Amparo, de voluntària a adoptar una bebé que estava sola a l'hospital: "No volia que tornara al centre de menors"
Forma part de Mamás en Acción, entitat fundada per Majo Gimeno per acompanyar xiquets hospitalitzats. "Hem aprés a romandre", relata Gimeno.
Més informació: La gesta d'Iván, el xiquet de 5 anys amb una discapacitat del 100% que va a un col·legi convencional: "És un més"
Moltes de les grans històries comencen per casualitat. És el cas de Majo Gimeno i Amparo Arona. La primera va fundar una associació per acompanyar els xiquets i xiquetes que estan sols a l'hospital i la segona es va sumar a eixe equip inicial quasi sense pensar-s'ho i durant un dels seus torns va conéixer la que hui és la seua filla.
Mamás en Acción els va canviar la vida a totes dues. Relaten els inicis fa més d'una dècada amb estima, encara que als seus ulls es pot intuir que han travessat experiències molt doloroses.
Coincideixen a assenyalar com inconscients eren al principi, quan sense preparació específica van fer el pas d'enfrontar-se a situacions complexes, de vore molt de prop casos de maltractament o abandó infantil, una cosa que marca per sempre.
Des de 2013, any en què es va fundar, han acompanyat més de 2.000 menors. Gimeno dirigix i coordina un equip de 2.800 voluntaris per tota Espanya i estan presents en 54 hospitals.
Estes xifres demostren que estan fent història, encara que elles preferixen no donar-se importància i continuar centrades en el present. Ara, segons assegura la fundadora de Mamás en Acción, hi ha molts bebés sense pares que estan en centres hospitalaris i necessiten la seua atenció.
Creuen que no són heroïnes, sinó dones corrents amb vides comunes que han decidit simplement actuar per intentar corregir una injustícia. No obstant això, ningú va dir que els inicis foren fàcils.
Com va començar
Cal remuntar-se a l'any 2013 quan per casualitat va coincidir a l'hospital la Fe de València amb un xiquet que estava sol.
"Em vaig enfadar amb el món. Em vaig oferir com a voluntària per quedar-me amb ell, però no em van deixar. Em va llevar la pau", afirma Majo Gimeno a EL ESPAÑOL. En eixe moment, era directiva en una companyia important i acabava de ser mare. No podia traure's eixe menut del cap, la qual cosa la va portar a investigar si existia alguna associació que fera acompanyament hospitalari per apuntar-s'hi.
Va descobrir que no n'hi havia cap, per la qual cosa va decidir crear-la ella mateixa, sense res d'informació, però amb la convicció de saber que estava començant una cosa important.
Després de superar els obstacles burocràtics i constituir l'associació amb 40 euros i les firmes de quatre amigues, va arribar el seu primer acompanyament, un cas que encara recorda i que la va obligar a plantar-li cara a l'horror.
![Majo Gimeno durant l'entrevista amb EL ESPAÑOL. EE](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11291423.jpg?h=dHuTz0w-"])
Majo Gimeno durant l'entrevista amb EL ESPAÑOL. EE
Era un xiquet de set anys que havia patit un greu maltractament a la seua llar i que portava dos mesos a la UCI. Tenia tot el cos embenat i cada divendres entrava a quiròfan per sotmetre's a una operació. A més del dolor físic, tenia "moltíssima por".
Sense comptar amb preparació prèvia ni ser expertes, un xicotet grup de dones es va organitzar a través de WhatsApp per no deixar el menut sol ni un segon durant més de cinc mesos.
"Teníem totes les paperetes perquè l'associació anara mal, però vam decidir quedar-nos i acompanyar eixe xiquet sense saber bé què havíem de fer. Va acabar funcionant perquè fèiem el que ens eixia del cor", recorda Gimeno, que relata com de complicat va ser per a elles eixe procés.
"Passava tres o quatre hores amb ell i després, en eixir, estava una hora plorant abans de pujar a casa. No podia ni dormir", afirma.
S'aprén a gestionar amb el temps? Gimeno creu que no, que "mai s'aprén a gestionar el dolor d'un xiquet, ni una injustícia". S'aprén "un poc" a com "romandre per no abandonar".
Primera crisi
De fet, quan li van donar l'alta mèdica a este menor moltes de les voluntàries d'aleshores van decidir donar-se de baixa perquè no se sentien preparades per tornar a afrontar un cas així. "Vaig entrar en una crisi horrible, vaig pensar que no havia sigut bona idea crear l'ONG i que calia tancar".
En eixe moment, el seu telèfon va tornar a sonar. Era una bebé de 9 mesos amb leucèmia. Portava quatre mesos sola i entrava en la fase final de la seua vida. "Em van telefonar del Clínic perquè no volien que faltara sola. De seguida vaig pensar 'com no ho vaig a fer?'", assegura.
Confessa que no es veia preparada, però la imatge d'eixa bebé li va tornar a llevar la pau. "Havia d'anar, vaig tornar a telefonar les voluntàries i em van dir que comptara amb elles. Vam tornar a l'hospital i vam estar amb ella durant dos o tres mesos i uns dies abans de Nadal se'n va anar al cel en braços dels nostres voluntaris", recorda emocionada.
Des d'aleshores, han passat més de 10 anys i 2.500 xiquets. Són menors tutelats que viuen en centres de menors, víctimes de maltractament familiar o fills de famílies en situació d'extrema vulnerabilitat. L'equip de voluntaris cobrix per torns les 24 hores del dia.
"Mai hi ha un xiquet fàcil, mai hi ha una situació agradable, però hem aprés a romandre, perquè no va de nosaltres, va d'ells", defensa Gimeno.
Majo Gimeno a l'hospital amb un menor hospitalitzat. EE
Durant la pandèmia, el Govern va contactar directament amb l'associació perquè tornaren als centres sanitaris, la qual cosa va provocar una expansió imprevista de Mamás en Acción.
Este creixement va coincidir amb la cancel·lació dels esdeveniments de recaptació, la qual cosa va portar l'entitat al límit en no disposar ni dels 3.000 euros necessaris per a pagar l'assegurança de responsabilitat civil.
Va ser la segona gran crisi i el moment decisiu perquè Majo Gimeno s'aliara amb una sèrie d'empresaris disposats a ajudar i deixara definitivament el seu treball per estar al capdavant de l'associació.
Conscient que la seua tasca ara és més de gestió i de direcció, no renuncia a continuar fent acompanyaments. "Continue agarrant torns i almenys un dia al mes dorm a l'hospital", assenyala.
La història d'Amparo
Una de les persones que li va dir que sí sense pensar-s'ho ni un segon després d'aquell primer cas tan dur va ser Amparo Arona, que hui a més és coordinadora, amb més de 700 hores de voluntariat a l'esquena.
Defineix la seua tasca com "una bufetada de realitat". "Els xiquets no estan en un centre perquè hagen fet alguna cosa roïna. Hi estan perquè els adults que havien de cuidar-los no ho han sabut fer", relata durant la conversa amb este periòdic.
En este sentit, subratlla que estos menuts porten una motxilla de dolor i estan aterrats, però simplement necessiten estima.
La seua experiència no sols li ha obert els ulls davant el dolor infantil, sinó que la va enfrontar a la crua realitat dels menors tutelats que viuen en centres.
Impactada, va decidir convertir-se en família d'acollida. La seua intenció era acollir xiquets de l'edat dels seus fills, però la vida tenia un altre pla per a ella.
Amparo Arona. EE
Durant un dels seus torns a l'hospital amb Mamás en Acción va conéixer una bebé tutelada. Quan li donaren l'alta, anava a tornar al centre en no haver-hi famílies d'acollida disponibles.
"Mai havia pensat acollir una bebé perquè no encaixava en eixe moment en la meua vida, però vaig dir 'no pot anar-se'n a un centre'. Vaig pensar acollir-la sis mesos fins que trobara una família", rememora. No obstant això, la menuda ja mai se'n va anar de casa seua.
"Amb el pas del temps, el temporal es va convertir en permanent i el permanent es va convertir en adopció", apunta. Per això no dubta ni un segon a respondre quan li preguntem quin ha sigut el seu moment més especial en l'associació: "conéixer la meua filla".
La seua vocació no va acabar ací. Actualment exercix com a família de respir, una figura poc coneguda que oferix suport per a caps de setmana o períodes estivals dissenyada per a oferir descans temporal als cuidadors principals.
"No els puc curar, tant de bo. No els puc canviar la seua situació social. I no me'ls puc endur a tots a casa. Què puc fer? Que el meu temps amb ells siga el millor possible, que s'enduguen un bon record", conclou Amparo Arona.
El sistema
Majo Gimeno és taxativa i profundament crítica amb la gestió institucional dels menors tutelats a Espanya. Denuncia que la llei de Protecció de la Infància és paper banyat que "no es complix", la qual cosa ha derivat en "un drama social" que resulta invisible. "Com que els xiquets no voten, no fan soroll", afirma.
En esta línia, subratlla que "la llei diu que un menor de 6 anys no pot créixer en un centre de menors" i, no obstant això, "tenim els centres de menors plens de bebés".
Reclama més campanyes de sensibilització perquè hi haja més famílies disposades a acollir i més recursos perquè la burocràcia no s'eternitze. "Dos anys de valoració per a una família és un tràmit burocràtic. Per a un xiquet és infància perduda", tanca.
![Gimeno i Arona al costat d'altres voluntàries de Mamás en Acción. EE](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11291440.jpg?h=rA5YWAQC"])
Gimeno i Arona al costat d'altres voluntàries de Mamás en Acción. EE
Sopar benèfic
L'associació celebrarà el primer Sopar Benèfic Palau en Acción el pròxim 17 de setembre al Palau Alameda de València, que se suma a l'Objectiu 2030 de Mamás en Acción per arribar a tots els hospitals de referència infantil d'Espanya.
Fruit d'estos anys de treball, el voluntariat ha arribat ja a 54 hospitals de tota Espanya, als quals s'unirà l'Hospital Regional Universitari de Màlaga el pròxim dia 18 de juny.
A més, l'organització està treballant en noves obertures en ciutats com Granada, Almeria, Toledo o Valladolid.
Per a aconseguir el seu Objectiu NiUnNiñoSolo, Mamás en Acción està forjant noves aliances amb empreses socialment responsables, que han decidit sumar-se al projecte. Palau Alameda és una d'estes empreses que ha triat fer un pas avant.
"Volem crear, junt amb Palau Alameda, una nit única. Una nit que reunisca empreses, líders i creadors amb un propòsit comú: acompanyar els xiquets que estan sols als hospitals. No serà només un sopar ni un esdeveniment més. Serà una oportunitat de generar un gran impacte positiu en la nostra societat", va destacar Majo Gimeno.
