Els professors valencians suspenen la vaga indefinida després de cinc setmanes però sense acord amb la Generalitat
Dels huit epígrafs proposats tan sols han acceptat el punt dedicat a la simplificació de la càrrega burocràtica.
Més informació: La Generalitat envia als sindicats la seua oferta definitiva amb el detall de l'augment de plantilles i l'estat d'obres
Els professors valencians han votat este dimecres a favor de suspendre la vaga indefinida educativa que va començar el passat 11 de maig i ja sumava 23 jornades lectives consecutives, el que correspon a quasi cinc setmanes d'atur.
La suspensió, això sí, serà temporal, ja que el 67% dels votants -17.633 persones- s'ha mostrat partidari d'interrompre la vaga per a continuar amb les mobilitzacions després de l'estiu, de cara a l'inici del pròxim curs.
Els professors han tingut quasi 24 hores per a pronunciar-se i en ella han participat 30.238, dels prop de 77.700 docents que hi ha en tota la Comunitat Valenciana. Açò significa que la participació ha fregat el 39%.
Com ja havien advertit els sindicats abans de tancar-se la votació, la fórmula de la "suspensió" permetria reprendre la vaga en qualsevol moment als docents.
Si s'opta per "desconvocar", els professors no sols estarien obligats a frenar l'atur, sinó que en cas de voler tornar a plantejar-la, els sindicats haurien d'iniciar tot el procés de nou: comunicar amb antelació la convocatòria a l'administració, tornar a passar per un procés de legalització de la convocatòria, entre altres tràmits.
La suspensió, cal apuntar, entrarà en vigor a partir de divendres 12, ja que així ho han acordat STEPV, CCOO i UGT després d'haver rebut nombroses peticions per part de les assemblees de docents.
Una decisió que han justificat en què els resultats es coneixerien a la nit. És a dir, que els professors demanaven cert marge per a saber si l'endemà havien d'anar a treballar al seu centre i no saber-ho d'un dia per a l'altre.
El resultat de les votacions no sols és rellevant pel que comporta després de quasi 5 setmanes de vaga, sinó també per l'advertència que suposa per a la Generalitat de cara a l'inici del pròxim curs 2026/2027. El 55% dels enquestats, de fet, creu que s'ha de "continuar amb la lluita" per a eixe moment.
En poder-se reprendre l'atur indefinit, servirà per a pressionar l'administració valenciana, encara que en un context diferent per a l'autonomia, ja que s'esperen aturs a tot Espanya.
Només burocràcia
Els docents han decidit posar fi a la vaga indefinida, però ho fan, no obstant això, rebutjant pràcticament la totalitat de la proposta d'acord elaborada per la Conselleria d'Educació i que preveia 3.338 milions d'euros en inversions.
Dels huit epígrafs que contemplava el document, tan sols ha obtingut suport el punt dedicat a la simplificació de la càrrega burocràtica a la qual han de fer front els professors. El 82% ha votat a favor, 21.250 persones.
El segon apartat que més prop ha estat d'obtindre el suport del professorat ha sigut el d'infraestructures. El 46% ha votat a favor, mentre el 54% l'ha rebutjat.
Ara bé, el resultat podria haver canviat si el format de l'enquesta haguera permés votar punt per punt a aquells que s'han mostrat favorables a secundar l'acord global.
És a dir, el formulari qüestionava als professors si eren partidaris de donar suport al document de manera global. El 13%, 4.021 persones, van dir que sí. Estes ja no van poder votar cadascun dels epígrafs perquè l'enquesta no ho permetia.
No obstant això, si es comptabilitzaren els seus vots en infraestructures, el resultat hauria donat un tomb, ja que als 12.001 vots favorables que ha obtingut eixe punt s'haurien sumat eixos 4.021 vots. Açò hauria significat que 16.022 persones donaren suport a infraestructures, enfront de 14.216 que han dit que no.
Per a este apartat, la Generalitat havia pressupostat 1.409,7 milions d'euros per a millorar els centres públics de la Comunitat Valenciana. I s'havia incorporat el Pla EduClima, amb una inversió de 140 milions d'euros per a millorar la climatització a les aules entre el període 2026-2029.
El Pla, denominat Edu Clima, pretén donar resposta a les queixes de professors i famílies que al llarg d'estes setmanes no han deixat de fer públiques imatges de termòmetres marcant fins a 32º en algunes classes. Una circumstància que complica el dia a dia en l'ensenyament i posa en risc la salut de docents i alumnes.
Este exercici es destinaran 32 milions d'euros per a acondicionar alguns centres, mentre en els pròxims exercicis els fons augmentaran fins als 36 milions per any. Per als centres de la zona dana es reserven 2 milions d'euros este exercici.
En este epígraf, el Govern també es compromet a "impulsar" el Pla Edificant, ideat precisament per a acabar amb les aules prefabricades. Per a ell, es destinarien 829,7 milions a raó de 200 milions cada exercici entre el període 2027-2029. Per a este any, no obstant això, la quantitat ascendeix a 229,7 milions.
El Pla d'Inversió Directa estaria dotat amb 400 milions i el PlaRecole, amb 40. Este últim pretén oferir una línia de subvencions als ajuntaments per a millorar els centres de propietat municipal.
La intenció seria que pogueren sol·licitar ajudes per a millorar l'eficiència energètica, accessibilitat, reparacions, instal·lacions elèctriques, clima, etcètera.
30% ràtios
El tercer punt que menor rebuig ha tingut ha sigut el de la reducció de les ràtios: ha aconseguit un 30% de vots favorables. Però per a un 70% continua sent una proposta insuficient.
El plantejament global era la reducció a 22 alumnes per aula en Infantil i Primària, a 25 en Secundària i 28 en Batxillerat. Unes xifres milloren el pla del Govern d'Espanya i que es faria efectiva en un màxim de tres anys, enfront dels sis que plantejava l'Executiu central.
Els sindicats, de fet, havien reconegut en les últimes reunions avanços rellevants en este epígraf i celebraven que s'haguera posat un calendari amb xifres concretes davant la previsió que la norma estatal difícilment tirarà avant en el Congrés en no comptar amb la majoria parlamentària suficient.
El disseny de l'Executiu valencià, així, proposava que en cap cas es poguera superar els 18 menors en una classe de 2-3 anys a partir del curs 2027/2028. És a dir, en l'últim any del primer cicle d'Infantil.
La ràtio en el segon cicle d'Infantil, és a dir, l'etapa compresa entre els 3 i els 5 anys, passaria a ser de 22 alumnes eixe mateix curs. I el mateix ocorreria en 1r i 2n de Primària.
En el plantejament del Govern, la progressivitat tan sols arribava a un curs per any. Açò significa que es començava amb la reducció a 22 infants per classe en 1r de Primària en 2027/2028 i, a l'any següent, 2028/2029, s'aplicava en 2n. I així, fins a completar tota l'etapa en qüestió.
Per a accelerar la seua aplicació, no obstant això, el Govern valencià proposa fer-ho en dos cursos cada any. D'esta manera, la reducció a 22 menors per classe en 3r i 4t de Primària arribaria en el curs 2028/2029 i en 5é i 6é en 2029/2030.
En cas que no poguera aplicar-se la reducció del nombre de xiquets en cada classe per falta d'infraestructures, la Generalitat assegura en el seu document que es garantiria la dotació de personal addicional en la plantilla per a atendre a l'alumnat en base a les ràtios permeses.
De fet, baix este prisma, el nou document contempla la necessitat de contractar 2.742 professors al llarg d'eixe trieni en el denominat "Pla +Mestre". La inversió total prevista per a això és de 111,4 milions d'euros: 2,5 en 2026; 24,9 en 2027; 32 en 2028 i 52 en 2029, que inclouria el curs 2030/2031.
Junt a estes contractacions, destinades exclusivament a cobrir la baixada de ràtios, també el Consell es proposa contractar 5.000 docents durant els pròxims quatre anys. La totalitat de les noves incorporacions suposaran prop de 470 milions d'euros.
Ràtios proposades per Educació. EE
Pel que fa a l'ESO, la reducció proposada baixaria de 30 a 25 alumnes per aula també de manera progressiva. Començarien amb 28 alumnes en 1r de l'ESO en 2027/2028 i cada exercici baixaria un infant per classe fins a completar la previsió en 2029/2030.
En Batxillerat la intenció és baixar de 35 a 38 estudiants per classe i culminar en el mateix període que l'etapa de l'ESO.
Les ràtios en Formació Professional també es veurien reduïdes i variarien en funció de si es tracta d'un Grau Bàsic, l'objectiu del qual és reduir a 15 alumnes en tres anys; Grau Mitjà i Superior, que tindrien 25 estudiants en un trieni; o Especial, amb 20 per aula.
El document d'Educació també fixa el compromís a continuar amb la gratuïtat de 0 a 3 anys, el que suposa una inversió de 658 milions d'euros a l'any per a les arques autonòmiques i reduir un 10% el nombre d'alumnes a les Escoles Oficials d'Idiomes.
Plantilles i FP
La resta de punts han quedat lluny d'obtindre suports rellevants per part dels docents: l'acord parcial de Formació Professional l'han donat suport un 22%, el mateix percentatge que ha donat suport al de l'augment de les plantilles docents.
Pel que fa a les plantilles, la Generalitat adquiriria el compromís de reduir a 8 dies el termini màxim per a cobrir les substitucions quan un professor causa baixa. Actualment, segons els sindicats, la mitjana se situa en 10 dies hàbils, per la qual cosa la millora seria de dos jornades menys.
A més, la proposta inclou la negociació de plantilles per a recuperar les hores en la FP semipresencial amb una primera taula que se celebrarà en les tres setmanes posteriors a la signatura de l'acord.
També es proposa reforçar la funció directiva de les escoles infantils de primer cicle perquè el segon mestre puga realitzar part de les tasques directives. Per a això, es dotarà entre mig i un mestre addicional a estos centres.
Valencià i retribucions
Els dos punts que menys suports han obtingut, com era previsible per com s'havien vingut desenvolupant les negociacions, eren el del valencià i les retribucions. El primer l'ha donat suport a penes un 16% dels votants, mentre el segon un 10%.
El document posat damunt la taula posa negre sobre blanc que la pujada salarial a aplicar als docents anirà vinculada a l'IPC en la seua totalitat. És a dir, sobre els 200 euros en total.
La pujada paulatina es repartiria de la següent manera: 75 euros més bruts al mes que començaran a percebre en la nòmina del pròxim mes de setembre, altres 75 a partir de gener de 2027 i 50 més l'1 de gener de 2028.
La Generalitat, convé apuntar, va aclarir fa uns dies que la pujada aniria lligada a l'IPC en el seu conjunt, i no sols als 50 euros finals de 2028.
