Jorge Bellver dimitix com a director general després de la seua imputació: el ple del Consell aprovarà el seu cessament
L'alt càrrec de la Generalitat posa el seu càrrec a disposició de Pérez Llorca després que el president li mostre la porta i demana la seua suspensió temporal com a militant del PP.
Més informació: El PP valencià obri expedient informatiu al director general Jorge Bellver després de la seua imputació
El director general de Transparència de la Generalitat, Jorge Bellver, ha posat el seu càrrec a disposició del cap de l'Executiu autonòmic, Juanfran Pérez Llorca.
Així ho ha comunicat este dimecres després que el Comité de Drets i Garanties del PPCV li obrira expedient informatiu ahir dimarts. El previsible ara és que el ple del Consell del pròxim divendres aprove el cessament de Bellver.
El pas al costat es produïx després que el president de la Generalitat li haja mostrat la porta d'eixida a l'espera de si prenia ell mateix la decisió. Dimarts ja va apuntar a la suspensió de militància -que finalment es va convertir en un expedient informatiu com marquen els estatuts- i este dimecres evitava donar per feta la seua continuïtat en l'Executiu.
Tot això s'ha produït després de la confirmació de la seua imputació en el cas Azud per l'Audiència de València.
Pérez Llorca ha agraït els servicis prestats. Bellver també ha enviat una carta al PP en la qual demana la suspensió temporal de militància fins que s'aclarisquen els fets.
Cas Azud
La investigació de Bellver es va produir per l'anomenada 'Operació col·legis', una de les ramificacions més importants de la causa (centrada en comissions a canvi de favors urbanístics dins de l'Ajuntament de València durant els governs de Rita Barberá).
Esta subtrama apunta que el consistori va aprovar una permuta per a entregar diverses parcel·les edificables a una mercantil de l'empresari Jaime Febrer, un dels principals investigats.
Va ser a canvi que esta assumira un deute milionari que el consistori tenia amb diverses congregacions religioses.
L'intercanvi, d'acord amb el jutjat d'Instrucció número 13 de València, la Fiscalia Anticorrupció i la Guàrdia Civil, es va fer adjudicant 'a dit' els terrenys a l'empresari per un valor molt menor del que realment tenien, de manera opaca i saltant-se els procediments legals per a evitar la concurrència.
En tota esta operació, la investigació va assenyalar des dels inicis la participació de Bellver, que en aquella època era regidor d'Urbanisme en l'Ajuntament de València.
A més, la UCO va considerar que hauria sigut premiat per l'empresari de la construcció Jaime Febrer, presumpte cap del cas, amb rellotges de luxe a canvi de afavorir-lo en els seus interessos urbanístics.
El director general de Transparència va recórrer la imputació. Però l'Audiència de València no veu prescripció dels presumptes delictes ni nul·litat. Tampoc creu que l'auto en què el citava com a investigat fora nul de ple dret. De manera que va rebutjar el sobreseïment.
Considera que els pronunciaments tant de la Fiscalia Anticorrupció com del jutjat d'Instrucció número 13 recullen "de manera motivada" fets i delictes "no sols de prevaricació, sinó de suborn a funcionari públic".
L'Audiència argumenta que el termini de prescripció atén al delicte més greu, que en este cas és el de suborn a funcionari públic i que seria de 15 anys. Este contempla una pena d'inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de 7 a 12 anys.
A més, assenyala que l'auto d'1 d'octubre de 2019 en què se li tenia per imputat és "perfectament vàlid i no mereix ser declarat nul de ple dret" com demanava Bellver.
Després de tot això i a l'espera de si hi ha obertura de juí oral, Pérez Llorca va decidir moure fitxa en una situació política en la qual no és fàcil establir la línia entre la contundència política i la presumpció d'innocència.
