Pilar Bernabé, este lunes en el Congreso. Matias Chiofalo / EP
València

Tota l'esquerra tanca files amb Bernabé en el Congrés: lloa la seua gestió de la dana i evita l'atac al Govern

La delegada en la Comunitat insistix en el "caos" d'un Cecopi que es va convocar "tard" i en què la CHJ no tenia que informar.

Més informació: Els wasaps de Mazón als seus 'consellers' tampoc proven que intervinguera en l'Es-Alert i constaten la seua desconnexió

Llegir en Català
València
Publicada
Actualitzada

"Vosté va estar a l'altura en l'emergència". "És una política íntegra, valenta i treballadora que ha tingut gran empatia per les víctimes". "Ja sabem que la seua gestió va ser bona". Podrien haver sigut fàcilment afirmacions del seu partit, el PSOE, cap a Pilar Bernabé, que este dilluns ha comparegut en la comissió d'investigació de la dana del Congrés.

Però han sigut lloances dels partits de l'esquerra, especialment de representants de Compromís (Alberto Ibáñez) i Esquerra Unida (Nahuel González), del mateix grup parlamentari (Sumar).

Bernabé acudia a donar explicacions del seu paper en la tragèdia del 29 d'octubre de 2024. La seua compareixença, com ja va ocórrer en la del Senat, s'ha centrat en defendre l'actuació del Govern de Pedro Sánchez, d'ella mateixa i de les agències estatals (l'Aemet i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer) sense cap autocrítica.

En aquella compareixença en la Cambra Baixa va dominar en la dialèctica. Esta vegada, encara que ha eixit 'viva' igualment, sobretot el PP l'ha pressionada amb les responsabilitats no exercides. El moment de més tensió s'ha tornat a produir amb este grup, en el qual l'ha interrogada el diputat Óscar Clavell.

El parlamentari li ha preguntat pel fet que, segons el pla d'Emergències, ella era codirectora i la direcció l'ostentava la consellera del ram, Salomé Pradas. Clavell li ha recordat que el mateix subdirector d'Emergències, Jorge Suárez, també ho va declarar davant la jutgessa. No obstant això, Bernabé ho ha negat. Esta organització jeràrquica, ha insistit, mai es va posar en marxa i el Pla d'Inundacions donava tota la responsabilitat a la consellera.

Un altre dels moments en què s'ha enredat amb el diputat ha sigut quan este li ha qüestionat sobre si li semblava normal que el cap superior de Policia estiguera celebrant una jubilació a Madrid el dia de la dana. La delegada del Govern li ha replicat que estava en una reunió a la qual el van cridar els alts comandaments i Clavell li ha dit que la celebració va ser després d'això.

A preguntes del PP, Bernabé també ha negat que intervinguera en l'Es-Alert o en les mesures que s'estaven debatent en el Cecopi. No obstant això, el diputat popular li ha recordat que sí que ho va fer, ja que va opinar que calia enviar l'alerta a tota la província i va suggerir un confinament, tal com va declarar davant la jutgessa el cap de Climatologia de l'Aemet en la Comunitat, José Ángel Núñez.

Totes estes qüestions eren la manera del PP d'intentar provar que la delegada del Govern sí que tenia capacitat per a intervindre o suggerir mesures. De la mateixa manera, i davant la defensa de Bernabé sobre l'actuació dels organismes estatals, Clavell ha fet èmfasi en l'informe de la Guàrdia Civil que va concloure que l'Aemet no va facilitar informació i va comunicar amb retards injustificats els avisos rojos per pluges.

"Jo done suport a la jutgessa", ha contestat la delegada del Govern, qui ha valorat que eixa anàlisi estava "descontextualitzada" perquè es va fer amb anterioritat a què es conegueren noves informacions en la causa judicial.

"Vol dir que la Guàrdia Civil mentix?", li ha repreguntat el diputat. Bernabé no ha baixat de la seua tesi.

El paper de la CHJ

El parlamentari li ha qüestionat sobre si va saber que baixaven més de 1.600m3/s pel barranc del Poio i si li ho va avisar el president de la CHJ, Miguel Polo. "La CHJ va donar tota la informació al Centre de Coordinació d'Emergències a través del SAIH, la responsable dels barrancs és la Generalitat", ha argumentat. Polo, ha comentat, parlava del que depenia d'ell, que era la presa de Forata i el risc que comportava el seu possible col·lapse.

Sobre este últim punt discrepen diversos tècnics d'Emergències que han declarat en el jutjat, i els quals han remarcat que era la Confederació la que hauria d'haver realitzat eixe anàlisi del que podia ocórrer en els llits.

Bernabé ha justificat igualment el retard en les obres hidràuliques per part del Govern. "Les obres no es van paralitzar" durant els executius socialistes, ha dit, sinó que "estaven pendents de les autoritzacions pertinents" i ara (després de la dana) ja estan en marxa, ha apuntat.

La delegada ha defés que el Govern d'Espanya "va estar sempre a disposició de l'emergència" i que va enviar recursos de manera ràpida. No ha mencionat la insuficiència d'efectius desplegats durant els primers dies criticada per moltes poblacions afectades. "Abans que eixira la llum el dia 30 hi havia 1.200 efectius de la UME i paulatinament en van anar arribant més, fins a 30.000", ha afegit.

"Els estaments del Govern estaven alerta, treballant i donant tota la informació. Va ser la Generalitat la que no ens va donar la informació que havia de donar-nos en els espais corresponents, com les telefonades del 112 o les anàlisis dels registres", ha incidit.

Bernabé ha fet èmfasi de nou en què a les 12.20 li va oferir la UME a la consellera Pradas; que en quant va saber del desbordament a Paiporta va informar en el Cecopi; i que es va assabentar quasi un mes després que hi havia 11.000 telefonades al 112 i fa 4 dies que a les 18.00 hores membres del Consell sabien que s'havia desbordat el riu a Xiva.

Igualment, ha assenyalat que la declaració de l'emergència nacional hauria sigut pitjor perquè la gestió ha de ser de l'administració del territori, amb els recursos que té.