La col·laboració públic-privada com a impulsora del canvi: "És la millor palanca per accelerar la innovació"
La Generalitat Valenciana i representants de diferents sectors debaten sobre els reptes que afronten ambdues per afavorir el benestar social.
Més informació: Fotogaleria: debat sobre el 'Fons Social Europeu de la Comunitat Valenciana 2021-2027' d'EL ESPAÑOL i la Generalitat Valenciana
"És la millor palanca per accelerar el desenvolupament de la innovació". Sota aquesta premissa, la Generalitat Valenciana i les empreses aposten per impulsar la col·laboració públic-privada per afrontar desafiaments com l'eficiència dels serveis, el col·lapse burocràtic i la "maximització" del benestar social.
Sobre aquests reptes van debatre representants de l'Administració i veus expertes del sector privat durant la trobada sobre 'Els desafiaments de la col·laboració públic-privada a la Comunitat Valenciana', organitzada per EL ESPAÑOL a la seu de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV).
En representació de l'Administració valenciana, a la trobada van participar Felipe Carrasco, secretari autonòmic d'Indústria, Comerç i Consum, i Cayetano García, secretari autonòmic d'Economia de la Generalitat Valenciana.
Per part del teixit empresarial i civil, el debat va comptar amb les intervencions de José María Toro, president de la Comissió de Col·laboració Públic-Privada de la CEV; Víctor Sanz, president de Ribera Salut; Paco Gavilán, president de Nunsys; Carlos Muñoz, director general de Simetría; Rosa Vidal, sòcia directora de Broseta; i Ainhoa Genovés, gerent d'Adeit.
Per donar inici al debat, el secretari autonòmic d'Indústria, Comerç i Consum, Felipe Carrasco, va destacar que la cooperació entre administració i empresa suposa "la millor palanca per accelerar el desenvolupament de la innovació".
"Sense la col·laboració públic-privada, la societat perdrà esglaons competitius a nivell econòmic. És la millor palanca per accelerar el desenvolupament de la innovació i la transferència tecnològica, ja que multiplica la inversió de manera empírica", va assenyalar.
En aquest sentit, va subratllar especialment la "aposta" del Consell actual pel seu desenvolupament i va al·legar que la interacció amb la societat i l'empresariat és imprescindible. "No n'hi ha prou amb fer política per a la societat, s'ha de fer política amb la societat i escoltar els empresaris", va afirmar.
Pel que fa al seu àmbit d'actuació, la indústria valenciana, Carrasco va recordar la importància d'aquest diàleg constant que permeti "generar competitivitat".
"Aquest diàleg basat en allò públic i privat és essencial per generar competitivitat per a la nostra indústria i situar la Comunitat Valenciana en el rànquing que es mereixen els valencians", va assegurar abans de recordar el problema de "la infrafinançament de l'economia valenciana". "És un hàndicap terrible", va lamentar Carrasco.
Debat sobre els desafiaments de la col·laboració públic-privada a la Comunitat Valenciana
Per la seva banda, Cayetano García, secretari autonòmic d'Economia, va posar sobre la taula de debat el repte d'unir el "benefici social" de l'administració amb l'eficiència privada.
"En la cooperació públic-privada, el sector privat busca maximitzar el valor que dona als seus accionistes o als propietaris de les empreses; i l'administració pública busca un benefici social que moltes vegades és incompatible amb aquesta maximització del benefici empresarial", va destacar.
De la mateixa manera, en explicar la necessitat de ser conscients d'aquesta diferenciació per poder treure el màxim rendiment de la col·laboració, també va reconèixer els principals reptes que afronta la Generalitat en aquest context.
"En els sectors que siguin intensius en tecnologia o en capital tenim més dificultats. Primer perquè no tenim el coneixement i segon perquè els nostres processos interns ens impedeixen adaptar-nos", va explicar García.
Debat sobre els desafiaments de la col·laboració públic-privada a la Comunitat Valenciana
Tanmateix, també va ressaltar el paper de la simplificació burocràtica en les gestions administratives, a través del Pla Simplifica. Per al secretari, aquest aspecte és "només una goteta en tot el que l'administració treballa amb el sector privat".
"Un model per avançar"
Des de la CEV, José María Toro va valorar la "voluntat política" del Consell actual, però també va posar sobre la taula els 'deures' que des de l'empresariat valencià veuen en la col·laboració públic-privada.
"Hi ha un bon punt de partida que és l'aposta per la col·laboració. La simplificació ajuda, però encara queden temes com la seguretat jurídica, la sostenibilitat i la transparència, que les empreses que vulguin treballar amb l'administració sàpiguen en quin marc ho estan fent", va assegurar Toro.
El representant empresarial va lamentar que molts contractes que finalitzen acabin col·lapsant l'administració i provocant un greu "retard en el pagament" de factures.
En concret, va destacar que l'administració ha d'actuar sobre alguns aspectes per potenciar la col·laboració amb les empreses. En concret, va ressaltar especialment la necessitat d'una major "seguretat jurídica".
A més, davant el debat ideològic, Toro va defensar encoratjadament la transparència de la gestió i l'avaluació de resultats. "A nosaltres no ens fa por que se'ns avaluï", va assegurar, recordant que el sector privat "ofereix qualitat".
Debat sobre els desafiaments de la col·laboració públic-privada a la Comunitat Valenciana
Per la seva banda, Paco Gavilán, president de Nunsys Group, va reivindicar el talent tecnològic valencià, el qual, al seu parer, es podria aprofitar encara més.
"Si a empreses de la Comunitat Valenciana els adjudiqueu contractes, el més probable és que generi molt benestar per a la societat i l'autonomia i que, a més, pugui exportar a nivell mundial", va afirmar.
Al respecte, Gavilán va expressar que, tot i comptar amb gran talent i capacitat tecnològica, "no hem estat capaços de tenir res amb la Generalitat Valenciana".
És per això que el president de la companyia exposa la necessitat d'establir solucions per a "la maximització dels beneficis per a l'empresa, però també que sigui capaç de generar valor per a la comunitat".
Debat sobre els desafiaments de la col·laboració públic-privada a la Comunitat Valenciana
En el sector d'infraestructures, Carlos Muñoz, director general de Simetría, va alertar que Espanya està endarrerida en concessions respecte a la resta d'Europa.
En concret, va assegurar que en construcció "la col·laboració està a tot arreu", però falta impuls en requerir inversió, estant només "al voltant d'un 3%".
A més, va advertir sobre el col·lapse burocràtic i els llargs tràmits, alhora que va lamentar que "en una legislatura no et dona temps" per aprovar grans infraestructures, urgint un canvi legal perquè els projectes superen els terminis lògics.
Finalment, Muñoz va defensar fer pedagogia per vèncer el rebuig social al privat. "Cal formar el ciutadà", va insistir sobre que aquest model és molt més "eficient i econòmic per al contribuent".
Debat sobre els desafiaments de la col·laboració públic-privada a la Comunitat Valenciana
Pel que fa al sector sanitari, Víctor Sanz, president de Ribera Salut, va exigir allunyar la col·laboració sanitària de la ideologia i definir el model de cooperació que permeti "avançar".
"Ens cal tenir les regles del joc clares. En el sector privat ho mesurem tot, tenim tota la transparència del món perquè ens ho demanin. Tanmateix, ha de ser el pacient qui triï i ha d'haver-hi universalitat i accés equitatiu. Troben aquella part on les dues parts es posen d'acord", va instar la Generalitat
Va advertir sobre una "equació que és impossible" en sanitat per la demanda creixent i la manca de metges i va reclamar a l'administració "eines concretes" de governança amb regles clares per avaluar resultats qualitatius i econòmics.
Debat sobre els desafiaments de la col·laboració públic-privada a la Comunitat Valenciana
Tot això els ha permès crear un sistema referent en centres sanitaris com el d'Alzira. "Ens truquen dels Països Baixos, que és el segon país d'Europa amb millor estat de benestar, per preguntar pel model", va celebrar conscient que aquest triomf és fruit de l'èxit de la col·laboració públic-privada.
Seguretat jurídica i universitat
Sobre la idea que les empreses només busquen beneficis i l'administració només benestar social, Rosa Vidal, sòcia directora de Broseta, no comparteix la mateixa base.
"La unió de les dues és claríssima. És a dir, el sector públic també s'ha de preocupar per la gestió econòmica i al sector privat no hi ha cap dubte que li preocupa l'interès social. Això s'anomena sostenibilitat", va assegurar.
De la mateixa manera, davant els problemes legals plantejats per la resta d'empresaris, va criticar la inseguretat jurídica i la manca de planificació en els venciments de contractes. De fet, va lamentar que "no hi ha voluntat" administrativa per aprovar els reequilibris econòmics, portant les empreses "al límit de l'abisme".
Per tot això, ella té una visió "a mitges" del context de cooperació. "Cal mirar en profunditat la norma perquè hi ha moltes coses, però ja veurem quan ens asseguem", va apuntar mentre ressaltava la importància de garantir una seguretat jurídica per a empreses i treballadors.
Debat sobre els desafiaments de la col·laboració públic-privada a la Comunitat Valenciana
Pel que fa al sector educatiu i la universitat, Ainhoa Genovés, gerent d'Adeit, va destacar la importància de la "transferència de coneixement". Va defensar que la universitat no pot aïllar-se, sinó que té l'obligació que la seva recerca aconsegueixi "generar valor social i valor econòmic".
Va destacar l'èxit rotund en la inserció laboral mitjançant pràctiques curriculars. Com a exemple nacional, va subratllar que la Universitat de València és pionera en gestionar "més de 11.000 pràctiques" empresarials per fomentar el contacte professional.
Debat sobre els desafiaments de la col·laboració públic-privada a la Comunitat Valenciana
I per anar més enllà en la formació i inserció de les persones a les empreses, Genovés va ressaltar la formació contínua a través de "microcredencials", formacions universitàries molt concretes per a persones de "25 a 65 anys". "Estan dissenyades mitjançant l'escolta directa del que està passant a l'empresa", va afegir.
"Cal millorar"
Carrasco, en representació de la Generalitat, davant totes les demandes dels diferents sectors per incrementar el diàleg amb l'administració, impulsar la inversió i simplificar la burocràcia, va reconèixer els errors del sistema actual i va destacar la "voluntat" del Govern valencià per executar polítiques que solucionin aquesta situació.
"Hi ha molt a millorar, per descomptat. Existeix una cultura de la gestió d'aquests aspectes que exigeix temps. El tap ha estat enorme per alleujar el que venia del govern anterior i posar-nos a gestionar després de tot això costa temps", va explicar.
Per la seva banda, García va destacar la ràpida gestió de l'administració després de la tragèdia de la dana com l'"exemple paradigmàtic" per criticar l'excessiva burocràcia.
"Tot el que s'ha arreglat i no hi ha hagut cap problema és el que s'ha fet per contractes d'emergència", va assegurar. En contrast, va lamentar que obres com "piscines, el clavegueram i les escoles" segueixin encallades per culpa del tràmit ordinari.
Finalment, Carrasco va proposar noves formes per gestionar tots aquests tràmits administratius a través d'una "visió holística".
En concret, defensa afrontar els problemes de manera horitzontal, aplicant polítiques iguals a totes les conselleries en lloc d'abordar-los de manera aïllada departament per departament. Una cosa sobre la qual Vidal va aclarir que la normativa legal vigent ja és holística i general, i no distingeix per sectors.
Reprendre l'Observatori
Finalment, Toro va concloure el debat convidant l'administració a reunir-se de nou amb els diferents sectors i a reprendre l'Observatori de Col·laboració Públic-Privada.
"Es va anunciar i es va elaborar una nota de premsa de la seva creació, però es va quedar aquí. Crec que seria bo agafar-la i aprofitar per reconduir i avançar en aquest sentit", va afirmar.
Toro va defensar que aquest organisme seria una eina fonamental per establir un espai estable de diàleg i interlocució entre el sector privat i les institucions.
El seu objectiu principal seria "recollir, fer plantejaments" i analitzar de manera conjunta en quins aspectes es pot avançar, funcionant com el mecanisme ideal per suggerir i estructurar millores davant la complexitat normativa actual.
