Ferran Torres, 26 anys: "Quan els meus pares em deixaven en la residència era plorar i plorar. Va ser dur però em va fer madurar"
El jugador del Barça i de la Selecció Espanyola va parlar de la seua infància i dels seus inicis en el futbol en el pòdcast de Jordi Wild.
Més informació: Nando, el perruquer que li va canviar el 'look' a Ferran Torres: "Fa 9 mesos el vaig animar a fer el pas; ho aguanta bé per a jugar"
La #ferranexperience continua. S'han complit les 'profecies'. Ferran Torres ha marcat el gol que ha donat la segona estrella a la Selecció Espanyola, davant d'una Argentina debilitada.
Tot i ser criticat durant este Mundial, el futbolista valencià va demostrar actitud i coratge en el moment clau per a escriure el seu nom al costat del dels herois de 2010.
No importa quant de temps haja trepitjat la gespa en la competició ni tampoc el gest que faça amb la seua cabellera: ell sap que les xarxes cremaran a l'instant amb vídeos i muntatges que fan pujar l'ego del tauró.
En la seua infància hi hagué episodis que marcarien la personalitat de l'atacant. En una entrevista per al pòdcast de Jordi Wild, va confessar com foren els seus inicis en el València CF.
"Els diumenges a la nit, quan els meus pares em deixaven en la residència, era plorar, plorar i plorar, perquè fins al divendres o dissabte següent no els anava a vore", va recordar.
Per al jugador, tindre la seua família prop i alhora tan lluny era "dur". "Al final entres en una bombolla, estàs evadit de tot", va explicar, però també es va mostrar agraït perquè, segons va indicar, això li va fer madurar abans d'hora, "i gràcies a això soc la persona que soc".
Els pares del jove es van divorciar quan ell tot just tenia 12 o 13 anys: "Va ser un xoc per a mi perquè, al final, eres prou menut i no saps com afrontar-ho".
El seu cercle, el seu representant i fins i tot el mateix Ferran decidiren que ingressaria en la residència del València CF per a viure i formar-se amb els altres xiquets que venien de fora de la capital.
"Era un cas estrany que un xic de València estiguera en la residència. Em feia vergonya dir per què estava allí i m'inventava que vivia a 40 minuts d'ací", va contar.
Inicis
El futbolista va nàixer a Foios (València) i els seus primers records estan lligats al futbol, des que va començar a practicar-lo al seu col·legi als 6 anys.
"L'any següent em van cridar per a fer les proves en el València CF i, a partir d'ací, fins que vaig arribar al primer equip. Sempre em diuen que, de menut, pegava puntades a tot, intentava agarrar i xutar qualsevol cosa. Es veia de menut que m'agradava el futbol", va relatar a Wild.
Per aquell temps no era del tot conscient del que suposava formar part de la pedrera d'aquell club: amb tan sols 7 anys va entrar en les categories inferiors del València CF, en el que, per a ell, "només era un joc".
"Anava, passava la vesprada jugant a futbol amb els meus amics i tornava a casa. Entrenava dos i fins i tot tres vegades per setmana, una hora i mitja. No és molt seriós", va detallar.
De xiquet jugava a futbol 7 de lateral, extrem; "era més lateral que extrem i després davanter". "Després em vaig decantar cap a la banda", va afirmar.
"Que jugues en una posició o una altra depén més dels entrenadors. En partits de xiquets de 7, 8 o 9 anys corren tots on va la pilota; ahí no hi ha posicions", va afegir entre rialles.
Tampoc era una cosa que concebira com una cosa massa seriosa, ja que mai va imaginar que acabaria sent jugador de Primera Divisió.
Un estiu, la seua vida faria un gir de 180 graus. Es va posar malalt i va créixer, de colp, ni més ni menys que 12 centímetres: "En la pretemporada ho vaig passar molt mal perquè estava superdescoordinat. No sabia córrer, no sabia controlar el baló... res".
Va ser quan va començar a adaptar-se a la seua nova altura i a recuperar la coordinació quan va començar a destacar "a tope", a marcar molts gols i a donar moltes assistències. Però abans, com va reconéixer, no era dels que més destacava.
"Comence a pujar amb categories superiors fins que, amb 15 o 16 anys, vaig començar a entrenar amb el filial i fins i tot a debutar. Me'n vaig anar al Mundial Sub-17 amb Espanya, en el qual quedàrem subcampions, i ja vaig tornar i vaig anar directament al primer equip", va assenyalar.
