle XIV, amb un imponent campanar de 71 metres -del qual es diu que és el més alt de la Comunitat Valenciana-.
En el seu interior destaquen les voltes gòtiques i la Capella de la Puríssima, que alberga obres d'artistes com Ribalta o Mariano Benlliure.
El recorregut patrimonial inclou també espais com el Palau de la Vila -actual seu del Museu del Tèxtil Valencià i del museu de Gegants i Cabuts-, la plaça del Castell, el carrer Major, el llavador, la torre de l'Atxa del segle XIII o el Pont Vell.
Des del pont de Santa Maria es poden contemplar les antigues fàbriques tèxtils i les seues característiques xemeneies industrials, reflex del passat manufacturer de la ciutat.
Altres enclavaments d'interés són el Palau de la Duquessa d'Almodóvar, la Casa dels Comtes de Torrefiel, el convent de les Carmelites o el claustre del convent dels Franciscans, que alberga el Museu de Ciències Naturals, a més del Museu Arqueològic i el dedicat a les festes de Moros i Cristians.
Respecte a la seua agenda festiva, les celebracions de Moros i Cristians, la Fira, el Corpus Christi o la Setmana Santa omplin els carrers de tradició i participació veïnal, especialment durant els mesos estivals.
Història
La història d'Ontinyent es remunta a temps prehistòrics, amb jaciments del neolític i l'Edat del Bronze com l'Arenal de la Costa o el Cabeço de Navarro.
Durant l'època romana existiren diversos assentaments agrícoles en el seu terme, encara que no en l'actual nucli urbà.
Més tard, en època andalusina, es consolidaren nuclis de població com el Castellar i diverses alqueries, a més de construccions singulars com les coves-finestra utilitzades com a graners.
El nucli medieval de la Vila està documentat des del segle XI i va ser citat per geògrafs i cronistes andalusins.
Després de la conquesta cristiana en 1244, Ontinyent es va convertir en Vila Reial amb representació en les Corts del Regne, protagonitzant episodis històrics rellevants com les Germanies, l'expulsió dels moriscos o la seua participació en la Guerra de Successió.
També va ser escenari de conflictes durant la Guerra de la Independència i les guerres carlistes, fins a rebre el títol de ciutat en 1904.
Hui, Ontinyent reunix segles d'història en un entorn on el patrimoni, la naturalesa i la cultura conviuen, oferint una proposta turística completa per a qui busca alguna cosa més que sol i platja a la Comunitat Valenciana.
