Aquest és el cognom valencià que està a punt de desaparèixer juntament amb altres 12 a Espanya: neix d'un petit poble
Un estudi elaborat per la plataforma genealògica MyHeritage ha identificat 13 cognoms de la Península Ibèrica que es troben en risc d'extinció, entre ells Sogorb, l'origen del qual es remunta a Sogorb (Castelló).
Més informació: El poble mariner on menjar fins a rebentar i ideal per a una escapada de somni: un preciós barri amb cases de colors
Els cognoms són molt més que una combinació de lletres en un document d'identitat. Són una empremta de la història, una pista sobre l'origen d'una família i, en molts casos, l'últim vestigi de pobles, oficis i tradicions que es remunten segles enrere. Tanmateix, alguns estan a punt de desaparèixer per sempre, i un d'ells és valencià.
Un estudi elaborat per la plataforma genealògica MyHeritage ha identificat 13 cognoms de la Península Ibèrica que es troben en risc d'extinció a causa del reduït nombre de persones que els conserven. Entre ells figura un amb profundes arrels valencianes: Sogorb.
Aquest cognom té el seu origen a la històrica ciutat de Sogorb, a la província de Castelló. Es tracta d'un cognom toponímic, és a dir, nascut a partir del nom d'un lloc geogràfic. Durant segles va ser habitual que les persones adoptessin com a cognom el municipi d'on procedien, una pràctica que va permetre identificar l'origen de famílies que emigraven a altres comarques o territoris.
Avui, però, Sogorb forma part d'una llista reduïda de cognoms la continuïtat generacional dels quals es troba amenaçada.
Sogorb és una localitat on el patrimoni arquitectònic, cultural i gastronòmic s'uneixen a grans festes que omplen els seus carrers de tradició i bullici. El seu castell és el seu principal reclam, i, encara que té origen àrab, durant els segles XIV i XV va créixer i es va transformar, integrant-se després en carrers i cases a causa del desenvolupament del municipi i el mateix pas del temps.
La desaparició del cognom autòcton respon a múltiples factors. La despoblació de determinades zones rurals, la reducció del nombre de descendents, els canvis en les estructures familiars i la progressiva concentració de la població en grans àrees urbanes han provocat que alguns llinatges quedin limitats a molt poques branques familiars.
El cas valencià comparteix protagonisme amb altres cognoms repartits per tot Espanya. Entre ells apareixen Zuzunaga i Urriaga, d'origen basc; Pedrafita i Teixugueira, vinculats a Galícia; o Ginebrosa, relacionat amb la localitat turolenca de La Ginebrosa. També figuren cognoms especialment singulars com Anteportamlatinam, una herència directa del llatí medieval considerada una raresa dins la genealogia espanyola.
![Trust Resort Canino](["https:\/\/s3.elespanol.com\/2026\/06\/04\/actualidad\/1003744273700_263331859_320x180.jpg"])
La llista es completa amb Manteiro, Vacelar, Jubitero, Arcea, Esmeriz i Pucho, tots ells lligats a antics oficis, accidents geogràfics o nuclis de població que van marcar la identitat dels qui els van portar durant generacions.
Els experts en genealogia recorden que la desaparició d'un cognom no implica necessàriament l'extinció d'una família, però sí suposa la pèrdua d'una part del patrimoni cultural i històric d'un territori.
