José Antonio, agricultor, sobre els majors de 52 anys: "Hi ha treballadors que perdrien 400 euros si passen al camp"
El nísper tanca la campanya a Alacant amb un 10% de la collita sense arreplegar per falta de temporers.
Més informació: Barrachina exigix al Govern que compte amb els regants: "L'aigua no pot decidir-se d'esquena a qui viu d'ella"
L'agricultura alacantina s'enfronta a un dels seus majors desafiaments: trobar treballadors per a arreplegar les collites.
Mentres els agricultors denuncien que cada vegada els resulta més difícil obtindre rendibilitat per les seues produccions, els consumidors observen com els preus de fruites i hortalisses es multipliquen des del camp fins als lineals dels supermercats.
El problema va més enllà dels costos de producció, la sequera o la competència exterior.
La falta de mà d'obra s'ha convertit en una preocupació creixent per al sector, que advertix que part de les collites corre el risc de quedar-se als arbres per la impossibilitat de trobar personal suficient per a les campanyes de recol·lecció.
Des d'ASAJA Alacant asseguren que l'escassetat de treballadors ja no és una situació puntual, sinó un problema estructural que afecta cultius estratègics de la província com el nísper, la cirera, la bacora o el raïm de taula.
L'organització agrària sosté que molts agricultors es veuen obligats a planificar les seues explotacions en funció de la mà d'obra disponible i no de les oportunitats comercials que oferix el mercat.
"El problema ja no és produir ni vendre; el problema és trobar persones disposades a treballar al camp", denuncia el president d'ASAJA Alacant, José Vicente Andreu.
Nísper sense arreplegar
La falta de personal ja ha tingut conseqüències durant l'última campanya del nísper. Rafael Gregori, productor de Callosa d'en Sarrià, calcula que al voltant del 10% de la collita s'ha quedat sense arreplegar per l'escassetat de treballadors.
"Enguany hem treballat amb deu persones quan l'any passat érem setze. Hi havia fruita de qualitat i demanda al mercat, però no hem trobat més treballadors", explica.
L'agricultor assenyala a més que el problema afecta fins i tot empreses i cooperatives amb major capacitat econòmica. "Ojalà poguera pagar més, però si l'agricultor no rep millors preus pel seu producte, no pot assumir més costos", lamenta.
Majors de 52 anys
La problemàtica també afecta la campanya del raïm de taula. José Antonio Cazorla, productor de Novelda, considera que determinades condicions laborals desincentiven la incorporació de treballadors al sector agrari.
"Hi ha treballadors que perdrien al voltant de 400 euros si passen a treballar en agricultura. Després necessiten tornar a cotitzar durant un any en el règim general per a recuperar eixa situació. Al final preferixen no vindre al camp", lamenta.
Segons ASAJA Alacant, esta situació afecta especialment persones majors de 52 anys que podrien incorporar-se temporalment a les campanyes agrícoles, però que opten per rebutjar estos treballs a causa de les conseqüències que tindria sobre les seues cotitzacions o prestacions.
Més enllà dels salaris
Els agricultors insistixen que la falta de mà d'obra no respon únicament a una qüestió salarial. Des de l'organització recorden que tradicionalment moltes campanyes agrícoles comptaven amb persones que buscaven complementar els seus ingressos durant uns mesos.
"Abans venien persones que volien un diner extra. Ara les exigències administratives i laborals són les mateixes que per a un treball anual i molta gent renuncia perquè li perjudica en les subvencions", assenyalen des d'ASAJA.
Per la seua banda, el productor de bacores Roque Bru reclama una reducció de la càrrega burocràtica que suporten les explotacions agrícoles, especialment en cultius que requerixen una recol·lecció manual especialitzada.
Mesures urgents
Davant esta situació, ASAJA Alacant reclama a les administracions mesures per a facilitar la contractació temporal agrària, compatibilitzar determinades prestacions amb el treball estacional i reduir els obstacles burocràtics que dificulten la incorporació de treballadors.
A més, l'organització considera necessari reforçar l'ordenació dels fluxos migratoris per a millorar la disponibilitat de mà d'obra i demana al Govern central una major descentralització de les competències en matèria d'Estrangeria per a agilitzar els processos.
"Estem parlant de cultius que generen ocupació, riquesa i activitat econòmica a les nostres comarques. No podem permetre que es quede fruita als arbres o que la collita es perda perquè falten mans per a arreplegar-la", conclou el secretari tècnic d'ASAJA Alacant, Ramón Espinosa.
