Les peticions de Llorca a Sánchez: fons de nivellació, gestionar l'Ingrés Mínim Vital, obres hidràuliques...
Denuncia els "greuges" a la Comunitat i acusa el Govern de "boicotejar l'autogovern dels valencians" per portar al TC lleis autonòmiques "per a tombar-les".
Més informació: Pérez Llorca presenta el seu projecte "per als pròxims anys" en la Comunitat: estos són els seus 55 anuncis en el Debat
El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, va aprofitar el Debat de Política General d'este dilluns per a posar-li deures al Govern d'Espanya. En concret, per a enumerar els 'comptes pendents' que l'Executiu central manté des de fa temps amb l'autonomia.
Des de les grans infraestructures ferroviàries fins a la condonació del deute, passant per les obres per a prevenir inundacions en el barranc del Poio o el Magre després de la tràgica dana del 29 d'octubre de 2024 que es va cobrar 233 vides, o el pagament del 50% de la dependència, entre moltes altres.
En l'últim Debat de Política General de la legislatura i el primer del seu breu mandat, Llorca va voler situar el Govern de Pedro Sánchez com el principal destinatari de bona part de les seues reivindicacions.
La principal, la reforma "urgent" del model de finançament per un sistema que tinga en compte les comunitats autònomes pitjor finançades, "i no sols els interessos de Catalunya". Al seu juí, amb la proposta actual -anunciada per ERC- l'Executiu va fer "el de sempre: contentar els separatistes i intentar imposar el seu model a la resta d'autonomies".
De manera paral·lela, el cap del Consell va reclamar que la reforma vaja acompanyada de la posada en marxa d'un fons de nivellació transitori que permeta als territoris infrafinançats disposar dels mateixos recursos que la mitjana fins que entre en vigor el nou sistema que s'aprove.
Un mecanisme que hauria permés a la Comunitat, segons els càlculs del president, disposar de 900 milions d'euros addicionals si l'Executiu l'haguera validat quan Arcadi España va arribar al Ministeri d'Hisenda el passat març després de l'eixida de María Jesús Montero per a presentar-se com a candidata del PSOE a les eleccions andaluses.
Per això, va recriminar al ministre que no volguera "ni sentir parlar" d'este fons "que tant exigia quan era conseller". España, cal recordar, va ser el responsable d'Hisenda del Govern valencià en el segon Consell de Ximo Puig, de 2022 a 2023.
![María Jesús Montero y Arcadi España. A. Pérez Meca / EP](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11227168.jpg?p=w:320\/h:240&h=BfXvbKKP"])
Amb tot, Llorca va vincular la infrafinançació amb bona part de les dificultats que té la Generalitat per a sostindre els servicis públics de qualitat. En sanitat, va reclamar a l'Estat més de 1.100 milions d'euros per l'atenció a pacients desplaçats, aquells procedents d'altres comunitats així com als estrangers.
El president va denunciar, igualment, que per quart any consecutiu Alacant es situe a la cua de les inversions de l'Estat. "És la província 52 de 52 en inversió estatal perquè el Govern de Pedro Sánchez no té el que cal tindre: pressupostos", va protestar.
De la mateixa manera, va retreure a la ministra de Sanitat, Mónica García, que porte "més d'un any sense voler asseure's" amb els metges. També que a la ministra de Ciència, Diana Morant, se li "s'acumulen milers d'expedients d'homologació de títols de professionals sanitaris que permetrien reforçar les plantilles".
Una cosa que, d'abordar-se amb celeritat, permetria "alleujar la pressió del sistema". No obstant això, la també secretària general dels socialistes valencians "es dedica a ser candidata del PSPV i no a gestionar", segons Llorca, la qual cosa hauria repercutit en esta situació.
El cap del Consell va criticar, a més, que hui en dia el Govern continue sense pagar els "4.000 milions d'euros en matèria de dependència" ni haja atés la petició de la Generalitat de transferir la gestió de l'Ingrés Mínim Vital (IMV) com sí que va fer "amb gran celeritat i eficiència en Catalunya i País Basc".
La falta de resposta, segons va explicar, impedix a la Generalitat poder integrar esta prestació amb la Renda Valenciana d'Inclusió.
En este punt, va al·ludir a la crisi migratòria per a denunciar que el Govern vulga "imposar un model de repartiment de menors migrants que és irresponsable, partidista i que no compta amb la planificació ni els recursos per a garantir una atenció adequada".
Mentrestant, "reduïx en un 70% el finançament destinat a les comunitats quan el sistema està col·lapsat i tenim una sobreocupació superior al 200%", va censurar el cap del Govern valencià.
"Ací, la primera responsabilitat és de qui no sap –o no vol o no li deixen– protegir les nostres fronteres", va asseverar per a tot seguit reiterar que la Comunitat patix un "dèficit" d'efectius de Policia Nacional i Guàrdia Civil, a més de comptar amb 125 vacants en la unitat policial adscrita.
La reconstrucció després de la dana
A un mes de complir-se dos anys de la dana, Llorca va voler confrontar les "dos velocitats" a què avança la reconstrucció dels territoris danyats per les inundacions del 29 d'octubre de 2024.
Així, va reclamar al Govern l'ampliació a 103 el nombre de municipis reconeguts com a afectats, perquè tots puguen accedir a les ajudes estatals i europees.
També que l'Estat revise els preus de les obres públiques per a adaptar-los a l'increment dels costos després que 118 concursos hagen quedat deserts, amb el consegüent bloqueig de 150 milions d'euros en inversions.
El president va sol·licitar, igualment, la modificació de la normativa per a facilitar la contractació de les obres de reconstrucció, ja que dels 1.745 milions d'euros transferits pel Govern als ajuntaments per a rehabilitar les infraestructures danyades, els municipis amb prou feines haurien executat un 5% segons la Cambra de Contractistes.
Pérez Llorca va instar a més l'Executiu a tornar a la Generalitat els 82 milions d'euros que va abonar en concepte d'IVA dels contractes d'emergència.
Trens, Cofrents... i "greuges"
El cap del Consell va continuar amb la seua llista de peticions, com prorrogar la vida de la central nuclear de Cofrents o eliminar el pas a nivell entre Alfafar i Sedaví. I després d'una intervenció de dos hores, va recriminar que no hi haguera "àmbit de la gestió pública en què el Govern central no ignore, menyspree o fins i tot maltracte la Comunitat Valenciana des de fa huit anys".
"Estem millor que en juny de 2023 i podem continuar millorant, però no serà gràcies al Govern de Pedro Sánchez. Serà malgrat el Govern de Pedro Sánchez. Tant se val on es mire: autogovern, habitatge, atenció a la dependència, sanitat, economia, suport a agricultors, ramaders i pescadors, polítiques de reindustrialització i energia, educació i cultura… la desídia i els menyspreus són més que evidents".
Va apuntar entre els "oblits i discriminacions" algunes infraestructures estratègiques de la Comunitat, com l'estació central de València i el túnel passant. "Ni tan sols hi ha projectes i, de no fer-se, convertirà la ciutat en un tap del ja retardat Corredor Mediterrani", va dir.
Després d'enumerar els "greuges més indignants" i acusar-lo de "boicotejar l'autogovern dels valencians" per portar al Constitucional lleis autonòmiques "per a tombar-les", Llorca va exigir a Sánchez una major "sensibilitat i voluntat de diàleg".
