L'aval de l'Audiència de València a Mazón impedeix a la jutgessa citar-lo com a testimoni i li permet recórrer les seves decisions
Els magistrats sostenen que l'expresident té dret a personar-se en la causa per conèixer-la, tot i que no descarten la seva responsabilitat penal.
Més informació: L'Audiència de València admet la personació de Carlos Mazón en la causa de la dana en contra del criteri de la jutgessa
La causa de la dana ha entrat des d'aquest dimecres en una nova fase: Carlos Mazón s'hi pot personar, tenir accés a tot el procediment i recórrer les decisions de la jutgessa que consideri. També evita declarar com a testimoni.
Així ho ha decidit l'Audiència de València en una resolució de gran importància per al desenvolupament de la investigació pel que fa a l'expresident de la Generalitat. Amb ella, li donen la raó, d'acord amb el criteri de la Fiscalia i en contra del de la jutgessa, que li va rebutjar la personació.
L'embolic judicial actual ve derivat d'una interlocutòria de l'Audiència de l'octubre de 2025 en què els sis magistrats ordenaven a la jutgessa de la dana que cités a declarar com a testimoni a Maribel Vilaplana, la periodista que va dinar amb Mazón el dia de la dana a El Ventorro.
La magistrada ho havia evitat perquè acordar aquesta testifical suposava investigar, realment, l'actuació del mateix expresident de la Generalitat tot i estar aforat i, per tant, sense que pugui existir encara una imputació formal sobre ell.
L'Audiència, però, la va redirigir entenent que això sí que es podia fer tot i que Mazón no estigués investigat. Hi havia jurisprudència que ho avalava. És més, considerava que la jutgessa havia de recaptar les dades per si calia obrir-li una causa penal. Una cosa que només podria fer el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).
Les diligències, va raonar l'Audiència, "no podran anar dirigides directament a investigar la conducta del president de la Generalitat, però no s'hauran de deixar de practicar pel fet que poguessin aportar dades que dotessin de solidesa la imputació contra l'aforat".
"Si així succeís", continuava, "seria el moment en què es podria procedir a elevar a l'òrgan competent -la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana- l'exposició motivada corresponent perquè analitzés si concorren o no els indicis reforçats o qualificats exigits per la jurisprudència perquè es pugui obrir una causa penal".
"Analitzar o investigar el que va fer -per acció o omissió impròpia- el president de la Generalitat la tarda del 29 d'octubre de 2024, en l'espai del procediment penal, exigiria que existissin indicis que va tenir alguna participació eficient en la presa de decisions -o en l'omissió d'aquestes- en el si del Cecopi per qui detenia el comandament únic", van assenyalar els magistrats en relació a l'exconsellera d'Interior Salomé Pradas (imputada en la causa).
Així apuntaven a l'actuació de Mazón per la seva condició de màxima autoritat de la Generalitat Valenciana i president del Consell, per la qual cosa tenia atribuïdes "funcions directives i de coordinació" i podia "donar instruccions als membres del Consell".
![Carlos Mazón, en el pleno de este martes. José Cuéllar / Corts](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2026\/03\/31\/actualidad\/1003744190612_262218756_320x180.jpg"])
La jutgessa es va acollir a aquests raonaments i no només va citar Vilaplana, sinó que va començar a acordar una sèrie de diligències que, a la pràctica, suposaven investigar l'actuació directa de Mazón. La testifical dels seus escortes, dels seus conductors, l'intent de recaptar els wasaps del que va ser el seu cap de Gabinet, José Manuel Cuenca, el vídeo de la seva arribada al Cecopi o -més recentment- la citació de qui va ser portaveu del Govern autonòmic, Ruth Merino, en són alguns exemples.
Enmig de tot això, la magistrada va elevar una exposició raonada de manera precipitada al TSJCV en què demanava la imputació de l'expresident de la Generalitat. Ho va fer el mateix dia que l'advocat i agitador Rubén Gisbert, que exerceix una de les acusacions de la dana, va presentar una querella contra ella davant el TSJCV per la intromissió del seu marit -també jutge- en la causa de la tragèdia.
La mateixa instructora havia manifestat en interlocutòries anteriors que la seva intenció era fer-ho quan finalitzés la instrucció i tingués tots els elements sobre la taula. Però ho va accelerar.
El retret del TSJCV
Al mateix temps que el tribunal superior rebutjava aquesta querella contra la jutgessa, rebutjava igualment la imputació de Mazón. El pronunciament arribava el passat març en una dura interlocutòria dels cinc magistrats que componen la Sala Civil i Penal per unanimitat.
En ella retretaven a la jutgessa que es mogués "en el terreny de les meres conjectures" i concloïen que no es podia atribuir a Mazón cap delicte ni per acció ni per omissió; que no s'havia pogut apreciar en ell la posició de garant; i que no es podia acreditar una causalitat entre la seva actuació i les 230 morts.
A més, qüestionaven que existís igualment aquest nexe causal entre l'enviament tardà i erroni -com el va qualificar la jutgessa- de l'Es-Alert i els morts.
Quines morts es podien evitar
A aquesta resolució en va seguir una altra, en què el TSJCV es ratificava en la seva decisió de no imputar Mazón i assenyalava el camí a la magistrada sobre la manera en què havia d'acotar la investigació.
"Per sostenir l'autoria (de Mazón) per les morts, lesions o danys soferts per les víctimes, seria indispensable acreditar que, si s'hagués executat l'acció omesa -coordinar conselleries i impulsar el pla d'emergències des del primer moment, convocar amb anterioritat el Centre de Coordinació Operativa Integrada (Cecopi), informar els ciutadans i activar l'alerta amb antelació, demanar ajuda estatal...-, s'haurien evitat els resultats danyosos, lesius i mortals", van assenyalar.
El TSJCV complicava molt amb aquests pronunciaments una futura investigació de Mazón, tot i que deixava una escletxa oberta perquè es poguessin trobar noves proves que sustentessin aquests indicis sòlids contra Mazón atès que la instrucció encara està en marxa.
La jutgessa, però, va decidir citar-lo com a testimoni. Llavors, en aquesta partida d'escacs en què s'ha convertit la causa, l'expresident de la Generalitat va passar a l'acció i va demanar personar-se. Una cosa que li podria permetre tenir accés a la causa, recórrer i, en cas de declarar, fer-ho amb les garanties de la figura del 'preimputat'.
Entre d'altres, estar assistit d'advocat, tenir dret a guardar silenci i a no contestar a algunes de les preguntes que se li formulin; dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable; i no tenir l'obligació de dir la veritat i, per tant, que no hi hagi conseqüències legals si no ho fa.
![Carlos Mazón, en Les Corts la semana pasada. José Cuéllar / Corts](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2026\/03\/30\/actualidad\/1003744189886_262209288_320x180.jpg"])
En aquell moment, la magistrada va condicionar la data de la seva testifical a la resolució de l'Audiència sobre la seva personació. Una cosa que ara ha avalat en aquest interessant batibull de raonaments que barreja avals, 'peròs' i matisos entre òrgans judicials tan importants.
Els cinc magistrats s'acullen a l'argument del TSJCV que encara es puguin trobar elements que permetin sustentar indicis reforçats contra Mazón. Una cosa que suposa un suport a les diligències de la magistrada tendents a esbrinar si la hipòtesi" de la responsabilitat penal de Mazón -que el tribunal superior va qualificar de mera conjectura- "pogués veure's elevada a categoria d'hipòtesi racionalment sostenible".
Comencen els recursos
En definitiva, l'anima a continuar investigant. No obstant això, contradiu la seva decisió de rebutjar la personació de l'expresident. L'Audiència sosté que precisament davant aquesta possible "transcendència inculpatòria futura" de la instrucció -que hauria de "establir una relació causal concreta i precisa entre la conducta del senyor Mazón i les morts individualitzades"-, l'expresident ha de "tenir l'oportunitat" de personar-se. Amb això accedirà a la causa sense una vulneració del seu dret de defensa.
Per als pròxims passos caldrà esperar. La lògica indica que l'advocat de Mazón recorrerà la resolució de la jutgessa que el citava com a testimoni. A més de qualsevol altra diligència que consideri "que hagin excedit els límits propis de la instrucció o afectin indegudament drets fonamentals", segons expressaven aquest dimecres fonts de la defensa.
La partida de l'expresident segueix a la dana mentre avancen les testificals, que continuaran durant tot el mes de juliol.
