D'un passadís a un museu de 9.000 m²: Manuel Olcina reviu el salt de l'arqueologia a Alacant en 35 anys
El director del Marq repassa una carrera en la qual acaba de complir dues dècades al capdavant del centre que ha col·laborat amb el British, Louvre, Xi'an i ara el Museu de l'Or a Colòmbia.
Més informació: Així recuperen el jaciment de l'Imperi romà oblidat a Alacant i la rival ciutat de Cartago
La història de l'arqueologia a la província d'Alacant ha viscut un salt extraordinari en les últimes dècades. I Manuel Olcina, que complix esta setmana 20 anys al capdavant del Marq, ha vist eixa transformació en una carrera de 35 anys en la qual el Marq ha col·laborat amb el British, Louvre, Xi'an i ara el Museu de l'Or a Colòmbia.
Assegut a la cafeteria, Olcina recorda per a EL ESPAÑOL com es va incorporar al museu en febrer de 1991. En aquell moment el seu treball estava als baixos del Palau de la Diputació, a l'avinguda de l'Estació.
"Teníem una sala d'exposicions de 200 metres quadrats", recorda Olcina, descrivint les precàries condicions de l'època: un taller de restauració, una oficina compartida per l'aleshores director Enrique Llobregat i dos funcionaris (a la qual després es va sumar Rafael Azuar), i una biblioteca que no era més que un passadís.
El mateix Olcina va tindre el seu primer espai de treball en un altre passadís habilitat al costat del conservador Jorge Soler, actual director del Mubag, on per a accedir a la taula del fons a penes tenien un estret espai per a moure's.
El germen de l'actual Marq va començar a forjar-se gràcies a la iniciativa d'Enrique Llobregat d'incorporar perfils tècnics com a conservadors, un impuls clau sobre el qual es va construir el projecte futur.
Després de barallar inicialment un projecte en un edifici nou colindant en el qual Olcina va arribar a treballar, finalment es va decidir traslladar el museu a unes antigues instal·lacions sanitàries. Este canvi va coincidir amb la segregació del museu, que originalment unia Belles Arts i Arqueologia, donant pas al museu arqueològic independent.
![Una de las tres salas del Marq que acogió en 2024 la ahora premiada exposición Dinastías.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10873390.jpg?p=w:1706\/h:960&h=Dt_RiJfA"])
Entre els anys 1994 i 2004/2006, Alacant va viure el que Olcina definix com "deu anys gloriosos" d'inversió cultural, els més forts a la ciutat des de la construcció del Teatre Principal en la dècada de 1840.
Durant esta etapa es va inaugurar el Tossal de Manises (1998), el nou museu (dos anys després) i el jaciment de la Illeta (quatre anys més tard). Este esforç conjunt de l'equip tècnic, en el qual també destaca professionals com Rafael Pérez, es va vore coronat en 2004 amb l'obtenció del prestigiós premi EMYA (Museu Europeu de l'Any).
L'èxit del criteri tècnic
La clau de l'èxit i de la singularitat del Marq, reflexiona, radica en què l'equip tècnic i els conservadors sempre han liderat i controlat el discurs museològic i museogràfic, per damunt de les empreses de disseny.
"El rigor és bàsic", afirma, al·ludint a una frase d'un col·lega de Barcelona: "el rigor no vol dir rigor mortis". Sota esta premissa, el museu ha aconseguit transmetre el coneixement científic de manera atractiva i creïble per a la societat, sense caure en meres "exposicions espectacle".
Olcina destaca la concepció del Marq com una xarxa de col·laboració amb altres municipis de la província, rebutjant qualsevol posició de superioritat jeràrquica o jurídica. A través d'este servici als municipis, el Marq col·labora en excavacions, restaura peces i organitza exposicions on el comissari és el mateix arqueòleg del poble o museu local.
![La dama de Guardamar es una de las estrellas en los fondos arqueológicos del Marq Alicante.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10107637.jpg?p=w:1706\/h:960&h=sl9Q-wkC"])
Aquesta solidesa científica i tècnica és la que ha permés al Marq situar-se al nivell de grans institucions internacionals com el Museu Britànic, el Louvre, l'Hermitage o museus de la Xina i l'Iran.
Olcina recorda amb especial orgull l'exposició de Grècia, el disseny espectacular de la qual a càrrec de Rafa Pérez va captivar fins i tot als prestadors britànics, marcant una fita que va obrir les portes a futures col·laboracions de gran envergadura, com les recents mostres sobre la Xina o la de l'or.
El moment del relleu
Després d'una intensa trajectòria marcada per jornades de treball de fins a 14 hores diàries en els moments de més activitat, Olcina es mostra convençut que és el moment de donar pas a la joventut. "Cada persona té el seu temps", assenyala, elogiant l'excel·lent preparació de les noves generacions, que compten amb ferramentes tecnològiques i intel·ligència artificial que en 1991 eren impensables.
A nivell personal, i després d'haver superat un important ensurt de salut, Olcina desitja disposar de més tranquil·litat i temps lliure per a gaudir de la seua gran vocació: la investigació. Al llarg de la seua carrera ha publicat més de 100 articles, diversos llibres i ponències, i ha participat en fites com el descobriment de la mà romana o la determinació que el jaciment actual és una fundació d'Amílcar Barca.
"El museu ha aportat coneixement, no sols ha sigut un espai d'exposicions", conclou Olcina, mostrant-se profundament satisfet i agraït amb l'equip humà que ha fet possible passar d'aquells 250 metres quadrats inicials als 9.000 metres quadrats d'excel·lència arqueològica amb què compta el Marq hui en dia.
