La vaga educativa, un conflicte amb un final incert i sota l'amenaça de noves mobilitzacions al setembre
CSIF anuncia noves protestes després de l'estiu i STEPV, UGT i CCOO rebutgen participar en les taules de negociació proposades pel Govern valencià.
Més informació: La Generalitat denuncia "coaccions" a la consellera d'Educació i informació "manipulada" de la negociació
La vaga educativa indefinida a la Comunitat Valenciana ha entrat ja en una fase de bloqueig absolut i la situació amenaça amb prolongar-se, fins i tot, fins a l'inici del pròxim curs. Després de gairebé 4 setmanes de mobilitzacions i reunions entre la Conselleria d'Educació i els sindicats, les posicions continuen allunyades i l'acord sembla impossible.
STEPV, CCOO i UGT van prendre aquest dimarts la decisió de no acudir a les 'minimeses' sectorials convocades per la Generalitat. És el nou format de reunions que l'administració va optar per aplicar aquesta setmana en entendre que podien ser més productives, ja que hi participen menys persones i s'aborda un únic assumpte.
La planificació era la següent: el dilluns a les 9:00 hores del matí es discutiria sobre inclusió a les aules i quatre hores més tard, a les 13:00, se celebraria una trobada per parlar sobre l'increment o recuperació de plantilles docents.
L'endemà, en el mateix horari, s'abordarien la reducció de les ràtios i el foment de l'ús del valencià. Les negociacions continuarien dimecres amb infraestructures educatives i Formació Professional. El debat sobre el sou no es reprendria perquè l'administració el dóna per tancat després de signar CSIF i ANPE.
No obstant això, la nova metodologia lluny de propiciar un acostament entre organitzacions sindicals i el Govern valencià per poder desconvocar l'atur indefinit, ha servit per refredar encara més la relació entre les parts.
Dilluns, els tres sindicats majoritaris no van participar ja en la primera d'elles perquè van mantenir una trobada amb la delegada del Govern, Pilar Bernabé, qui va voler traslladar-los que s'havia iniciat l'obertura d'un expedient disciplinari al policia que va tirar a terra una professora jubilada en la protesta del passat diumenge.
Amb això, no hi va haver quòrum perquè s'adoptara cap decisió sobre les propostes debatudes, de manera que la taula de negociació va passar a ser simplement una reunió de treball. Una situació que es va replicar també aquest dimarts.
Mentre CSIF i ANPE es van connectar a la reunió telemàtica, la resta van comunicar que no ho farien. Ni a aquesta ni a la de dimecres, ja que exigeixen que es pose sobre la taula d'una vegada un document definitiu que sotmetre a votació entre els seus afiliats.
La decisió, d'una banda, contrasta amb l'ofensiva que van emprendre diumenge passat, quan els portaveus van decidir atrinxerar-se a la nit a la seu de la Conselleria d'Educació -ubicada a l'avinguda Campanar- per forçar la Generalitat a continuar negociant.
Però d'altra banda, suposa que, com a prompte, fins que existisca un nou text amb mesures concretes -cosa que no s'espera almenys fins a la vesprada de dimecres- l'escenari continuarà sent el mateix que fins ara.
Això suposa un nou obstacle per assolir un acord en el curt termini i deixa les converses pràcticament paralitzades.
13 dies de classe
El calendari juga a més en contra d'ambdues parts. Quan ja es compleixen 18 jornades lectives consecutives de vaga indefinida (gairebé un mes), tot just resten dues setmanes per a la finalització del curs escolar.
El calendari fixa el 22 de juny com l'última sessió lectiva. O dit d'una altra manera: queden 13 dies de classe. A partir d'aleshores, els alumnes iniciaran les vacances d'estiu i no tornaran a les aules fins a setembre. Els estudiants de 2n de Batxillerat també hauran superat la PAU.
El marge, per tant, és cada vegada més estret per tancar un pacte. Per això, arribats a aquest punt, tant la Generalitat com els sindicats hauran de decidir com sortir del carreró sense eixida en què es troben.
No debades, la pressió que reben per part de diferents col·lectius per arribar a un entente com més aviat millor és cada vegada més gran. L'administració, de les famílies i professors.
Però també les organitzacions sindicals, a qui els docents reclamen que tanquen ja un acord de millores davant l'impacte econòmic que els suposa el manteniment de la vaga.
Setembre i calendari electoral
La tensió s'ha disparat encara més pel calendari electoral que ve. La Comunitat Valenciana es troba a només un any de les pròximes eleccions autonòmiques i a sis mesos de les eleccions sindicals en el sector educatiu, dues cites que condicionen inevitablement l'estratègia de tots els actors implicats.
Aquestes serviran d'examen per a cada sindicat, ja que els professors valoraran a través d'aquest sufragi la tasca duta a terme pels equips negociadors. I resulta clau sortir d'aquest conflicte amb un document que "no deceba, no reflectisca una renúncia o una derrota", segons reconeixen alguns.
En aquest escenari, creix la preocupació per la possibilitat que el conflicte quede congelat durant l'estiu sense que es produïsquen avanços significatius i que les reivindicacions del professorat es puguen reactivar al setembre, coincidint amb l'inici del pròxim curs acadèmic.
De fet, CSIF va anunciar mobilitzacions a tot Espanya des de setembre en defensa de l'escola pública. Una fulla de ruta marcada a nivell nacional que arrossegarà la seua delegació valenciana, tot i que ha estat aquesta organització l'única de les convocants que ha decidit baixar-se de la vaga.
Això significa que, tan només tres mesos després d'haver tancat un acord amb la Generalitat de millores per al professorat -almenys pel que fa a les retribucions-, el sindicat tornarà al carrer, si bé encara es desconeix com justificaran aquesta autoesmena i canvi de pas.
Mentre el tancament del curs actual permetria esmorteir parcialment l'impacte de les protestes, una tornada a les aules marcada per la conflictivitat laboral podria convertir el conflicte educatiu en un dels principals dilemes de la legislatura en el seu tram final.
Els sindicats mantenen la pressió i la Conselleria insisteix que continua treballant per acostar posicions. Tanmateix, a 13 jornades lectives del final de curs i amb l'amenaça d'un sindicat de reprendre protestes al setembre, la vaga sembla haver entrat en un autèntic carreró sense eixida.
