La Generalitat canvia la seua Llei del Sòl després dels reparos del CJC per a matisar l'avaluació ambiental i ampliar la VPP
El Govern valencià atén diverses observacions dels organismes jurídics per a traure avant la norma.
Més informació: Tribunal de Contractes, Llei Forestal, Llei del Sòl i Habitatge: Les Corts afronten el seu últim tram legislatiu
La Generalitat ha introduït múltiples canvis -uns més substancials que altres- en la redacció de la nova Llei del Sòl abans de l'entrada en Les Corts per a la seua tramitació. Es tracta de la norma més rellevant que l'actual Govern valencià que presidix Juanfran Pérez Llorca ha de traure avant abans que finalitze la legislatura, ja que deroga i substituïx íntegrament el Text Refós de la Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (Lotup).
Encara que no suposa configurar des de zero el sistema urbanístic valencià, sí que s'inclouen modificacions de molt d'abast i, sobretot, s'aglutina en una mateixa norma tota la legislació d'este àmbit després d'anys en què s'han anat aprovant modificacions a través d'altres figures legislatives.
La nova Llei del Sòl, impulsada pel director general d'Urbanisme, Miguel Ángel Ivorra, des de la Conselleria de Medi Ambient que lidera el vicepresident tercer de la Generalitat, Vicente Martínez Mus, ja ha passat pel filtre del Consell Jurídic Consultiu, l'Advocacia de la Generalitat i el Consell Econòmic i Social (CES).
Els informes de les dos primeres institucions, als quals ha tingut accés este periòdic, inclouen nombrosos reparos que han sigut atesos pel Consell. Alguns sobre la forma i altres sobre el fons. Per exemple, que apartats de la norma no es contradiguen entre si o que es matisen.
Les recomanacions essencials més rellevants versen sobre els conflictes de determinats punts amb la legislació estatal o sobre la necessitat de concretar aspectes importants a l'hora d'aplicar la llei.
El Jurídic destaca en el seu informe, a manera de balanç, la presència en la llei de la política d'habitatge dins de la regulació urbanística amb mesures extraordinàries i temporals destinades a afavorir la promoció d'habitatge protegit.
Un dels canvis més polèmics del nou text és que flexibilitza l'obligació dels ajuntaments de reservar habitatge protegit en els desenvolupaments urbans. La Lotup establia percentatges mínims que s'havien de complir i que la nova llei no recull. En este punt no entren ni el Jurídic ni l'Advocacia.
No obstant això, el CJC fa èmfasi en la seua anàlisi en la "especial transcendència" que van tindre determinades propostes de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) en matèria d'habitatge protegit i que van ser estimades totalment o parcialment.
En este sentit, esmenta "la proposta de permetre temporalment, sense prèvia modificació del planejament i sota determinades condicions, un increment de fins al 10 % de l'edificabilitat i, quan existira una limitació expressa, de fins al 20 % del nombre màxim d'habitatges en parcel·les sense edificar destinades a habitatge protegit"; o "la proposta relativa a la transformació de parcel·les i edificis destinats a ús terciari d'oficines per a la seua utilització com a habitatge protegit".
El CES va proposar modificar les mesures en matèria d'habitatge protegit, que ara es canvien en la nova redacció de la llei. El text amplia la seua aplicació a determinades parcel·les residencials no reservades inicialment a habitatge protegit sempre que l'actuació resultant quedara íntegrament sotmesa a protecció pública.
La norma també passa a permetre que la transformació d'oficines en habitatge protegit puga comprendre parts funcionalment autònomes de l'edifici i establix un règim excepcional i temporal de reserves d'aparcament per a actuacions destinades íntegrament a habitatge protegit.
Avaluació ambiental
L'informe del Jurídic qüestiona -en part- la manera en què es simplifica la fase d'avaluació ambiental en el procediment d'aprovació dels plans urbanístics, un altre dels punts més importants de la nova llei i que ha hagut de ser atés pel Consell.
Es tracta precisament d'un dels apartats que entra en conflicte amb la legislació estatal. En este cas, amb la llei d'Avaluació Ambiental. "El legislador autonòmic pot configurar categories d'instruments urbanístics que, pel seu objecte i abast legalment delimitats, queden fora d'avaluació ambiental quan puga determinar-se anticipadament que no es troben compresos en la Llei d'Avaluació Ambiental. El que no pot fer és excloure o sotmetre a un règim menys garantista categories de plans respecte de les quals eixa conclusió no puga aconseguir-se amb caràcter general", afirma el Jurídic.
"Quan un pla o la seua modificació reunisca els pressupostos de la Llei d'Avaluació Ambiental, ha de sotmetre's directament i des del principi a avaluació ambiental estratègica ordinària. La possibilitat que l'òrgan ambiental acorde posteriorment el pas del procediment simplificat a l'ordinari no permet imposar el procediment simplificat com a via inicial a instruments per als quals la legislació bàsica exigix directament l'avaluació ordinària", afegix.
El Govern valencià ha atés estes consideracions. La Llei del Sòl passa a matisar que el procediment d'avaluació ambiental estratègica simplificada s'aplicarà en els supòsits en què la normativa estatal no imposa directament el procediment ordinari.
Projectes habitacionals locals
Un altre dels apartats substancials de la nova llei és la relativa als anomenats projectes habitacionals locals (PHL). Després de les observacions de l'Advocacia i les actuacions desenvolupades en el si de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Generalitat, es va desdoblar en dos: els promoguts pels Ajuntaments i els promoguts per la Generalitat.
En estos últims s'han incorporat previsions destinades a precisar els seus efectes sobre l'ordenació urbanística i la intervenció de les entitats locals. A més, s'assegura la continuïtat normativa respecte al Text Refós de la Lotup per a no generar discordances i el seu contingut es remet a un posterior desenvolupament reglamentari.
El Jurídic no formula objeccions al pla urbanístic simplificat, una nova figura aplicable als municipis de menys de 1.000 habitants i als declarats en risc de despoblació. L'instrument integra en un únic pla l'ordenació directiva i estructural i l'ordenació pormenoritzada del municipi.
Tampoc en la reordenació del règim jurídic del sòl no urbanitzable. La nova llei manté la distinció entre sòl no urbanitzable comú i protegit, però modifica la regulació dels usos i aprofitaments.
Així, diferència entre usos i aprofitaments ordinaris -subjectes amb caràcter general a llicència municipal- i usos i aprofitaments excepcionals -la implantació dels quals requerix declaració d'interés comunitari (DIC)-.
En el sòl no urbanitzable comú podran autoritzar-se els usos que no estiguen expressament prohibits pel planejament, mentre que en el sòl no urbanitzable protegit únicament podran autoritzar-se aquells que estiguen expressament previstos pel planejament o per la legislació sectorial aplicable.
