La jutgessa d'Azud deixa al límit del juí al cunyat de Rita Barberá, el seu vicealcalde i l'exsubdelegat del Govern
La magistrada seguix el procediment contra un total de 38 persones, entre càrrecs del PP, del PSOE i funcionaris, per la trama de cobrament de mossegades a canvi d'adjudicacions públiques.
Més informació: La instrucció del 'cas Azud' arriba al seu final després de 9 anys amb 15 sobreseïments a empresaris, funcionaris o càrrecs del PSOE
La jutgessa del conegut com a cas Azud ha dictat auto de procediment abreujat contra un total de 38 persones. Entre elles, José María Corbín, cunyat de l'exalcaldessa de València Rita Barberá; el que va ser vicealcalde de la ciutat, Alfonso Grau; o l'exsubdelegat del Govern Rafa Rubio. Açò suposa que queden al límit del juí.
La instrucció d'esta causa, que arriba al seu final quasi nou anys després que s'iniciara en secret la investigació i més d'un lustre des que esclataren les dos operacions policials que acabaren amb tots ells en presó provisional, s'ha centrat en una presumpta trama de cobrament de mossegades a canvi d'adjudicacions públiques de diversos projectes, majoritàriament urbanístics, en diverses administracions durant 15 anys (entre 1999 i 2013). Ha esquitxat polítics del PP i del PSPV, a més d'empresaris.
Junt als mencionats, la magistrada continua el procediment contra més de una trentena de persones, com tres nebodes de Barberá, el constructor Jaime Febrer; l'advocat vinculat al PSPV José Luis Vera; els empresaris Mónica Montoro, Federico Ferrando, Carlos Turró o Manuel Setién (exdirectiu del Banc de València); el que va ser director de Relacions Institucionals d'Acuamed Joan Navarro; l'alta funcionària de l'Ajuntament de València Esmeralda Orero; l'exalcaldessa de Xixona Rosa Verdú; o l'actual director general de Transparència, Jorge Bellver.
En un auto de més de 300 pàgines, la magistrada de la plaça 13 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València, Pepa Tarodo, se centra en una exposició succinta de fets presumptament delictius, però sense atribuir explícitament els delictes als investigats en l'apartat de fonaments jurídics.
Una modalitat emparada per la Lecrim i per la qual es limita a donar trasllat a la Fiscalia i a les acusacions perquè en el termini de deu dies sol·liciten l'obertura de juí oral -formulant escrit d'acusació- o el sobreseïment de la causa.
La investigació del cas Azud es va iniciar arran d'una denúncia de la Fiscalia en 2016, que al seu torn havia rebut informació de l'Agència Tributària sobre els ingressos del despatx d'advocats de Corbín.
La majoria d'ells provenien d'empreses que havien sigut adjudicatàries de contractes públics entre 2007 i 2015 a l'Ajuntament de València, època en què governava Rita Barberá.
Passat este últim any i amb l'arribada de l'esquerra, els citats ingressos passaren d'1.223.311 euros en 2007 a 40.205 euros en 2015.
Al llarg de la instrucció, recorda la jutgessa, es va constatar que la mercantil Corbín Advocats S.L. devia quasi el 80% dels seus ingressos a "pagaments consistents en comissions il·lícites desemborsades per grups empresarials com a conseqüència de diverses adjudicacions o decisions de l'Ajuntament de València o d'algun dels seus ens públics, principalment en matèria urbanística".
Empreses
Els grups empresarials o empreses són Acciona, Grup Cyes, Grup Axis, Grup Cleop, Grup Secopsa i Grup Cinal.
El total de comissions cobrades per Corbín per les empreses adjudicatàries de contractació pública amb l'Ajuntament de València són quantificades per la jutgessa en 3,6 milions d'euros.
Encara que tot va començar amb el cunyat de Barberá, les indagacions al llarg d'estos anys han portat a més ramificacions i protagonistes amb presumptes mossegades d'operacions urbanístiques tant a València com en altres municipis amb interessos creuats i persones suposadament implicades.
La magistrada sosté que la situació personal de Corbín, coneguda per tots a l'Ajuntament, li facilitava reunir-se amb funcionaris públics, regidors i alt funcionariat i “li permetien reunions amb empresaris que pretenien obres o adjudicacions de servicis públics, desvinculant formalment d'esta manera a la seua dona i a la seua cunyada”.
Els ingressos percebuts per la seua mercantil, assenyala l'auto, es realitzaven de dos formes: o bé les empreses adjudicatàries de contractes en concurs públic pagaven directament a Corbín Advocats S.L., o bé dites empreses pagaven a una altra societat interposada que al seu torn transferia dits pagaments, en tot o en part, a Corbín Advocats S.L.
El cobrament de comissions
“L'alt percentatge d'ingressos que es concentren en un nombre reduït d'empreses adjudicatàries de contractes de l'Ajuntament de València, la irrealitat dels treballs efectuats i abonats a les mercantils contractants o la vinculació dels pagaments amb alguna obra en concret, determinen que la mercantil Corbín Advocats S.L. va ser l'instrument jurídic per a materialitzar el cobrament de comissions il·lícites per part d'empreses adjudicatàries de contractes amb l'Ajuntament de València. Estos són gaudits, entre altres, per la seua esposa, funcionària pública, receptora real amb el seu marit d'eixes prebendes”, assenyala la magistrada.
“Tot açò ha revelat que en el període de temps comprés entre els anys 2005 i 2017, la citada mercantil declararà ingressos per un import superior als cinc milions d'euros i, no obstant això, les despeses declarades ascendiren a 681.784,14 euros, ja que malgrat la ingent quantitat dels ingressos ha tingut com a màxim tres o quatre treballadors en el citat període”, afegix.
A partir d'ací, l'auto comença a desgranar el paper de cadascuna de les empreses mencionades i els contractes o operacions urbanístiques, junt a les actuacions presumptament delictives dels investigats, entre els quals figuren càrrecs i funcionaris del consistori.
Acciona: contracte de sanejament
En el cas del grup Acciona, apareix l'adjudicació del contracte públic de gestió del Servici de Neteja i Conservació del Sistema Municipal de Sanejament de València que, en data 21 de juliol de 2006, va ser adjudicat per la Junta de Govern Local de l'Ajuntament a la UTE Sanejament de València, composta per les mercantils Infilco Española S.A. i Acciona Infraestructures S.A.
La jutgessa considera que eixa adjudicació estava prèviament decidida i que es va produir una greu arbitrarietat en la puntuació.
“Per a obtindre i assegurar-se tal adjudicació, el Grup Acciona va decidir contactar amb aquelles persones que tingueren influències a l'Ajuntament de València i, a través del pagament de comissions assegurar-se, front la resta dels licitadors, l'adjudicació”, indica l'auto.
Per a això “va caldre dur a terme la creació de tot un entramat documental mendàs (contractes, documents o plantilles d'ús diari de la mercantil, models de facturació etc.) perquè els diners que es destinaven a comissions estigueren en principi en ordre, i degudament comptabilitzats per a justificar l'eixida dels diners ocultant la seua finalitat i destí real”.
Els intervinents en esta trama, apunta la magistrada, foren el que va ser CEO d'Acciona Luis Castilla -mort durant la instrucció- i l'advocat Diego Elum, soci de Corbín i qui hauria sigut, en última instància, el beneficiari de les comissions a través de la intermediació d'Elum.
Per a això es va firmar un contracte “mendàs” entre el despatx d'Elum i Infilco d'assessoria jurídica que ascendia als 2,2 milions d'euros. Eixos diners foren immediatament refacturats a la UTE Sanejament de València baix el concepte “Despeses de licitació en el sanejament de València” i va romandre impagat durant més de sis anys en el compte 410 de la comptabilitat d'esta última.
D'acord amb la jutgessa, el Grup Acciona va utilitzar en més ocasions els servicis d'Elum per a obtindre adjudicacions de l'Ajuntament de València per la seua relació d'amistat íntima i molt pròxima amb els investigats José María Corbín i la seua esposa, Asunción Barberá.
Menciona el cas en la licitació del Consorci València 2007 baix la presidència de l'aleshores alcaldessa, que se li va adjudicar a Acciona per import de 4.893.952,11 euros en gener de 2006 després que el grup traslladara a l'advocat l'interés en diverses licitacions.
Regals de Nadal
Elum, a més i segons la investigació, era l'encarregat de rebre els regals de Nadal destinats a Asunción Barberá i a Rita Barberá. “Regals que, pel seu valor, excedixen de la simple cortesia i que en tot cas no s'haurien d'entregar i rebre per part d'un funcionari públic”, assenyala la magistrada.
Així, en l'any 2004, es va regalar una bossa de la marca Louis Vuitton de 1.850 euros. En l'any 2005 un lot nadalenc per import de 1.696,71 euros i a Asunción una bossa cartera per valor de 440 euros.
En l'any 2006 maleta i moneder de la marca Louis Vuitton per valor de 1.585 euros i a Asunción bossa i cartera Burberry de 440 euros. En l'any 2007 una botella de “Pingus 2001” per valor de 1.520 euros i a Asunción un article de Carolina Herrera de 335 euros.
Grup Axis:
Este grup empresarial estava format per una relació de societats mercantils (mínim 30) que s'utilitzaven pel vertader amo, Jaime Febrer, en els distints fins urbanístics en què participava, bé amb la seua pròpia empresa o participant altres mercantils.
L'empresa matriu del grup era la mercantil Construccions València Constitució S.L., constituïda amb l'objecte social de la promoció immobiliària i els socis de la qual eren l'investigat Jaime María Febrer i altres quatre persones.
La investigació ha evidenciat que almenys set empreses vinculades al Grup Axis efectuaren una sèrie de pagaments al despatx de Corbín en una relació que es va prolongar des dels anys 2007 a 2013 i ascendint l'import dels pagaments a 602.156,48 euros.
Estos abonaments, incidix la jutgessa, provenien de comissions de naturalesa il·lícita, però se'ls va revestir d'un marc contractual totalment fictici -de nou, assessoria jurídica- perquè se'ls dotara d'una aparença de legalitat.
D'acord amb la causa, Corbín va entrar en contacte amb Jaime Febrer a través d'Alfonso Grau Alonso, vicealcalde de l'Ajuntament de València en aquell moment.
Ambdós es reuniren en març de 2007 per a ultimar els detalls de l'inici de la seua relació amb els assumptes en què el cunyat de Rita Barberá havia de participar.
Açò va donar lloc, segons l'auto, a l'establiment de pagaments per a aconseguir adjudicacions d'obra de l'Ajuntament de València. Entre elles es mencionen les següents: aprovació i adjudicació del programa d'actuacions integrades per al desenvolupament de la unitat d'execució Ausiàs March a favor de Construccions València Constitució S.L.; adjudicació i cessió del dret de superfície sobre diverses parcel·les a favor d'Actuacions Urbanístiques València al Mar S.L. i Costa Azahar Programes Immobiliaris S.L.; i la subrogació del deute de l'Ajuntament de València i la cessió de tres parcel·les d'ús residencial a favor de la mercantil Mediterrània d'Actuacions Integrades S.L. (MAI SL). Esta última és l'anomenada Operació Col·legis.
D'esta manera, assenyala la magistrada, Corbín, Febrer i Grau teixiren una aliança per a cometre fets “en principi delictius”.
Grau tenia en aquell moment el control sobre l'empresa Aumsa (Actuacions Urbanes de València) i “exercia un poder directe sobre tots i cadascun dels departaments, seccions i servicis de l'ajuntament”.
Així que l'objectiu era beneficiar Febrer en les operacions, actuacions, negocis immobiliaris, adjudicacions, servicis, contractes etc., en què estava interessat a canvi del pagament de comissions.
“Però com alguna operació immobiliària emprés per Jaime Febrer era de magnitud considerable i podent veure's afectat en els seus interessos per l'oposició a l'Ajuntament que s'exercia pel PSOE, va comptar amb la imprescindible i necessària participació de José Luis Vera” i de Rafa Rubio, en aquell moment portaveu socialista, apunta l'auto.
A Vera, un advocat vinculat històricament als socialistes, Febrer el va “utilitzar” per a “poder influenciar el PSOE aconseguint els seus interessos tant a l'Ajuntament de València com en altres localitats governades per este partit i en aquells ens públics estatals” dirigits per esta formació.
Registres del cas Azud en 2021.
El Grup Axis, prosseguix l'auto, va utilitzar totes les seues influències per a l'obtenció dels seus interessos econòmics front als interessos públics en els següents procediments administratius:
-Operació urbanística desenvolupada per la mercantil Mediterrània d'Actuacions Integrades S.L. consistent en l'assumpció d'un deute de l'Ajuntament de València, a canvi del lliurament de diverses parcel·les d'ús residencial.
-La constitució d'una empresa de capital mixt entre l'Ajuntament de València (Aumsa) i la societat Nou Biourbanisme per a la construcció i gestió d'habitatges VPO i l'adjudicació de drets de superfície per a la construcció d'habitatges VPO en parcel·les de titularitat de l'Ajuntament a través d'AUMSA.
-Projecte de construcció i implantació d'un Hospital Universitari d'iniciativa privada en una parcel·la titularitat de l'Ajuntament de València.
-Procés d'ordenació urbanística en la zona del Grau on el Grup Axis ostentava la titularitat de diversos terrenys a través de l'empresa a la qual participava, Acinelav Inversions 2006 S.L.
-Adjudicació d'un contracte públic licitat per l'Ajuntament de València, l'objecte del qual es trobava relacionat amb el servici d'ajuda al domicili.
-Operació urbanística desenvolupada en el terme municipal de Xixona en l'anomenat PAI “El Espartal”
-Operació urbanística a desenvolupar a l'Ajuntament de Burjassot, consistent en un concert fraudulent per a la licitació i adjudicació del dret de superfície en parcel·la titularitat de l'Ajuntament de Burjassot
-Operació Urbanística consistent en el desenvolupament del “pla especial del desert de les Palmes de Benicàssim”.
Algunes tiraren avant i altres fracassaren. Però una de les principals va ser l'Operació Col·legis, en la qual s'haurien vulnerat tots els procediments establits.
L'Ajuntament de València va aprovar una permuta per a entregar diverses parcel·les edificables a una mercantil de Febrer. Va ser a canvi que esta assumira un deute milionari que el consistori tenia amb diverses congregacions religioses.
L'intercanvi, d'acord amb els investigadors, es va fer adjudicant 'a dit' els terrenys a l'empresari per un valor molt menor del que realment tenien, de manera opaca i saltant-se els procediments legals per a evitar la concurrència.
Jaime Febrer va muntar una mercantil específicament per a esta operativa junt a Mónica Montoro i Federico Ferrando. Es deia Mediterrània d'Actuacions Integrades (MAI). Ells serien els que assumirien el deute mentre en la part de l'Ajuntament tot ho va gestionar Alfonso Grau.
El consistori va canviar la qualificació de diversos sòls públics dotacionals a un ús residencial i els va entregar a la mercantil. Una maniobra urbanística presumptament il·legal que hauria comptat amb l'impuls d'un dels funcionaris de la casa: el cap d'Assessoria Jurídica.
El truc va estar, d'acord amb les indagacions, en què es va forçar una valoració dels terrenys a la baixa. Els sòls tenien un valor real superior a 54 milions, la qual cosa dista del deute de 31 milions amb els col·legis. Un benefici que es va ocultar en la tramitació administrativa.
La jutgessa quantifica les comissions pagades per l'entramat. 360.607,26 euros al cap dels Servicis Jurídics de l'Ajuntament; 300.0000 a Rafa Rubio; 1.200.000 a Grau i 186.360 euros a Corbín.
Vera, per la seua part, i per la seua vinculació amb el Grup Axis de Jaime Febrer en el període entre 2007 i 2012 va percebre tant com a persona física com jurídica 1.034.186,36 euros en concepte de salari.
Grup Cinal
L'auto menciona que un altre grup empresarial que hauria abonat sense contraprestació comercial o servicis jurídics a José María Corbín Navarrete és Cinal, vinculat a la construcció i format per diverses empreses amb l'objecte social d'“assaig i anàlisi tècnica”.
Des de 2008 va obtindre adjudicacions d'obra de l'Ajuntament de València. En 2009, comenta la jutgessa, moment en què comencen els pagaments a Corbín Advocats SL, s'adjudiquen al Grup Cinal 13 licitacions per un import de 8.770.351,79 euros.
Entre els anys 2006 a 2015 obté un total de 38 adjudicacions de l'Ajuntament de València, augmentant de manera notable dites adjudicacions a este grup empresarial tant en quantitat com en preu.
A Corbín se li va abonar mensualment entre 2009 i 2010 un total de 12.662,56 euros mensuals. Junt a dites factures, entre gener de 2011 i abril de 2011 es van emetre per Corbín Advocats 4 més per servicis d'assessorament jurídic per import unitari de 5.310 euros.
Grup Cleop
L'empresa Companyia Llevantina d'Edificacions i Obres Públiques SA, dedicada a la construcció d'edificis no residencials, va tindre des de 2007 a Carlos Turró com a president del consell d'administració i era la persona que prenia les decisions.
Entre 2005 i 2011, Cleop va ingressar a Corbín Advocats un total de 407.344,8 euros. Uns anys en què va ser adjudicatària de diversos contractes per part de l'Ajuntament tant de manera directa com a UTEs de les quals formava part.
Grup Secopsa
Una de les mercantils que formen part del grup, Saprico SL., va efectuar pagaments a la mercantil de Corbín 348.000 euros que foren abonats al llarg de 2007 i 2008 per adjudicacions de l'Ajuntament de València.
Grup Cyes
Va subscriure un contracte amb Corbín Advocats SL. per servici integral d'assessoria jurídica de 600.000 euros. Els pagaments arribaren al llarg de quasi 10 anys. Durant els anys 2006 a 2015, la societat Cyes Infraestructures hauria sigut adjudicatària de 7 contractes amb l'Ajuntament de València.
Esta forma part de la UTE Els Hornillos, que va declarar també pagaments a Corbín Advocats en els anys 2005 i 2006 per import de 261.000 mil euros sense que tampoc existisca cap constància de treball efectuat, assenyala l'auto.
La UTE Els Hornillos es va constituir per escriptura pública de 21 de febrer de 2005 i està participada per les societats Sufi SA (50%), Corporació F Turia (20%) i Cyes Infraestructures SA (30%).
La seua constitució obeïx a l'adjudicació d'una obra pública per part de l'EMTRE per a l'execució i explotació d'una Planta de tractament en Quart de Poblet eixe mateix any 2005.
