Comprar a quinze minuts de la mar et pot eixir un 60% més barat: el refugi interior de qui no pot pagar Xàbia
Gata de Gorgos i Senija, l'alternativa més assequible per a qui queda fora dels preus de Xàbia.
Més informació: Ni Altea ni Xàbia: este és el poble d'Alacant amb l'habitatge més car per a viure
Xàbia s'ha convertit en un dels mercats residencials més cars de la Comunitat Valenciana, amb un preu mitjà de venda que ronda els 3.888 euros per metre quadrat i amb zones com el Port que arriben a 4.813 euros per metre quadrat, segons els últims informes disponibles d'Idealista. Eixa escalada ha expulsat del mercat bona part de la demanda local i ha reforçat una tendència cada vegada més visible a la Marina Alta: mirar cap a l'interior per a trobar casa sense renunciar a viure a pocs minuts de la mar.
El Portal Estadístic del Notariat, basat en preus reals de compravenda escripturada i no en anuncis, oferix precisament la referència més útil per a entendre eixe desplaçament, perquè permet comparar el valor efectiu dels immobles per municipis i zones amb sèries històriques actualitzades.
En la pràctica, el resultat és una fugida ordenada cap a localitats pròximes al litoral però encara allunyades del sobrepreu de la primera línia de costa. Comprar a un quart d'hora de la mar pot suposar rebaixar el cost final al voltant d'un 60% respecte a Xàbia, una diferència que explica per què l'interior de la Marina Alta comença a funcionar com a vàlvula d'escapament per a qui ja no pot assumir els preus del litoral.
Gata de Gorgos i Senija són dos exemples molt clars d'eixe contrast: a Gata de Gorgos, el preu mitjà es mou al voltant de 2.016 euros per metre quadrat en una de les referències més recents, mentre que a Senija apareixen xifres al voltant de 1.496 euros per metre quadrat en algunes fonts de mercat. La comparació amb Xàbia és molt eloqüent i ajuda a posar en perspectiva el problema: la proximitat a la mar continua importat, però cada vegada més compradors estan disposats a sacrificar vistes o primera línia a canvi d'equilibri financer.
Xàbia competix en preu amb les grans urbs més exclusives. El conjunt del mercat local manté una tendència a l'alça que convertix la compra en un luxe per a una part cada vegada més gran de la demanda resident. Altres informes recents eleven encara més la pressió percebuda i apunten a barris costaners i cèntrics clarament per damunt d'eixa mitjana. Xàbia ja apareix com el mercat més tensionat de la Comunitat, amb xalets que superen de llarg el milió d'euros de mitjana.
Dades del Portal Estadístic del Notariat a la comarca.
Eixe encariment no és casual ni conjuntural. Xàbia concentra un producte residencial molt cobejat per la combinació de paisatge, servicis, oratge i proximitat a la mar, i a més suporta una demanda internacional molt intensa, especialment en segments alts. El resultat és una espècie de mercat dual: en un extrem, habitatge de luxe, reformes exclusives i xalets amb preus quasi inabastables; en l'altre, una oferta cada vegada més limitada per a compradors locals, jóvens i famílies que necessiten residència principal i no segona residència. La paradoxa és visible fins i tot en l'urbanisme quotidià: on un carrer mostra pisos de 400.000 euros, un altre retrata l'emergència habitacional amb assentaments precaris i caravanes.
![Alfaz, Xàbia, Calpe y Benidorm: el suelo más caro de la Comunidad Valenciana está en las Marinas.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/9441929.jpg?p=w:1706\/h:960&h=dJ4xp36k"])
Davant d'eixe escenari, l'interior pròxim a la mar guanya valor com a territori d'oportunitat. L'atractiu és evident: es manté la connexió funcional amb la costa, però s'evita pagar el sobrecost de la marca Xàbia, del passeig marítim o de la zona de platja consolidada.
Eixa diferència de preu té un efecte molt concret sobre la capacitat de compra: amb el mateix pressupost, una família pot accedir a un habitatge de major grandària, millor estat o fins i tot amb parcel·la, cosa cada vegada més difícil al litoral més tensionat. En termes de mercat, el desplaçament també reflectix una segmentació territorial molt clara, on la proximitat a la mar continua pesant, però cada vegada més compradors estan disposats a buscar estabilitat financera abans que ubicació de primera línia.
El fet que estes dades del Notariat procedisquen d'escriptures reals i no d'expectatives de venda, permet mesurar el preu efectiu al qual es tanquen les operacions. Açò és especialment important en zones com la Marina Alta, on els anuncis poden inflar encara més la percepció del mercat i retardar l'adaptació del venedor i del comprador a la realitat.
