La Generalitat i els sindicats docents encarrilen un principi d'acord en ràtios, burocràcia i infraestructures
La Conselleria d'Educació traslladarà el document definitiu perquè les organitzacions sindicals el sotmeten a consulta i la taula es reprendrà dijous.
Més informació: La Generalitat proposa avançar la rebaixa de ràtios que demana el Govern i invertir 140M€ en climatitzar aules
La Generalitat Valenciana i els sindicats docents van començar aquest dilluns a encarrilar un principi d'acord per intentar desconvocar la vaga educativa indefinida que ja suma 21 jornades lectives consecutives a les aules dels centres públics.
La taula de negociació, que novament es va retransmetre per streaming com la de la setmana anterior per tal que poguera ser consultada pel professorat, va servir per analitzar punt per punt la redacció de la proposta definitiva de la Conselleria d'Educació sobre ràtios, burocràcia, infraestructures, inclusió, plantilles, FP, valencià o salaris.
Un format que va permetre, després de l'inici de la cinquena setmana d'atur indefinit, començar a trobar punts de trobada amb la intenció d'eixir de la sala amb un document que sotmetre a consulta als docents: els sindicats puntualitzaven les millores que volien que s'introduïren sobre el text i aquestes eren acceptades, o no, per l'administració.
No serà, però, fins aquest dimarts quan la Conselleria trasllade un document definitiu perquè puguen fer-ho. I la taula es reprendrà el pròxim dijous per conéixer el resultat de la consulta que realitzen els sindicats, de manera que a priori no s'espera un acord fins a finals d'aquesta setmana.
Amb tot, la sessió d'aquest dilluns va començar amb mitja hora de retard. El sindicat majoritari, STEPV, va reclamar comptar amb un representant més a la reunió. Fins ara eren dues les persones que podien entrar a la sala per cada sindicat. Però el seu portaveu, Marc Candela, va assegurar que tenien sis representants a la mesa sectorial i per això tenien dret a tres.
El departament dirigit per Carmen Ortí hi va accedir, tot i que va apuntar que això s'hauria de corregir d'alguna manera respecte a les altres organitzacions. És a dir, que algú perdria un representant a la reunió.
Superat aquest debat, la taula va començar amb l'epígraf que més consens ha generat des del principi: el de la reducció de la burocràcia. Un punt en què, novament, STEPV, UGT, CCOO, CSIF i ANPE van reiterar que era el més desenvolupat i que generava més acceptació entre el professorat, per la qual cosa amb prou feines van fer apreciacions.
La seua durada amb prou feines va tindre res a veure amb la del debat sobre les ràtios. Si la consellera d'Educació va subratllar els avanços que s'havien produït en la redacció d'aquesta part de la proposta, els sindicats van lamentar haver hagut d'esperar quasi un mes per veure reflectida una oferta com aquesta sobre el paper.
Taula de negociació aquest dilluns. Ana Escobar / EFE
Així, van reclamar topalls més ambiciosos per al primer cicle d'Infantil i Formació Professional, així com incloure l'oferta semipresencial en el document. També van demanar millores pel que fa a les aules UECO (Unitats Específiques en Centres Ordinaris per atendre alumnes amb necessitats especials).
En aquest sentit, STEPV va demanar que el text recollira la possibilitat que les que superen els vuit xiquets, el límit establit en l'oferta d'Educació, puguen tornar a aquesta xifra en els pròxims cursos.
El secretari autonòmic, Daniel McEvoy, es va mostrar predisposat a acceptar les peticions, entre les quals es trobava, per exemple, anul·lar referències que determinades mesures es realitzarien "en funció de la disponibilitat pressupostària" del curs en qüestió.
No obstant això, va recordar que en qualsevol cas és una disposició obligatòria: "Això és com la veritat de l'Evangeli", va resumir als presents.
"No ens en refiem"
El tercer bloc la redacció del qual haurien encarrilat és el de les infraestructures educatives. Un epígraf que, això sí, va ser el que més tensió va generar durant la trobada: "Volem veure totes les inversions als centres dana, que estiguen clares i no deixar-ho per analitzar l'execució en futures taules", va dir Candela.
El portaveu del sindicat majoritari va reclamar igualment que totes les dades estiguen reflectides sobre el paper. "No ens en refiem de vosaltres, hi ha centres amb zero execució en 20 mesos, per ser una prioritat, la realitat dista molt que així siga", va dir Beatriu Cardona, també d'aquesta organització sindical.
Amb tot, després d'un enfrontament amb el director general d'Infraestructures, que va retreure el to de la trobada en aquest punt -"sembla un debat de Les Corts Valencianes i no una taula de negociació", va dir- la Conselleria va accedir a traslladar un annex amb l'estat d'execució de cada obra als centres.
En aquest apartat, els sindicats van insistir que el Govern valencià ha de prioritzar l'estat dels centres que encara compten amb barracons.
El portaveu de STEPV, Marc Candela, junt amb altres representants del sindicat. Ana Escobar / EFE
L'Executiu, convé apuntar, va plantejar la setmana passada una sèrie d'inversions per als pròxims quatre anys amb un desemborsament total de 1.409,7 milions d'euros.
Dins d'això, es preveu una inversió de 140 milions d'euros entre 2026 i 2029 per climatitzar "el 100% de les aules" dels centres públics.
El Pla, anomenat Edu Clima, pretén donar resposta a les queixes de professors i famílies que al llarg d'aquestes setmanes no han deixat de fer públiques imatges de termòmetres marcant fins a 32º en algunes classes. Una circumstància que complica el dia a dia a l'ensenyament i posa en risc la salut de docents i alumnes.
Aquest exercici es destinaran 32 milions d'euros per acondicionar alguns centres, mentre que en els pròxims exercicis els fons augmentaran fins als 36 milions per any. Per als centres de la zona dana es reserven 2 milions d'euros aquest exercici.
En aquest epígraf, el Govern també es compromet a "impulsar" el Pla Edificant, ideat precisament per acabar amb les aules prefabricades. Per a ell, es destinarien 829,7 milions a raó de 200 milions cada exercici entre el període 2027-2029. Per a aquest any, però, la quantitat ascendeix a 229,7 milions.
El Pla d'Inversió Directa estaria dotat amb 400 milions i el PlanRecole, amb 40. Aquest últim pretén oferir una línia de subvencions als ajuntaments per millorar els centres de propietat municipal.
La intenció seria que pogueren sol·licitar ajudes per millorar l'eficiència energètica, accessibilitat, reparacions, instal·lacions elèctriques, clima, etcètera.
A l'espera de document definitiu
Després d'un recés a migdia, la reunió va continuar amb la consellera repassant cadascuna de les matisacions que havia demanat cada sindicat en els tres punts abordats. I la negociació va prosseguir amb el punt dedicat a la inclusió educativa.
La directora general d'Inclusió, Xaro Escrig, va assegurar que les reclamacions sindicals d'augment de personal quedaven recollides en l'augment de plantilles. I va assegurar que, dels docents que passen a ser estructurals, la meitat són professionals d'inclusió. Així mateix, també hi haurà noves incorporacions en aquest sentit.
![El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, junto a Rovira, conseller de Educación durante la consulta. Biel Aliño / EFE](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2026\/06\/08\/actualidad\/1003744278270_263396573_320x180.jpg"])
Tot i que la trobada va continuar amb el debat sobre la Formació Professional, passades les 19:00 hores de la vesprada, Educació va advertir que el document definitiu no podria estar llest el mateix dilluns. En el seu lloc, McEvoy va traslladar que se'ls remetria dimarts: "Tan prompte com puguem, per fer eixe treball de redacció amb l'atenció que mereix", va exposar.
Amb la fi de la jornada, va arribar el torn del valencià. STEPV, UGT i CCOO van posar damunt la taula els "nuls" avanços en la redacció d'aquesta proposta. Les seues reivindicacions van en la línia de derogar la Llei de Llibertat Educativa, precisament en una jornada en què el TSJ valencià va avalar la consulta realitzada per l'Executiu valencià.
La Conselleria, però, ha advertit en diverses reunions que no és una competència del poder executiu, sinó que depén en tot cas del legislatiu. És a dir, de Les Corts, per la qual cosa els sindicats es van mostrar disposats a presentar esmenes per tramitar-les al parlament.
El punt, amb tota probabilitat, serà el que generarà més dissens entre STEPV i el departament situat a l'avinguda Campanar, com també el relatiu a la pujada salarial. Tots els sindicats d'esquerres van exigir reobrir la negociació del mateix en entendre que hi havia mala fe negociadora.
Amb l'esborrany de l'acta de la sessió del dia 25 de maig -quan el pacte va ser segellat amb CSIF i ANPE-, els tres sindicats van reiterar que tan sols els 50 euros d'increment de 2028 anaven lligats a l'IPC i no els 200 en la seua totalitat, per la qual cosa la interpretació que ells havien donat no era errònia, sinó que així ho havia exposat la Conselleria.
Educació va proposar clarificar mitjançant una addenda aquest apartat, però tan sols permetrà adhesions a "un acord ja signat", en relació a la rúbrica amb CSIF i ANPE.
