El Suprem ratifica els quasi huit anys de presó al 'yonki dels diners' de la primera sentència del 'cas Taula'
L'alt tribunal confirma totes les penes menys una, que rebaixa en dos mesos, més de tres anys després de la resolució.
Més informació: Marcos Benavent i altres quatre acusats, absolts de les irregularitats i mossegades en els contractes de Cultura
El Tribunal Suprem ha confirmat la major part de la primera sentència del cas Taula més de tres anys després d'aquella resolució. La resolució ratifica quasi totes les condemnes imposades per l'Audiència de València. Les principals, els set anys i deu mesos de presó per a l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent i els 9 anys i dos mesos de presó per a Rafael García Barat, administrador de l'empresa Thematica.
També els 5 anys i mig de presó per a la funcionària de l'Ajuntament de València Francisca Tamarit, en el moment dels fets cap de servei en la regidoria de Cultura; els 3 anys i tres mesos de presó per a l'empresari Jaime José Úbeda, també soci de Benavent; els 7 mesos de presó per al considerat testaferro de l'exgerent d'Imelsa junt amb l'anterior, José Estarlich; i els 10 mesos de presó per a l'empresari Francisco Javier Márquez.
L'única rebaixa de condemna és per a un altre empresari, José Antonio Toledo, de 10 a 8 mesos de presó.
El Suprem deixa sense efecte el pronunciament de responsabilitat civil directa i subsidiària per la qual Benavent i Úbeda havien d'indemnitzar conjunta i solidàriament l'empresa pública Divalterra, antiga Imelsa, o la Diputació de València, en la quantitat de 93.186,54 euros.
Aquesta anul·lació, això sí, no afecta al decomís acordat per a privar els dos condemnats dels guanys procedents del delicte i de les seues transformacions patrimonials, fins a cobrir la quantitat d'eixos 93.186,54 euros.
Aquella primera sentència del cas Taula arribava en gener de 2023, quasi nou anys després de l'inici de la investigació de la macrocausa. L'Audiència de València va considerar provada la comissió dels delictes de prevaricació, falsedat, malversació i blanqueig de capitals en diverses operatives vinculades al desviament de fons públics a través de l'empresa Thematica Events, darrere de la qual es trobava de manera encoberta l'exgerent d'Imelsa Marcos Benavent.
En esta peça separada dins de la macrocausa de Taula es van jutjar tres operatives, en el centre de les quals estava l'empresa Thematica Events, administrada per García Barat, però darrere de la qual es trobava Benavent. Este últim, des del seu lloc com a gerent de l'empresa pública Imelsa (dependent de la Diputació de València), la va utilitzar per a benefici propi mitjançant l'obtenció d'adjudicacions de manera fraudulenta.
D'una banda, apareixia el pagament de campanyes electorals del PP. La investigació apuntava que en les eleccions municipals de 2007 i en les generals de 2008 Thematica va realitzar treballs de campanya a Moncada i Vilamarxant que, en realitat, haurien sigut abonats per Imelsa a través d'elevar costos ficticis en la facturació real amb l'empresa. L'Audiència de València, però, va decidir absoldre tots els acusats en eixa operativa.
El motiu és que va entendre que no va quedar provat que els serveis prestats per Thematica en les campanyes foren finançats amb càrrec a sobrecostos en la facturació emesa a l'entitat Imelsa per altres conceptes.
De fet, en l'apartat d'absolucions d'aquella sentència va aparéixer el mateix PP com a partit, que es va asseure en la banqueta en eixe juí com a responsable civil subsidiari.
Manipulacions
D'altra banda, esta peça de Taula incloïa els suposats manipulacions en adjudicacions, amb contractes donats de manera discrecional des de l'Ajuntament de València tant per al Bibliobus -una iniciativa de biblioteca itinerant durant l'estiu- com per a 'Metamorphosis' -un espectacle audiovisual emmarcat entre les accions que, per part d'Imelsa en col·laboració amb el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM), es van dur a terme per a la promoció de l'any internacional dels boscos-.
La sentència va exposar que Benavent va usar per als seus fins personals -però sense que apareguera el seu nom aparentment- a Thematica, administrada per García Barat. Després de la incorporació del primer a l'empresa pública Imelsa, Thematica va començar a rebre contractes públics "sense expedient administratiu ni publicitat".
Una cosa deguda al fet que, sostenen els magistrats, Benavent i García Barat "es van concertar i, seguint un pla preconcebut, van manipular adjudicacions de contractes de manera fraudulenta per a aprofitar-se econòmicament dels contractes en el seu propi i particular benefici, cosa que ha suposat el desviament de fons públics i perjudici patrimonial a l'administració pública".
Finalment, en esta peça de Taula es descrivia una operativa de possible desviament de fons d'Imelsa a través de l'entitat Berceo, considerada merament instrumental per al blanqueig de diners. Anticorrupció va fer èmfasi que tots els ingressos d'esta societat provenien dels diners desviats d'Imelsa per part de Benavent, qui estava darrere d'ella de manera oculta.
La sentència va indicar que este es va servir dels administradors de l'entitat, Jaime José Úbeda i José Estarlich. Els tres, va assenyalar, es van concertar "per a aconseguir l'ocultació i posterior integració en el circuit mercantil i comercial, en benefici de Benavent, dels fons procedents d'Imelsa i obtinguts per l'entitat Thematica per mitjà de facturació que incorporava sobrecostos".
Així, els magistrats van assegurar que Berceo va incorporar l'efectiu desviat d'Imelsa per esta mecànica. Un total de 93.186,54 euros amb els quals va adquirir en la localitat de Xàbia un dúplex, una plaça de garatge i un traster per un preu total de 192.600 euros.
Conjunt probatori "ampli i convergent"
Les defenses dels condemnats van recórrer la sentència davant el Suprem, que s'ha pronunciat ara. En la resolució, considera que no hi ha trencament del principi acusatori i que la inadmissió de mitjans de prova per part del tribunal en el juí estava justificada.
"El dret a la prova no atribueix a les parts la facultat d'imposar al Tribunal qualsevol mitjà probatori que estimen convenient, sinó el dret que siguen admeses i practicades aquelles proves que, havent sigut proposades en temps i forma processalment idonis, siguen pertinents, útils i decisives en termes de defensa", indica el Suprem.
En definitiva, fa èmfasi que l'Audiència de València "no condemna a partir de meres sospites ni desplaça sobre els acusats la càrrega de provar la seua innocència".
"Ho fa sobre un conjunt probatori ampli i convergent. Consten expedients administratius, factures proforma, factures finals, correus electrònics intervinguts, documentació comptable i fiscal, models de declaració tributària d'operacions mercantils, justificants de pagament, xecs, informes de la UCO ratificats en juí, declaracions d'acusats i testificals de funcionaris i proveïdors. I és eixe conjunt d'elements probatoris el que permet reconstruir amb suficient claredat l'operativa enjuiciada", apunta.
