Carlos Tatay, el pilot que es va trencar la columna a 300km/h i vol córrer el Dakar "amb la meitat del cos dels altres"
L'expilot de Moto 2 llança una campanya per a arribar als seguidors que li exigixen els patrocinadors. Competirà en buggies i no en cotxes per a estalviar.
Més informació: Carlos Tatay, expilot de motociclisme en cadira de rodes: "Ningú està preparat per a això i el dol el passes a soles"
Circulava a 300 quilòmetres per hora. Este dijous es compliran tres anys d'aquell terrible accident de Moto 2 en el circuit portugués de Portimao. Va patir una lesió medul·lar irreversible que li impedix moure les cames. Però no ha perdut la fam de competició. El seu objectiu ara és córrer el Dakar "amb la meitat del cos dels altres".
Carlos Tatay, valencià de 23 anys, ha iniciat una ambiciosa campanya en les seues xarxes socials amb l'objectiu de recaptar fons per a costejar la seua participació en el considerat com el ral·li més dur del món. Vol participar en 2028.
Només uns mesos després d'eixir del Hospital Nacional de Paraplègics -així es denomina este centre especialitzat de Toledo- el 23 de desembre de 2023, el pilot ja estava de nou sobre l'asfalt. "En febrer ja tenia preparat un kart que vaig adaptar amb uns amics, i en maig del 24 va ser la primera vegada que jo em vaig pujar a un cotxe de Rally Raid, a un buggy per a començar a competir", relata Tatay a EL ESPAÑOL.
El seu procés de tornada a la competició va incloure proves com el Rally de Lorca, el de Saragossa o la Baja Aragón. Per a ell, exposa, "va ser fonamental el suport d'Albert Llovera". El veterà pilot va ser el primer en cadira de rodes que va competir en el Dakar. Va participar fins a en nou ocasions després de trencar-se les vèrtebres quan competia com a esquiador professional.
La visita de Llovera a Tatay en l'hospital va sembrar un propòsit esportiu en la trencada carrera del jove pilot valencià, que havia debutat amb 16 anys i va tindre l'accident amb 20. Però la barrera de la mobilitat no és l'única a salvar. Resta una altra tant o més complicada: l'econòmica.
"La resposta dels patrocinadors sempre era que jo no tenia prou abast, que la meua història era molt potent, però que les marques aposten més per influencers que tenen 700.000 seguidors encara que no tinguen una història darrere", exposa Tatay.
Llunys de rendir-se davant d'estes negatives, Tatay ha decidit assumir el repte. En les seues xarxes exhibix els mails de les marques que li exigixen tindre més seguidors, i els usuaris estan responent sobremanera.
"He sumat més de 100.000 seguidors en només un parell de dies i ja estic prop dels 400.000", va comentar Tatay el passat divendres a este periòdic. Este diumenge a la vesprada ja eren 460.000 en Instagram. "Vaig a demostrar que no sols tinc una història, sinó que puc crear una comunitat brutal", assevera.
El seu perfil tracta de ser "realista i sense filtres". "Intente visibilitzar les dificultats a què ens enfrontem, però sense caure en l'enfado permanent ni oferir una visió Mr Wonderful. En lloc d'enfadar-me per les barreres arquitectòniques jo puge un vídeo de com els meus amics m'ajuden a pujar a un restaurant. Crec que és una altra manera de protestar i de visibilitzar un mateix problema", exposa.
Buggies
L'adaptació al món dels rally raids exigix una enorme preparació física per a qualsevol i, com és obvi, més per a Tatay. Però encara ho dificulta més la categoria seleccionada. El jove valencià competirà en la categoria de buggies, "vehicles descoberts on no hi ha aire condicionat i els pilots patixen l'arena, el fred i la calor".
Per què no competir en cotxes? "Pels diners. La inversió necessària ronda els 350.000 euros, lluny del milió i mig que fa falta per a competir en cotxes. "Vaig a competir amb la meitat del cos amb els altres i això suposa una exigència encara major", insistix.
![Carlos Tatay. EE](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11304020.jpg?p=c:1067:1599:nowe:0:0\/w:1706\/h:2557&h=k1lsNyjk"])
Carlos Tatay. EE
El repte físic és majúscul per a ell, que no té sensibilitat de maluc cap avall: "Jo no puc anar al bany o eixir del cotxe i pixar en una etapa, jo m'he de ssondar. Llavors, quan fem les parades de repostatge jo hauré de traure la sonda, ssondar-me, i continuar", exposa.
Tatay evita entrar en detalls sobre el seu projecte, però dels seus silencis es desprén que la missió està ben encarrilada. Tan sols revela que compta amb l'ajuda de l'històric pilot valencià Jorge Martínez Aspar, sense precisar en quina mesura.
Espera tindre el cotxe preparat en 2027 "i així poder entrenar de cara al seu gran objectiu", el Dakar 2028. Encara que s'autodefinix com un "competitiu nat" i la seua mentalitat a llarg termini "és sempre intentar guanyar", diu ser "molt conscient del que significa debutar en esta prova".
"En el primer Dakar sempre l'objectiu és acabar-lo. A partir d'ací veurem fins a on ens pot portar el buggy i fins a on puc arribar jo", conclou Tatay.
