La Generalitat envia als sindicats la seva oferta definitiva amb el detall de l'augment de plantilles i l'estat d'obres
El document inclou un desglossament de les 5.000 noves contractacions de docents, però manté intacte l'epígraf del valencià.
Més informació: La Generalitat proposa avançar la rebaixa de ràtios que demana el Govern i invertir 140M€ en climatitzar aules
La Conselleria d'Educació ja ha remès als sindicats docents la seva proposta definitiva per intentar arribar a un acord i posar fi a la vaga educativa indefinida. Una aturada que ja ha entrat en la seva cinquena setmana en vigor i que segueix en marxa a només 9 dies lectius del final de curs escolar.
El document, que ara les organitzacions sindicals hauran de sotmetre a consulta amb les seves bases per saber si el signen o no, incorpora algunes de les millores que van reclamar a la taula de negociació de dilluns STEPV, CCOO, UGT, CSIF o ANPE.
Entre elles, per exemple, el desglossament de les 5.000 contractacions docents que ha promès realitzar l'Executiu autonòmic a través del programa "+Mestres", així com l'estat d'execució de les obres del Pla Edificant, ideat per acabar amb els barracons de la Comunitat.
Tanmateix, també deixa fora altres que alguns havien reclamat i que apunten a ser el principal escull per tancar el pacte entre administració i forces sindicals, com per exemple en valencià i salari. En ambdós, no s'ha fet cap modificació substancial del contingut.
Pel que fa a les retribucions, la Generalitat ja havia traslladat que no obriria de nou la negociació perquè ja hi havia un acord signat el passat 25 de maig. Va ser la proposta que van recolzar CSIF i ANPE.
Aquesta contempla una pujada paulatina de fins a 200 euros que es repartiria de la següent manera: 75 euros més bruts al mes que començaran a percebre en la nòmina del proper mes de setembre, altres 75 a partir de gener de 2027 i 50 més l'1 de gener de 2028.
El document posat damunt la taula divendres ja fixava que l'increment de sou a aplicar als docents anirà vinculat a l'IPC en la seva totalitat. És a dir, sobre els 200 euros, i no sobre els últims 50.
Tanmateix, CCOO va reclamar a la reunió d'aquest dilluns que es clarifiqués encara més aquesta qüestió i expliqués "el mecanisme jurídic i pressupostari" a utilitzar per fer efectiu el compromís, atès que l'administració autonòmica "no té competències per modificar unilateralment les retribucions bàsiques del personal funcionari".
"Aquestes depenen de normativa estatal i dels Pressupostos Generals de l'Estat, per la qual cosa si la proposta pretén garantir una actualització de la totalitat de les retribucions conforme a l'IPC cal aclarir com es farà efectiva aquesta garantia", va expressar la portaveu Xelo Valls.
Reunió de la mesa sectorial d'Educació aquest dilluns. Ana Escobar / EFE
El document definitiu, però, no contempla una explicació en aquest sentit i només va acompanyat d'un annex en què es reflecteix l'evolució del poder adquisitiu dels docents en els darrers anys després de les pujades aplicades als empleats públics i com s'incrementarà en el període 2026-2028.
Pel que fa al valencià, el text roman igual que el passat divendres. És el punt que genera més diferències entre els sindicats i amb l'administració, ja que les reivindicacions dels d'esquerres van en la línia de derogar la Llei de Llibertat Educativa.
La Conselleria, però, ha advertit en diverses reunions que no és una competència del poder executiu, sinó que depèn en tot cas del legislatiu. És a dir, de Les Corts, per la qual cosa en aquest punt no hi ha hagut pràcticament cap avenç en les setmanes de negociació.
L'última sentència del TSJ, de fet, avala la consulta que es va fer als pares perquè triessin la llengua en què estudiarien els seus fills i va descartar que amb aquesta norma s'estigués discriminant el valencià o no s'estigués "respectant i protegint" la llengua cooficial, com denunciava Compromís.
5.000 contractacions
Les principals novetats que té l'oferta d'Educació són la distribució de la contractació de 5.000 docents i el desglossament de les actuacions previstes en el Pla Edificant amb especial atenció a la zona dana.
El Govern valencià es compromet a contractar 7.742 nous docents, dels quals 2.742 es destinen a cobrir les necessitats derivades de la baixada de ràtios proposada.
Les 5.000 noves incorporacions restants, però, no quedava clar com es repartirien, per la qual cosa Educació ara ha fet una "proposta de distribució provisional". El calendari que manegen per dur a terme aquestes contractacions aniria de 2027 fins a 2031.
Es preveu un increment de 2.800 docents per atendre l'escolarització sobrevinguda mitjançant l'habilitació de noves unitats i recursos extraordinaris que permetin complir amb l'augment de la demanda.
Altres 1.249 professionals serien per a la dotació de llocs addicionals en Pedagogia Terapèutica (PT) i Audició i Llenguatge (AL) "a tots els centres d'educació Infantil i Primària" de la Comunitat Valenciana.
Proposta inicial provisional del "Pla +Mestre". EE
Prop de 700 places correspondrien a un "mig lloc" que permetés compensar les hores destinades a la funció directiva a les escoles infantils de primer cicle, atès que a l'acord ja es contempla que el segon mestre pugui realitzar aquest tipus de tasques.
Per a la recuperació de les hores de cicles de Formació Professional semipresencials la Generalitat preveu contractar 202 nous professors.
I les places restants es destinarien a increments de plantilla a escoles d'Educació Infantil (32 places en total) i fer "ajustos" a l'Institut Superior d'Ensenyances Artístiques (19).
Edificant i inclusió
El departament dirigit per Carmen Ortí, a més, ha incorporat un annex amb l'estat d'execució de les obres del Pla Edificant, al qual preveu destinar 829,7 milions d'euros fins a l'exercici 2029. També detalla quines actuacions han estat delegades als ajuntaments i l'estat dels centres afectats per la dana.
Pel que fa a les inversions, aquestes es mantenen intactes. No debades, els Pressupostos de la Generalitat de 2026 van ser presentats fa tot just 10 dies i tot just han iniciat la seva tramitació parlamentària a Les Corts.
En l'apartat d'inclusió, la Conselleria proposa obrir "almenys 36 aules UECO addicionals per al curs 2026/2027. En el que va de mandat, convé apuntar, s'han obert 82 aules UECO.
També a crear 135 places addicionals de professorat d'audició i llenguatge respecte al curs actual; "impulsar unitats de detecció precoç en salut mental"; "desplegar el Pla autonòmic de convivència (CONVIURE)"; i "desenvolupar un pla de benestar docent i de tots els professionals que atenen el sistema educatiu".
Així mateix, a fer efectiu un augment d'un 30% addicional de professorat d'Educació Social per al curs vinent i la "delegació de competències en matèria de cobertura de llocs de treball per a la provisió de places de Personal no docent d'Atenció Educativa (PAE)".
També afegeix el manteniment d'almenys 187 professionals de PT per al proper curs, "així com la dotació de totes les necessitats, transformant aquestes places en estructurals als centres on es detecti la mateixa necessitat durant tres cursos consecutius".
Ràtios i burocràcia
El nou document gairebé no té retocs en ràtios o burocràcia, ja que ja durant el matí de dilluns es va acordar el nou redactat. El segon és el punt que més acceptació genera entre els docents, mentre que en el primer tots els sindicats reconeixen avenços.
Fins i tot, celebren que es posi negre sobre blanc el límit d'alumnes màxims per aula en els cursos vinents i es desvinculi la rebaixa de ràtios de la norma del Govern d'Espanya, que probablement no arribarà a validar-se al Congrés dels Diputats.
En aquest epígraf, a més, la Generalitat ha afegit el compromís de "recuperar la ràtio de 8" a les aules UECO (Unitats Específiques de Centres Ordinaris) "on sigui possible".
Els sindicats demanaven que el text recollís la possibilitat que les que superin aquesta xifra, el límit establert a l'oferta d'Educació, puguin tornar a aquesta quantitat en els propers cursos, un matís que queda introduït en el document definitiu.
També condiciona la continuïtat de l'oferta del Batxillerat Artístic als centres a fer una anàlisi individualitzada a cada centre, "tenint en compte les seves característiques i el context territorial".
