Mompó assenyala al secretari de la Diputació per no executar la sentència sobre contractes d'aigua i li dona un ultimàtum
El president de la corporació, que s'enfronta a una multa, retreu a Boquera que la seua "inacceptable inactivitat compromet" la institució.
Més informació: El president de la Diputació de València s'exposa a una multa del jutjat per prolongar contractes d'aigua
La tensió que s'arrossega des de fa temps entre el president de la Diputació de València, Vicente Mompó, i el secretari, Vicente Boquera, ha pujat un grau més a compte de la demora en l'execució d'una sentència que compete directament a la corporació i per la qual el primer s'enfronta a una multa.
Mompó ha donat un ultimàtum a Boquera, segons ha pogut saber EL ESPAÑOL, per garantir el compliment d'eixa resolució. Ho ha fet entre retrets per la seua tardança a emetre un informe que, expressa, porta pendent des de fa mesos.
L'embolic al qual s'enfronta en este moment la Diputació no és menor. Des de fa diversos anys, els tribunals han emés diverses sentències que qüestionen els convenis subscrits per l'empresa Egevasa per a la gestió d'aigües o depuradores en distints municipis.
Una d'eixes resolucions, que va esdevindre ferma en 2024 en ratificar-la el Tribunal Suprem, ordenava a la corporació la revisió d'un total de 31 d'eixos convenis. Però res s'ha mogut. Així que el jutjat s'ha dirigit en diverses ocasions a la Diputació per apressar-la en el compliment de la sentència.
Després de la primera comunicació, Mompó va remetre un ofici en febrer a Boquera en el qual l'instava, al més prompte possible, a emetre un informe amb una proposta de revisió d'ofici dels convenis per donar compliment a la sentència.
Això no ha tingut lloc. Així que hi hagué un segon escrit del jutjat en el qual, tal com ha publicat este periòdic, advertia de manera preventiva que podria imposar una multa a Mompó si no es du a terme el que establix la resolució. Es tracta d'una mesura coercitiva que va dirigida al president com a responsable, en última instància, d'executar la sentència.
Després de revelar EL ESPAÑOL el que ha ocorregut, el president de la Diputació ha decidit donar l'ultimàtum a Boquera. Segons ha confirmat este periòdic, li ha dirigit un nou escrit per insistir-li en la necessitat que elabore l'informe-proposta sobre la revisió dels convenis i donar així compliment a la sentència.
Durant els últims cinc mesos, expressa la comunicació, s'ha instat reiteradament de manera verbal a la secretaria general a la seua emissió "sense cap resultat, sense que conste causa que justifique tal demora ni s'haja posat de manifest davant esta Presidència impediment o obstacle per a la seua emissió".
"Aquesta inactivitat, mantinguda malgrat els successius requeriments, resulta inacceptable i pot comprometre greument esta corporació", expressa Mompó. L'emissió de l'informe, assenyala, no pot "quedar a l'arbitri" del secretari "ni demorar-se indefinidament".
D'esta manera, dona a Boquera un termini "màxim i improrrogable" de cinc dies hàbils perquè emeta l'informe-proposta de resolució o perquè, en cas que concórrega una causa que, al seu juí, impedisca o dificulte el pronunciament, la pose de manifest per escrit davant la Presidència en el termini de tres dies hàbils.
"Transcorregut dit termini sense que l'informe-proposta haja sigut emés, esta Presidència adoptarà les mesures necessàries per garantir el compliment de la referida sentència", avisa Mompó.
L'embolic jurídic
El punt en què es troba la Diputació dona compte d'una enrevessada situació jurídica que s'arrossega des de fa temps i de la qual hi ha una eixida difícil.
Egevasa és l'Empresa General Valenciana de l'Aigua. Inicialment era pública, però es va convertir en una empresa mixta en 1999, quan va passar a estar participada al 51% per la Diputació de València i al 49% per Aigües de València (el seu accionista majoritari és Global Omnium). Molts dels convenis amb municipis es van firmar abans d'eixe moment i tenen una duració indefinida.
Aqlara, una firma especialitzada en la gestió del cicle integral de l'aigua, va iniciar una ofensiva als tribunals fa anys per la via contenciosa per demanar la nul·litat dels convenis i aconseguir, en última instància, que les licitacions de contractes siguen obertes per poder optar a ells les competidores i que estiguen subjectes a termini. En alguns procediments també s'ha arribat a personar Veolia (antiga Hidraqua), empresa del mateix àmbit.
Els tribunals li han anat donant la raó en bastants de les qüestions plantejades amb sentències que han esdevingut fermes. En alguns casos, les resolucions han conclòs la nul·litat de la continuació de contractes que ja han acabat. És el cas de la depuradora d'Ontinyent. El jutjat va valorar que la Diputació va permetre la seua continuació "malgrat ser conscient de la il·legalitat".
Aquella sentència va servir de base per a altres de similars relacionades amb contractes de gestió d'aigua potable en més municipis com Canet o Casinos.
En altres casos, els tribunals van ordenar a la corporació provincial la revisió d'ofici dels convenis. Va ocórrer a l'Olleria i Moixent i, especialment, en el procediment sobre el conjunt de 31 convenis per a la gestió de les depuradores de la província de València.
Es trobaven a Losa del Obispo, Gestalgar, Alfauir, Bèlgida, Calles, Algar de Palància, Sellent, Cotes, Titaguas, Novetlè, Llocnou, Benicolet, Gàtova, Montixelvo, Aras de Alpuente, Domeño, Dos Aigües, Salem, Higueruelas, Godelleta, Tous, Vallanca, Casas Altas, Casas Bajas, Requena (pedanies d'Hortunas i la Portera), Cofrentes, Cortes de Pallars, Calles, Buñol i Vallés.
Sentències fermes
Diverses de les sentències ja són fermes, ja que compten amb pronunciament tant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) com del Tribunal Suprem. Entre elles la d'eixos 31 convenis.
I és en este punt, en la fase d'execució de les sentències, on ve el problema. Els jutjats s'han dirigit a la corporació provincial per apressar-la en el compliment del que establixen les resolucions, especialment davant les reiterades peticions de les empreses recurrents.
Tot i això, qualsevol decisió ha de passar pel ple, per la qual cosa en última instància PP i Ens Uneix -encarregat de gestionar Egevasa- seran els responsables de determinar-ho tot. I dur a terme el que ordenen els tribunals no és gens senzill per a la Diputació. Cancel·lar els convenis significa incomplir el contracte que la corporació té firmat amb Egevasa i en el qual es determina que tota la gestió de l'aigua la realitza esta empresa.
"Els tribunals sostenen que els acords són nuls de ple dret, però no diuen què fer. ¿Un plec de condicions nou, licitar-lo i adjudicar-lo, quan el servei ha de continuar prestant-se?", indiquen fonts de la corporació.
A més, defenen el model. "La Diputació necessita tindre una empresa pública darrere d'estes característiques. És necessària la seua vigència. En la dana, per exemple, va exercir com a mitjà públic i va actuar en 60 municipis", assenyalen.
Les empreses competidores (Aqlara i Veolia), ni cal dir-ho, no ho compartixen. Després dels pronunciaments dels tribunals, creuen que s'ha d'obrir la licitació.
