Ja ha entrat en vigor: els treballadors poden gaudir de les vacances fins a 18 mesos després de la seua baixa
La norma també contempla els casos en què la incapacitat temporal apareix durant el període de descans.
Més informació: Ja ha entrat en vigor: els treballadors podran anticipar l'edat de jubilació als 56 anys i sense reduir la seua pensió
Els treballadors que estiguen de baixa i que no hagen pogut gaudir de les seues vacances podran fer-ho fins a 18 mesos després de l'any en què es generaren.
La normativa establix que les vacances anuals retribuïdes, les quals comprenen un total de 30 dies naturals o 22 laborables, s'han de gaudir dins de l'any natural corresponent.
Tot i això, tot és diferent en els casos d'incapacitat temporal derivada de l'embaràs, el part o la lactància natural, el període s'estén.
Així ho establix l'article 38 de l'Estatut dels Treballadors, que contempla expressament esta situació per a les persones treballadores.
En concret, l'article 38.3 de la normativa establix que, quan el període de vacances coincidisca amb una incapacitat temporal que impedisca gaudir-les, el treballador podrà fer-ho posteriorment, una vegada finalitze la situació corresponent.
Aquesta possibilitat no es limita únicament a les baixes que comencen abans de les vacances. La norma també contempla els casos en què la incapacitat temporal apareix durant el període de descans, impedint continuar amb les vacances previstes.
D'esta manera, una persona treballadora que no haja pogut gaudir de tots els seus dies de vacances a causa d'una baixa mèdica manté el dret a utilitzar-los posteriorment dins del termini establit per l'Estatut dels Treballadors.
Tot i això, el límit fixat per la normativa és clar: "sempre que no hagen transcorregut més de díhuit mesos a partir del final de l'any en què s'hagen originat".
L'ampliació del termini busca garantir el dret efectiu al descans, evitant que situacions sobrevingudes priven l'empleat d'un període que la llei considera no substituïble per compensació econòmica.
Prestacions
La Seguretat Social va tramitar en 2025 un total de 524.714 prestacions per naixement i cura de menor, la qual cosa suposa un increment de 11,1% respecte a l'any anterior.
Del conjunt, 241.903 correspongueren al primer progenitor, habitualment la mare, i 282.811 al segon progenitor, normalment el pare.
La despesa en la prestació per naixement i cura de menor entre gener i desembre va arribar als 3.880,8 milions d'euros.
En 2024, esta xifra es va situar en 3.613,1 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 7,4%, tal com va informar el Ministeri.
Per comunitats autònomes, el major nombre de prestacions per naixement i cura de menor es va registrar a Andalusia (97.224), Catalunya (93.262), Madrid (86.465) i la Comunitat Valenciana (53.970).
