Álvaro de los Ángeles ha convertit una fleca dels anys 50 en una llibreria: "És una fantasia boja i, potser, suïcida"
Obri un espai físic per a la seua editorial, en el qual, a manera de museu, ven exemplars especialitzats.
Més informació: Operació Sorolla: de l'embalatge especial a la seguretat extrema perquè les obres arriben a València en novembre
En un moment en què els barris de moltes ciutats estan tancant els seus negocis més tradicionals per a obrir franquícies d'hostaleria o directament baixos turístics, Álvaro de los Ángeles ha decidit convertir una fleca dels anys 50 en una llibreria que funciona més com un museu que com una tenda de llibres.
En les seues prestatgeries -les mateixes on s'exposaven les barres de pa- no hi ha best sellers. Els visitants no podran trobar l'últim de Julia Navarro o de Juan Gómez-Jurado. Amb tot just 400 títols seleccionats amb precisió, prioritza veus com Natalia Ginzburg, Virginia Woolf o Stefan Zweig.
L'aposta és tan genuïna que no és estrany vore els veïns de La Petxina a València detindre's davant de l'aparador per a tafanejar els exemplars rars de Mitjà Pa i un Llibre, que és com es diu el local. El més "comercial" que hi ha, Les gratituds de Delphine de Vigan.
Al capdavant d'esta idea està Álvaro de los Ángeles, que definix el seu projecte com una "fantasia boja i, potser, suïcida" perquè "qui obri hui en dia una llibreria?", pregunta, a la qual cosa podríem respondre amb una altra qüestió: qui obri una llibreria exclusivament d'assaig polític, filosòfic i estètic i amb editorials de nínxol?
La veritat és que per a De los Ángeles comptar amb este espai físic era una cosa pragmàtica. Necessitava una seu per al seu segell i un espai de treball per a impartir xicotets cursos i tallers.
Álvaro de los Ángeles en la seua llibreria
És assagista, crític d'art, comissari d'exposicions i docent. Va ser subdirector d'Activitats i Programes Culturals de l'IVAM i des de 2018 té la seua pròpia editorial: La documental.
En trobar el local, que havia sigut una fleca a mitjan segle passat, va connectar, segons confessa a EL ESPAÑOL, amb un discurs de Federico García Lorca en 1931 en el qual va defendre que, en cas de necessitat, demanaria abans mitjà pa i un llibre que només pa.
Es va inspirar en les paraules del poeta i en les missions pedagògiques de la Segona República, una espècie d'escola ambulant amb una selecció breu de llibres que anava de poble en poble educant la població.
"Per a mi és com actualitzar eixe llegat de Lorca", assegura, alhora que posa en valor la cultura com a cura per a un món cada vegada més "irascible".
Els llibres en el prestatge original de la fleca
I així, la idea inicial de tindre una oficina de treball va derivar en la "fantasia boja" d'obrir una llibreria especialitzada, amb un fons xicotet i molt cuidat, articulat al voltant de temàtiques molt concretes, com si fora una exposició o un museu, ja que els prestatges no estan organitzats de manera convencional, sinó per relacions d'afinitat entre els diferents autors.
"Vull mantindre editorials que en altres llibreries no les accepten o no tenen la paciència per a esperar que es venguen", comenta.
Així, al costat de l'assaig clàssic de Virginia Woolf, Una habitació pròpia, hi ha un altre volum sobre Clara Campoamor titulat La forja d'una feminista, edició d'Isabel Lizarraga Vizcarra, Juan Aguilera Sastre. No molt lluny, descansa Vulgar llengua de Pasolini o Els colors dels nostres records de Michel Pastoureau.
Álvaro de los Ángeles en la seua llibreria
La relació d'Álvaro de los Ángeles amb la literatura no naix d'una gran estirp intel·lectual. Son pare era carnisser i no recorda que en sa casa es llegiren molts llibres, encara que sí rebien les visites del Cercle de Lectors.
El seu amor pels llibres ve de la seua curiositat autodidacta en la biblioteca de la ciutat i de les recomanacions d'alguns dels seus professors durant l'etapa de l'institut.
En eixa època el va fascinar Wilt de Tom Sharpe i, com no podia ser d'una altra manera, Poeta a Nova York de Federico García Lorca. A partir d'ací, destaca la influència que han tingut en ell les obres d'Albert Camus, Mario Vargas Llosa o Peter Handke.
Futur
Ell, tot i els dubtes econòmics "raonables", té paciència i creu en la funció de servici públic que té el seu negoci. "Lluite des d'un nínxol xicotet per crear relacions humanes. Si no generem possibilitats d'humanisme no tenim res", reflexiona.
Álvaro de los Ángeles en la seua llibreria
"Sabem com va a acabar això", sentencia entre rialles el mateix De los Ángeles amb una mescla de lucidesa i broma. "Són negocis que no solen funcionar, que cal aguantar i esperar", afegix.
No obstant això, com ell mateix confessa ser "massa caparrut" com per a tirar la tovallola prompte, el seu Mitjà pa i un llibre continua obert al públic de dimarts a divendres de 16:30 a 20:30 hores i els dissabtes pel matí en l'avinguda Pérez Galdós, 94.
Per si de cas acaba tenint raó en el seu pronòstic i esta aventura sucumbix als temps que corren, val la pena no deixar la visita per a demà.
