La Generalitat planeja reduir a 35 hores la jornada dels funcionaris sense més personal i amb "millores d'eficiència"
L'acta de l'última mesa de negociació recull que la mesura no es traduirà en noves contractacions per a cobrir les hores que es deixen de treballar.
Més informació: Hisenda preveu reduir a 35 hores la jornada laboral dels funcionaris valencians a partir de l'1 de gener de 2027
La Generalitat Valenciana manté la seua intenció de reduir la jornada laboral a 35 hores setmanals per als funcionaris valencians, però tot apunta que ho farà sense un increment addicional de plantilla i, per tant, de pressupost.
Almenys, això es desprén del que es va traslladar als sindicats en la Mesa de Negociació celebrada el passat 24 d'abril, en la qual els responsables de la Conselleria d'Hisenda i Funció Pública feren una radiografia detallada de l'estat actual de l'ocupació pública i les limitacions pressupostàries que tenen les arques de la Generalitat.
En aquella trobada, convé recordar, el conseller del ram José Antonio Rovira va assegurar als representants sindicals la intenció de l'administració autonòmica d'aplicar la reducció de jornada a partir de l'1 de gener de 2027.
En la cita, tal com recull l'acta de la reunió, la Conselleria va aprofitar, això sí, per a deixar clares les condicions en què es durà a terme: sense noves contractacions per a cobrir les hores que es deixen de treballar.
Per a justificar la postura, la directora general de Pressupostos, Amparo Haro, va realitzar prèviament una anàlisi de l'evolució de l'ocupació pública de la Generalitat en els últims quatre anys i el creixement del cost de personal derivat tant de l'augment de plantilla com de les successives pujades salarials aprovades a nivell estatal.
"Durant els últims mesos s'han realitzat càlculs detallats sobre el cost d'implantar les 35 hores en els diferents àmbits: Funció Pública, Sanitat, Educació i Justícia", va exposar per a tot seguit instar les meses sectorials a iniciar les negociacions amb els sindicats per a la seua posada en marxa.
Ara bé, va advertir que Hisenda havia manifestat a les conselleries que "qualsevol avanç hauria de realitzar-se de manera seriosa i rigorosa" i que tot canvi havia d'estar "sustentat en la viabilitat pressupostària i disponibilitat de recursos".
Haro va alertar que el crèdit pressupostari és "de caràcter limitatiu i la Generalitat ha de complir la Regla de Despesa establida pel Govern d'Espanya i per la Unió Europea", que fixen un límit de creixement de la despesa del 3,5% en 2026, un 3,4% en 2027 i un 3,2% en 2028.
Així mateix, va subratllar com havia augmentat la despesa del capítol 1 -el dedicat a les nòmines- com a "conseqüència directa dels acords salarials estatals, que suposen un augment acumulat del 6,5% (2,5 % en 2025; 2,5 % consolidable en 2026; i 1,5 % addicional en 2026), amb un impacte estimat de 611 milions d'euros".
En termes d'ocupació pública, la plantilla de la Generalitat, va descriure, havia passat "de 135.016 llocs en 2021 a 160.198 en 2025", la qual cosa suposava "un increment de 25.154 efectius, un 18,63%".
9.300 milions en nòmines
I afegia: "En l'actualitat, el Capítol I supera els 9.300 milions d'euros i representa un import que supera el 31% del pressupost total de la Generalitat". O dit d'una altra manera: quasi un terç va destinat exclusivament a pagar els salaris del personal que treballa en l'administració.
"En este context, el cost de la implantació de la jornada de 35 hores haurà d'abordar-se mitjançant millores d'eficiència, reorganització i redistribució de recursos dins del mateix capítol de personal", va traslladar l'alt càrrec de la Generalitat als representants sindicals durant la reunió.
En la pràctica, això significa que el Govern valencià planeja que la reducció de jornada s'articularà a través d'una reordenació interna d'efectius i una optimització dels recursos ja existents, sense habilitar partides extraordinàries per a ampliar plantilles.
Amb tot, en l'Executiu autonòmic entenen que el creixement experimentat per la plantilla pública en els últims anys oferix marge per a abordar eixa reorganització.
El plantejament es produïx després que l'Executiu autonòmic haja presentat els comptes de 2026 i no haja inclòs en ells este compromís, cosa que ja va posar en alerta els sindicats fa setmanes.
![Pérez Llorca habla con el conseller de Hacienda, José Antonio Rovira. José Cuéllar / Corts](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11188229.jpg?p=w:320\/h:240&h=MA_UfiHi"])
La decisió, segons explicaren des del departament d'Hisenda a EL ESPAÑOL, obeïa al fet que la mesura no anava a començar a aplicar-se fins a l'1 de gener de 2027 i, per tant, no tenia per què aparéixer reflectida en els pressupostos d'este exercici.
La seua absència, no obstant això, va alçar suspicàcies entre UGT, CCOO i CSIF, ja que posaven en dubte que el Consell anara a aprovar uns nous comptes per a l'any que ve. Encara més quan els acabats de presentar -2026- encara no han sigut ni tan sols validats per Les Corts Valencianes.
A pocs mesos que es produïsquen les eleccions autonòmiques, tant en el parlament autonòmic com en el mateix Govern valencià es dona per fet que Vox no voldrà pactar uns nous pressupostos. I menys a penes sis mesos després d'haver negociat els anteriors, que a més tindran un percentatge baix d'execució.
La determinació de no reservar diners, amb tot, cobra ara un nou significat, ja que el missatge de fons queda clar: la reducció de jornada continua damunt la taula, però la seua aplicació no es traduirà en noves incorporacions.
Sanitat i servicis socials
Presidència, en el seu moment, havia encarregat un informe per a quantificar el cost real de la reducció horària en les diferents àrees de la Generalitat per a saber si era viable aplicar la mesura, o no. Un informe de l'impacte econòmic que a dia de hui no ha transcendit.
No obstant això, en aquella trobada el secretari autonòmic d'Hisenda, Eusebio Monzó, va assegurar que les xifres variaven significativament segons el sector, "sent especialment elevat en sanitat i servicis socials a causa de l'organització per torns".
Segons els càlculs que manejava l'anterior executiu de PSPV i Compromís, la reducció de la jornada setmanal dels sanitaris hauria tingut un impacte econòmic de 140 milions d'euros a l'any, ja que faria falta contractar entre 1.600 i 2.000 empleats per a compensar la reducció de les 2,5 hores que deixaren de treballar.
Amb este escenari, la negociació entra en una fase clau, ja que els sindicats han reiterat en nombroses ocasions que este compromís de legislatura -firmat amb l'expresident Carlos Mazón per a complir entre 2024 i 2026- havia d'anar de la mà d'un reforç d'efectius.
UGT va advertir en el seu moment, de fet, que si el canvi no implicava noves incorporacions, el personal hauria d'assumir "major càrrega de treball, en menys temps". Per la qual cosa l'arribada de les 35 hores no seria una "millora de les condicions laborals", sinó una "sobrecàrrega" i un "major estrés".
