El xef Ferran Adrià, un dels més famosos i reconeguts del món, està preocupat per com mengem hui en dia, en particular perquè ja no es cuina a casa com abans. I per això en la seua visita a Dénia, la capital gastronòmica de la Comunitat Valenciana, aposta per fomentar receptes ràpides amb les quals lluitar contra eixa tendència. Una de les seues solucions és la seua mítica recepta de truita de creïlles amb creïlles chips.
En la ponència de clausura del festival D*na, Adrià ha explicat que este concepte va nàixer formalment fa més de dos dècades com una solució pràctica i accessible per a la llar. "Eixa truita és de 2002. Jo la vaig crear d'una cosa lògica, jo no sabia fer una bona truita de creïlla", ha confessat obertament sobre l'escenari al reflexionar sobre la dificultat d'aconseguir l'execució tradicional perfecta sense un llarg entrenament previ.
El motiu fonamental pel qual el cuiner insistix a reivindicar esta recepta no és un altre que la falta de temps i la necessitat de solucions ràpides per a la vida moderna. "La gent arriba a les 8 a casa. Com a molt li pots exigir 20 minuts o mitja hora", ha assenyalat Adrià, criticant que, després de jornades laborals esgotadores, es pretenga que els ciutadans dediquen hores a elaborar guisats pesats.
Per a Adrià, la truita de creïlles de bossa representa l'equilibri idoni entre immediatesa i plaer gastronòmic. "Si tens temps i et ve de gust fer les truites, pelar-les, fregir-les i tal, ho fas; però si arribes i tens 4 minuts, et pots menjar una de les coses més bones, bones, bones", ha defensat davant del públic.
Durant la demostració en directe, acompanyat per Quique Dacosta, Juan Echanove i Juanfran Valiente, el cuiner ha detallat les proporcions exactes perquè el resultat siga indistingible d'una elaboració convencional.
La fórmula utilitzada consistix en 300 grams d'ou (uns sis ous) combinats amb 80 grams de creïlles chips. "Ningú al món ara sap si estes creïlles estan fregides per nosaltres o són de bossa; és impossible perquè queda igual", ha afirmat mentre es quallava la mescla en la paella a 180 graus.
En la seua anàlisi sobre la cultura d'este plat, Adrià ha volgut llevar-li transcendència a l'eterna discussió sobre els ingredients. "La truita de creïlla és molt bona, la truita de creïlla amb ceba és molt bona i amb xistorra és molt bona. Este debat no té cap sentit; posa-li el que vullgues", ha recalcat.
La multitud de referents que maneja Adrià li permet repassar molt detalladament la història documentada de la recepta per a contextualitzar-ne l'origen. Segons Adrià, el primer llibre en què s'ha trobat una fórmula de truita amb creïlles data de 1852 i és de la Fonda de Perona, recordant a més que la mateixa creïlla no es va consumir de manera habitual a Espanya fins a finals d'eixe segle.
També va recordar amb humor com va sorgir el concepte de la truita deconstruïda en l'època d'elBulli. "Fins i tot la deconstruïda que vaig fer jo, la feu vosaltres també quan li doneu la volta i no queda bé. Se'm va caure i vaig dir: ¡hostia!", va bromejar amb els assistents per desmitificar les tècniques de l'alta cuina.
Finalment, Adrià ha emmarcat esta recepta dins de la urgència d'impartir educació culinària bàsica als joves. "Qualsevol xic o xica amb 16 o 17 anys hauria de fer un mes del bàsic, saber fer una lluç a la romana, a la planxa, o la famosa truita de creïlles chips que són 4 minuts", ha conclòs el cèlebre xef.