L'augment salarial als professors es queda fora de les mesures educatives que Llorca aplicarà sense acord sindical
El president es compromet a dur a terme ratios, plantilles i el pla de climatització malgrat no tindre suport, però obvia el del sou.
Més informació: Els sindicats docents signen l'acord de la Generalitat per a reduir la burocràcia i rebutgen la resta de propostes
El president de la Generalitat Valenciana, Juanfran Pérez Llorca, va anunciar este divendres que posarà en marxa en els pròxims mesos tres mesures per a millorar l'educació pública que havien sigut negociades amb els sindicats docents durant la vaga educativa indefinida, però que no van aconseguir el suport sindical.
Es tracta de la rebaixa progressiva de les ratios a la Comunitat, la contractació de 7.742 professors i un pla per a climatitzar les aules dels centres públics. Un anunci que no sols és rellevant pel compromís que adquireix, sinó també pels punts que queden fora i que tampoc van aconseguir el consens de la taula de negociació.
Entre ells, l'augment salarial als professors valencians, que és precisament el punt que més enfrontaments ha provocat entre l'administració autonòmica i les forces sindicals.
La proposta de la Conselleria d'Educació per a pujar la nòmina als docents de manera progressiva fins a 200 euros en 2028 tan només va aconseguir la signatura de CSIF i ANPE. STEPV, CCOO i UGT la van rebutjar en considerar-la insuficient i han exigit reobrir el seu debat.
La mesura es troba entre les que no generen acord unànime, ja que de cinc sindicats, només dos l'han recolzada. No hi ha ni tan sols una majoria que la recolze, com tampoc la hi ha en el punt del valencià -signat únicament per CSIF-, el d'inclusió i el de Formació Professional.
Així, el fet que haja quedat fora dels compromisos que Llorca executarà tot i no ser recolzats pels sindicats, resulta especialment significatiu, ja que llança el missatge que la seua execució al setembre -quan s'ha d'aplicar la primera pujada- queda totalment en l'aire.
Una tesi que reforça encara més el missatge del cap del Consell, que va subratllar en la seua declaració institucional que el Govern aplicarà "totes les mesures que beneficien a l'alumnat i a les famílies". Atenent a la literalitat de les seues paraules, l'augment salarial no seria una d'elles.
L'increment plantejat i que ara queda en entredit era de 75 euros més bruts al mes a partir del mes de setembre, altres 75 a partir de gener de 2027 i 50 més l'1 de gener de 2028. En total 200 euros que, segons el Govern valencià, anirien lligats a l'IPC en la seua totalitat.
Pla EduClima
Per ara, les mesures que sí es posaran en marxa seran les que "repercuteixen en una millora de les condicions de l'alumnat i de les seues famílies". I en elles s'emmarquen el pla per a climatitzar "el 100% de les aules valencianes", la reducció de ratios perquè l'alumnat tinga una atenció més individualitzada i la contractació de professors.
La primera, convé assenyalar, es tracta d'una iniciativa que va ser recolzada per la majoria dels professors valencians, però que els sindicats van rebutjar signar en la taula de negociació, tal com va publicar este diari.
Dels 30.238 persones que van participar en l'enquesta elaborada pels representants dels docents, les forces sindicals només van tindre en compte 26.217 vots, però van deixar fora altres 4.021 que canviaven el sentit del resultat de la votació dels professors.
Amb tot, la intenció del cap del Consell és que es comence a executar enguany. El Pla EduClima pretén donar resposta a les queixes de professors i famílies que al llarg d'estes setmanes no han deixat de fer públiques imatges de termòmetres marcant fins a 35º en algunes classes.
Una circumstància que complica el dia a dia en l'ensenyament i posa en risc la salut de docents i alumnat, i que porta ocorrent més d'una dècada.
Este 2026 es destinarien 32 milions d'euros per a acondicionar alguns centres, mentre que en els pròxims exercicis els fons augmentaran fins als 36 milions per any. El programa serà també plurianual, ja que la inversió total prevista és de 140 milions d'euros entre 2026 i 2029.
Junt amb ell, també està previst posar en marxa al setembre el Pla Recole, amb 10 milions d'euros per a este exercici. Este oferirà una línia de subvencions als ajuntaments per a millorar els centres de propietat municipal.
La intenció seria que pogueren sol·licitar ajudes per a millorar l'eficiència energètica, accessibilitat, reparacions, instal·lacions elèctriques, clima, etcètera.
A més, la idea és posar en marxa un pla d'accessibilitat als centres (Pla Obrim l'Escola) la redacció del qual podria estar llesta abans d'acabar l'any.
Contractació de professors
Pérez Llorca també posarà en marxa el Pla +Mestre per a contractar 7.742 nous docents, dels quals 2.742 es destinaran a cobrir les necessitats derivades de la baixada de ratios proposada. El calendari que gestionaria el seu Executiu per a dur a terme este programa aniria de 2027 fins a 2031.
Les 5.000 noves incorporacions restants es repartiran de la manera següent: 2.800 docents per a atendre l'escolarització sobrevinguda mitjançant l'habilitació de noves unitats i recursos extraordinaris que permeten complir amb l'augment de la demanda.
Altres 1.249 professionals serien per a la dotació de llocs addicionals en Pedagogia Terapèutica (PT) i Audició i Llenguatge (AL) "en tots els centres d'educació Infantil i Primària" de la Comunitat Valenciana.
Prop de 700 places correspondrien a un "mig lloc" que permetera compensar les hores destinades a la funció directiva en les escoles infantils de primer cicle, atés que en l'acord ja es contempla que el segon mestre puga realitzar este tipus de tasques.
Compromís en ratios
El president també va adquirir el compromís d'abaixar les ratios fins a aconseguir l'objectiu de 22 alumnes en Infantil, 22 en Primària, 25 en Educació Secundària Obligatòria i 28 en Batxillerat en un termini màxim de tres anys.
El Govern d'Espanya, cal assenyalar, ha fixat en la seua nova llei -que encara ha de superar el tràmit parlamentari per a entrar en vigor- com a límit temporal el curs 2031/2032, és a dir, sisé anys.
El disseny de l'Executiu valencià planteja que en cap cas es puga superar els 18 menors en una classe de 2-3 anys a partir del curs 2027/2028. És a dir, en l'últim any del primer cicle d'Infantil.
La ratio en el segon cicle d'Infantil, és a dir, l'etapa compresa entre els 3 i els 5 anys, passaria a ser de 22 alumnes eixe mateix curs. I el mateix passaria en 1r i 2n de Primària.
En el plantejament del Govern de Pedro Sánchez, la progressivitat només arribava a un curs per any. Açò significa que es començava amb la reducció a 22 xiquets per classe en 1r de Primària en 2027/2028 i, l'any següent, 2028/2029, s'aplicava en 2n. I així, fins a completar tota l'etapa en qüestió.
Per a accelerar la seua aplicació, no obstant això, el Govern valencià proposa fer-ho en dos cursos cada any. D'esta manera, la reducció a 22 menors per classe en 3r i 4t de Primària arribaria en el curs 2028/2029 i en 5é i 6é en 2029/2030.
En cas que no es poguera aplicar la reducció del nombre de xiquets en cada classe per manca d'infraestructures, la Generalitat garantiria la dotació de personal addicional en la plantilla per a atendre l'alumnat en base a les ratios permeses.
Pel que fa a l'ESO, la reducció proposada baixaria de 30 a 25 alumnes per aula també de manera progressiva. Començarien amb 28 alumnes en 1r de l'ESO en 2027/2028 i cada exercici baixaria un xiquet per classe fins a completar la previsió en 2029/2030.
En Batxillerat la intenció és baixar de 35 a 28 estudiants per classe i culminar en el mateix període que l'etapa de l'ESO.
