El Fons Social Europeu, clau per a la inclusió social a la Comunitat Valenciana: "Cal acompanyar les persones"
La Generalitat Valenciana i els ajuntaments d'Alcoi, Borriana i Ontinyent debaten sobre l'impacte del FSE+ en la integració social a la Comunitat.
Més informació: Carlos Gil: "El FSE+ impulsa itineraris d'inclusió per donar les mateixes oportunitats a tothom a la Comunitat"
"Donar la mà a les persones i acompanyar-les". Amb aquest objectiu, la Generalitat Valenciana i els ajuntaments de l'autonomia posen en marxa els programes del Fons Social Europeu Plus Comunitat Valenciana 2021-2027 per dur a terme una "veritable" inclusió social i laboral dels veïns en risc de pobresa o exclusió de cada localitat.
D'aquesta manera van definir la fulla de ruta diferents representants i veus expertes tant autonòmiques com locals durant el debat sobre el 'Fons Social Europeu Plus Comunitat Valenciana 2021-2027 i la gestió dels ajuntaments per aconseguir la inclusió de les persones en risc d'exclusió social', organitzat per EL ESPAÑOL al Palau de Congressos de València.
En aquesta trobada van participar, en representació de l'Administració valenciana, Carlos Gil Santiago, Secretari Autonòmic de Política Institucional i Cohesió Territorial de la Generalitat Valenciana; Rocío Pont, Directora General de Fons Europeus; Pedro Carceller, Director General d'Inclusió i Cooperació al Desenvolupament; Diego Bonet, Sotsdirector General de Prestacions Socials; i Daniel Ruiz, Cap de Servei Fons Social Europeu de la Generalitat.
En representació d'entitats locals van participar Isabel Monfort i Cristina Marco, regidora i tècnica, respectivament, de l'Ajuntament de Borriana; Paula Soler, regidora de l'Ajuntament d'Ontinyent, i Àngela Martí, tècnica del consistori de la localitat; i Aroa Mira i Mariola Sara, regidora i tècnica de l'Ajuntament d'Alcoi, respectivament.
Per donar inici al debat, el secretari autonòmic de Política Territorial (Política Institucional i Cohesió Territorial), Carlos Gil Santiago, va posar en valor la "necessitat de cohesió social" per reduir l'impacte de l'exclusió social i treballar en la "igualtat d'oportunitats".
"Quan ixes al carrer veus experiències, veus històries i veus necessitats", va destacar Gil en referència al Fons Social Europeu, un programa que, tal com va subratllar, "es construeix amb persones".
Des de la seua experiència com a alcalde de Benavites, va explicar que aquest programa busca donar resposta de primera mà a les necessitats de les persones. És ací on el representant autonòmic enalteix el paper dels ajuntaments en l'"èxit" del programa.
"Hem de parlar dels ajuntaments com les entitats que estan al costat de la ciutadania. Les persones no telefonaran a Brussel·les, però sempre poden trucar a la porta de l'ajuntament o de l'alcalde", va afirmar.
Juntament amb les xifres de risc d'exclusió social que ha aportat Gil en el debat de prop d'un 25% de la població en risc de situació de pobresa, el secretari autonòmic va assenyalar els principals problemes socials sobre els quals busca actuar el programa FSE+.
"Encara que s'ha reduït, existeix encara una bretxa de gènere. A més, existeix una bretxa d'edat en la qual el 29% dels menors de 16 està en risc d'exclusió social i hi ha una última bretxa que és la del codi postal amb la qual, depenent d'on nasques pots tindre més o menys oportunitats", va assegurar.
Carlos Gil Santiago.
Atés que existeix un context per a cada localitat i persona, Gil crida a "personalitzar" aquesta eina i evitar que siga simplement "una mesura conjuntural" i que es convertisca en pilar estructural d'una política social que afavorisca la integració.
"Hem de buscar eines amb capacitat de trencar el bucle i que permeten que qui percep l'ajuda puga eixir de la zona d'exclusió per sempre", va destacar.
Aquest és l'objectiu principal del Fons Social Europeu a la Comunitat Valenciana, "personalitzar la política" per aterrar en la població tots els beneficis socials de les ajudes, els quals ja es comencen a veure en casos concrets com els que professionals de les entitats locals van traslladar en el debat.
Una visió recolzada per la Directora General de Fons Europeus, Rocío Pont, qui va destacar que el programa busca que les regions "augmenten les seues taxes d'ocupació, tinguen una protecció social justa i societats més inclusives i cohesionades".
En concret, Pont va recalcar el paper dels itineraris d'integració, que són processos d'acompanyament altament personalitzats que busquen la plena integració de les persones vulnerables o en risc d'exclusió severa.
"No ens hem de conformar amb eines per pal·liar determinades situacions, sinó que per revertir aquesta situació hem de posar en marxa actuacions i iniciatives com el programa del FSE+ i els itineraris d'inclusió social personalitzats", va apuntar durant la seua intervenció.
Rocío Pont durant la seua intervenció.
Actuació que va desgranar en profunditat el Director General d'Inclusió i Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat, Pedro Carceller. En concret, va ressaltar el paper "fonamental" dels ajuntaments i va explicar que és "deure de les administracions" afavorir la inclusió i l'accés a l'ocupació.
"Els serveis socials municipals acullen la persona, l'entrevisten, li fan un diagnòstic de la seua situació i, amb ella, pacten eixe itinerari d'inclusió, el qual comporta una sèrie de tallers, formacions i experiències que contribueixen a la inclusió", va assenyalar.
A més, tot i les preocupants dades d'exclusió social que prevalen actualment, Carceller celebra la disminució de l'índex d'exclusió severa a l'autonomia en dos punts en els últims anys.
Pedro Carceller en el debat.
En aquest context, va animar els ajuntaments a continuar "apostant" pel programa i va agrair la tasca que aquests fan a l'hora d'afavorir la inclusió social i laboral.
Itineraris d'inclusió social
Per al Sotsdirector General de Prestacions Socials de la Generalitat, Diego Bonet, aquests itineraris d'inclusió social es regeixen a partir de les "tres is": 'Intervenció Integral Individual'.
Un model d'atenció directa que és considerat pels experts com "la veritable columna vertebral del sistema social"; paper que també ressalta el cap de servei del Fons Social Europeu, Daniel Ruiz, qui va subratllar que aquests programes treballen única i exclusivament per i per a les persones.
Diego Bonet.
A més del seu impacte vital en la ciutadania, aquests itineraris atorguen "estabilitat jurídica, administrativa i pressupostària al sistema municipal". Bonet va destacar que aquesta solidesa permet dotar els ajuntaments d'una estructura de personal perdurable que garanteix la continuïtat en l'atenció dels usuaris a llarg termini.
Ruiz va explicar que el programa FSE+ en la seua totalitat compta amb una ajuda mobilitzada de 343 milions d'euros. Dins d'aquest ambiciós marc, el cost total destinat als itineraris d'inclusió social gestionats per les entitats locals, la cofinançament dels quals pel FSE+ és del 60 %, ascendeix a 11.957.000 euros.
Si es suma el que s'ha invertit en el període anterior (2014-2020) i les previsions del programa actual, la Generalitat haurà mobilitzat quasi 21,3 milions d'euros específicament en aquesta acció
Daniel Ruiz en el debat.
Els resultats d'aquest acompanyament sostingut són completament tangibles. En aquest sentit, Carceller va detallar que només l'any passat es va aconseguir beneficiar a més de 7.000 persones. "S'ofereixen segones, terceres, quartes i cinquenes oportunitats", assegura.
"La persona al centre"
Qui coneixen de primera mà les històries són els ajuntaments, les entitats locals que acompanyen les persones. Ells treballen com l'"entitat frontera" que permet aterrar els fons europeus i convertir-los en eines d'inclusió real, adaptant els recursos a les necessitats de cada persona i territori.
A l'Ajuntament d'Ontinyent, el programa d'itineraris ha atès quasi 900 persones, amb al voltant de 300 usuaris actius actualment. "Per a mi és un orgull veure que a una persona li han donat el certificat de professionalitat i està treballant, totalment integrada i amb una qualitat de vida", va afirmar Paula Soler, regidora de l'Ajuntament d'Ontinyent.
Paula Soler en la seua intervenció.
De la mateixa manera, Àngela Martí, tècnica del consistori de la localitat, va explicar la dificultat i el treball per executar tots els programes. "Tenim molts casos d'èxit, però en tots ells és molt necessari l'acompanyament i treballar l'autoestima i les rutines de la persona", va assegurar.
Per la seua banda, Aroa Mira, regidora de l'Ajuntament d'Alcoi, va destacar la importància de "posar la persona al centre" i de "coordinar" tots els departaments municipals per superar barreres com la bretxa digital o l'idioma.
"És un programa que està donant els seus fruits. En inclusió sempre costa més, però ha tingut canvis que l'han millorat. És important que els ajuntaments estiguen al costat dels que ho necessiten", va afegir.
Aroa Mira en el debat.
A més, Mariola Sara ha explicat que l'any 2025, Alcoi va gestionar un total de 536 expedients, dels quals 199 eren homes i 337 dones. "Apostem per la integració en la comunitat, per aquesta atenció central en la persona i, sobretot, per millorar les seues situacions", va subratllar.
D'altra banda, Isabel Monfort, regidora de l'Ajuntament de Borriana, va explicar que a la localitat el treball social s'organitza dividint el municipi en sis zones, adaptant a més la formació a la realitat laboral del seu entorn amb cursos específics, com els de poda, recol·lecció de fruits o carretoners per a la indústria ceràmica.
Isabel Monfort.
Tot i que al·leguen una "manca" a nivell de professionals disponibles, des del consistori compten amb més de 100 expedients actius i han rebut més de 600 sol·licituds.
Cases d'èxit
En aquest sentit, cada localitat va donar a conéixer un cas d'èxit d'inserció social gràcies als itineraris d'integració i el programa. Cristina Marco va exposar la història d'un jove de 24 anys de la localitat castellonenca.
La tècnica de l'Ajuntament de Borriana va explicar que va arribar a Espanya en un procés migratori "molt complex amb una barrera idiomàtica absoluta".
Tot i no tindre cap xarxa familiar de suport, va trobar en els serveis socials la guia per traçar el seu projecte de vida, combinant l'ajuda de la Renda Valenciana d'Inclusió amb el seu desig de continuar formant-se. Acompanyat al llarg de sis anys, va aconseguir llogar una habitació, aprendre l'idioma i estudiar.
"Amb aquest cas vam treballar sis anys i finalment ell ha aconseguit una integració. Ell, al gener d'enguany va vindre al despatx i ens va demanar suspendre la Renda Valenciana d'Inclusió perquè havia sigut contractat de manera indefinida", va detallar Marco.
Cristina Marco en la seua intervenció.
Igual que a Borriana, tant Alcoi com Ontinyent compten amb històries amb final feliç. A Alcoi, tal com va exposar Sara, una família d'origen marroquí amb dos fills menors, a través de l'acompanyament integral dels serveis socials, van aconseguir aquesta integració social.
Colze a colze amb l'administració, van aconseguir fites com l'escolarització dels xiquets, la regularització dels seus papers i un aprenentatge de l'idioma en "temps rècord".
Mariola Sara.
Superades aquestes primeres barreres, el matrimoni va cursar amb èxit certificats de professionalitat. Posteriorment van aconseguir feines indefinides, ell en una empresa d'electricitat i ella en una de neteja.
Finalment, a la localitat d'Ontinyent, Martí va ressaltar el cas d'una dona migrant víctima de violència de gènere que, gràcies a l'acompanyament del programa, va aconseguir "empoderar-se, divorciar-se, trobar feina i arribar a participar activament en el consell municipal de dones de la localitat".
Àngela Martí.
Per posar el punt final al debat, Carlos Gil Santiago va insistir que el veritable objectiu d'aquestes polítiques han de ser sempre les persones, advertint sobre el perill de l'excés de burocràcia.
El secretari autonòmic va concloure posant en valor la imprescindible tasca dels ajuntaments i va defensar apostar per la prevenció social davant la reacció i intensificar una "comunicació bidireccional" que garantisca que cap problema municipal es quede sense resposta.
"La col·laboració entre administracions és la clau per aconseguir la plena inclusió ciutadana", va destacar Gil.
