Marcos Benavent i altres quatre acusats, absolts de les irregularitats i mossegades en els contractes de Cultura
L'Audiència de València conclou que no hi ha proves de l'amaño i retreu els 11 anys de duració de la causa.
Més informació: La Fiscalia sol·licita una pena d'11 anys per al 'yonqui dels diners': demana al tribunal una condemna "dura i exemplar"
La Secció Quinta de l'Audiència Provincial de València ha absolt dels delictes de prevaricació, suborn i malversació als cinc acusats de la peça E del cas Taula, centrada en les presumptes irregularitats en l'adjudicació de diversos contractes de la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de València entre els anys 2003 i 2007.
Es tracta de Marcos Benavent, exgerent de l'empresa pública Imelsa -el conegut com 'yonqui dels diners'-; Vicente Burgos, exdirectiu de la Fundació Jaume II el Just; i tres representants legals o apoderats d'empreses adjudicatàries: Enrique Aleixandre, Carlos Turró i Carlos Vicent.
Després d'analitzar la prova practicada durant el juí, que es va celebrar entre els dies 26 de gener i 19 de febrer d'este any, el tribunal ha conclòs que no hi ha proves de l'amaño d'eixes contractacions ni del cobrament de comissions il·legals o 'mossegades' a canvi.
La Fiscalia i l'Ajuntament de València, que exerceix l'acusació particular, sol·licitaven per a ells penes d'entre tres i 11 anys de presó.
Els contractes sota sospita que han sigut examinats pel tribunal tenien per objecte obres de neteja, manteniment i restauració d'edificis i monuments històrics de València com la Llotja i les Torres de Quart, així com la logística i la publicitat de la XXVII Mostra de València.
La malversació, prescrita
Eixos contractes foren adjudicats per la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament valencià, dirigida aleshores per la regidora María José Alcón, que era parella de l'acusat Vicente Burgos, i va estar investigada en el seu dia per esta causa, però va morir en juny de 2018.
L'Audiència considera que no ha quedat "acreditat en deguda forma" que Benavent -actualment defensat per l'advocat Juan Carlos Navarro- no treballara entre 2003 i 2007 en la Fundació Jaume II El Just, dedicada a la recuperació del patrimoni valencià, que va ser extingida en desembre de 2017 per la Generalitat amb pèrdues de 13.585.385 euros que foren assumides pels comptes públics.
Els magistrats arriben a eixa convicció després d'analitzar el fons de l'assumpte, encara que també dicten l'absolució per eixos fets perquè entenen que el delicte de malversació que comporta estaria prescrit.
Rebutja la nul·litat dels àudios
La Sala descarta, en l'apartat de les qüestions prèvies plantejades per les defenses, la nul·litat d'actuacions per altres motius, com la incorporació a la causa de les gravacions d'àudio que van donar origen a la investigació del ‘cas Taula’ en 2015 i a l'obertura posterior de les seues diferents peces.
En tot cas, l'examen d'eixes gravacions, juntament amb les declaracions dels testimonis i perits i l'anàlisi de documents, porta el tribunal a no declarar provada la concurrència de delictes de prevaricació i suborn pels contractes de Cultura.
“De la valoració conjunta de totes les proves, podem concloure que, d'una banda, no s'ha detectat cap ‘grollera evasió o allunyament dels tràmits procedimentals, ni una adjudicació contrària als criteris d'adjudicació’ per a determinar l'existència d'un delicte de prevaricació”, recull la sentència, a mode d'exemple, sobre la Mostra de Cinema.
Tampoc les suposades “mossegades” que hauria percebut Marcos Benavent per part dels empresaris encausats estan, a judici de l'Audiència, “degudament acreditades”, ja que no resulten “suficients” per a declarar-les provades unes “converses entre dos implicats”, a més de que, en funció del tipus penal concret.
"De les proves practicades no s'arriba a la certesa del que va poder ocórrer, ni, per tant, de l'encaix de la conducta imputable", resumeix la sentència.
Dilacions indegudes
L'Audiència també aprecia en esta sentència dilacions indegudes i aprofita per a fer èmfasi en el que considera una duració excessiva d'esta causa (11 anys).
"Des d'abril de l'any 2015 fins al juí en gener de 2026 i la sentència, en juny de 2026, ja supera els onze anys. A això se suma la singularitat de l'antiguitat dels fets enjuiciats, que daten dels anys 2003 a 2006. Açò ha comportat que s'estiguen jutjant ara uns fets que se suposen ocorreguts fa ja vint anys o més", assenyala.
"Ja la pròpia duració de la causa (prop d'onze anys) excedix dels huit o deu anys que ve establint el Tribunal Suprem, amb caràcter general, per a apreciar tal atenuant (de dilacions indegudes) com molt qualificada. S'ha de comprovar que els acusats no hagen sigut els causants d'eixa duració, i examinada la causa no s'evidencia", incidix.
A més, remarca, la complexitat de la investigació tampoc justifica plenament "l'enorme duració de la present peça, observant que hi hagué varis períodes de paralització rellevants com els relatius a la tramitació i resolució dels recursos contra l'auto de procediment abreujat, quan cap d'ells tenia efectes suspensius". Açò va durar més de dos anys, afegix.
