La Generalitat reserva 7 M€ en els pressupostos per a les primeres expropiacions del parc inundable de la dana
El Govern valencià pressuposta 2 milions d'euros per al concurs d'idees del projecte que vol licitar a l'estiu.
Més informació: La Generalitat ultima el concurs d'idees del futur parc inundable: eixirà a l'estiu i serà internacional
La Generalitat Valenciana ha reservat una partida de 7 milions d'euros en els Pressupostos de 2026 per a iniciar les primeres expropiacions de sòl necessàries per a desenvolupar el futur parc inundable metropolità projectat després de la dana.
Es tracta de la primera dotació econòmica per a esta actuació, que s'executarà de manera plurianual i el cost global de la qual serà molt superior, atés que el projecte es desplegarà per fases durant diversos exercicis.
L'adquisició d'estos terrenys permetrà avançar en la redacció de la infraestructura i, segons les previsions del Consell, les expropiacions podrien començar a realitzar-se a finals d'enguany.
Amb estes bases, cap la possibilitat que els fons no arriben a executar-se en la seua totalitat, ja que el pressupost encara no ha sigut aprovat en Les Corts i a penes queden sis mesos perquè acabe 2026.
Ara bé, en l'Executiu autonòmic juguen amb l'escenari que estes puguen ser els últims comptes de la legislatura i per tant es prorrogaren en 2027. Açò significaria que el que no es gastara enguany, ho farien directament l'any següent.
Tal com va avançar EL ESPAÑOL, al febrer la Generalitat va realitzar càlculs del cost que tindrien les primeres indemnitzacions que hauria d'afrontar. La xifra inicial se situava al voltant de 75 milions d'euros, però des del principi advertiren que la quantia global definitiva quedava per determinar.
Això és perquè les expropiacions s'aniran realitzant de manera progressiva i, com és lògic, el valor del sòl anirà canviant d'un any a un altre. De manera que resulta complicat oferir una xifra tancada hui en dia, per la qual cosa es sabrà quan acabe el procés.
L'import dels 75 milions, en tot cas, es circumscriu només a un dels 18 trams en què la Generalitat ha decidit dividir l'actuació del parc donada la seua magnitud, ja que en el seu conjunt l'obra tindrà 73 quilòmetres de llarg i abastarà quasi 1.500 hectàrees de terreny.
Estos es corresponen amb les expropiacions del denominat sector 1, el de Pla de Quart. Es tracta de la major zona de laminació d'aigua que contempla el parc inundable, amb un total de 726,9 hectàrees de prolongació.
La seua extensió és la més rellevant de tots els trams: és més gran que la ciutat de San Marino o que el mateix Hyde Park de Londres, i equival a 14 vegades els Jardins de Vivers.
El terreny pertany a Quart de Poblet, però es troba envoltat pels municipis de Riba-roja, Aldaia, Xiva, Torrent i Alaquàs. Tots ells, afectats per la riuada de 2024.
La majoria de sòl d'esta pastilla de terreny és sòl rústic que va quedar especialment afectat per la riuada que va arrasar principalment municipis de la província de València.
La majoria són antics cultius que a poc a poc han quedat abandonats, si bé alguns pocs continuen en actiu. Al costat de les zones de cultiu, també hi ha altres espais de muntanya baixa amb vegetació poc controlada.
Tot això fa que esta zona reunisca les condicions idònies per a ser el primer sector del projecte a desenvolupar-se, ja que té capacitat per a retindre gran quantitat d'aigua, d'absorbir-la com si fora una esponja en episodis de pluges intenses.
Amb això, podria reduir la quantitat d'aigua que poguera arribar als nuclis urbans en cas que un episodi com el del 29 d'octubre de 2024 tornara a produir-se.
2M€ el concurs d'idees
Els 7 milions projectats ara en els comptes de l'exercici actual no són, però, l'única partida prevista per al desenvolupament del parc. La Generalitat també ha inclòs una partida de 2 milions d'euros per al concurs d'idees per al disseny del mateix.
La Vicepresidència tercera i Conselleria per a la Recuperació que dirigix Vicente Martínez Mus té intenció de licitar el concurs en les pròximes setmanes, amb la idea que puga publicar-se en la Plataforma de Contractació de l'Estat en els mesos d'estiu, encara que bé podria acabar demorant-se al mes de setembre.
Tindrà caràcter internacional perquè les empreses interessades i experts paisatgistes i urbanistes de tot el món puguen presentar els seus projectes. De tots ells, s'elegiran a tres finalistes d'entre els quals s'elegirà el disseny guanyador.
Per a poder iniciar la redacció dels plecs del concurs, la Generalitat ha hagut de consensuar tant amb els ajuntaments afectats com amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) la delimitació dels terrenys pels quals discorrerà el parc.
El fet que es faça un disseny global respon a la necessitat que el parc tinga certa unitat, a pesar que es vaja a desenvolupar per trams. No debades, l'executiu autonòmic ha optat per dividir les actuacions sobre el terreny en 18 sectors donada la seua magnitud.
El motiu pel qual el Govern valencià ha optat per 'trossejar' el recorregut del parc no és un altre que intentar agilitzar l'execució de les obres en cadascun, de manera que no s'eternitze el seu desenvolupament.
A més, això permetria licitar l'execució de plans en diversos trams de manera simultània i no esperar a la finalització d'un per a l'inici del següent.
En qualsevol cas, i fins que arribe la redacció del projecte global, el Consell té algunes idees del que li agradaria que es fera en cadascun dels 18 espais. Si bé l'1 està contemplat com la major zona de laminació, el tram 8 o l'1, per la seua banda, són altres dels més desenvolupats en este sentit.
La idea és crear en ells un gran parc que puga connectar València amb la seua àrea metropolitana i municipis com Benetússer, Alfafar, Sedaví o Paiporta.
Serà la segona àrea verda de la ciutat per extensió, per darrere del Jardí del Túria, però per davant de Vivers i servirà per a cosir València amb l'Horta Sud.
L'executiu autonòmic obri ací el ventall de possibilitats sobre les dotacions que podrà acollir: cultius, boscos, un passeig anular al costat d'una ciclovia, zones d'aparcament per a residents contigües al parc o fins i tot el desenvolupament d'habitatge públic, que és un dels grans problemes actuals.
Una ciclovia per a connectar
Més enllà de les intervencions que es facen en cada lloc, la Generalitat té a més la intenció de poder connectar tot el parc inundable i les zones zero de la dana amb una gran ciclovia, tal com va avançar EL ESPAÑOL.
El model a seguir és el del Lakefront Trail de Chicago, un sender pavimentat de 29 quilòmetres que vora la costa del llac Michigan. Recórrer-lo se situa en el 'top 10' de coses que fer si visites esta ciutat d'Illinois, segons les millors guies de viatges.
El seu disseny connecta diversos punts de la ciutat i permet descongestionar el trànsit, que els veïns es desplacen en bicicletes, patins o patinets i alhora aborda els problemes de drenatge local, o el desbordament ocasional d'ones, comuns en parcs lacustres.
