"PISA". Quatre sigles que fins fa uns dies no eren massa conegudes, preocupen ara a la societat i evoquen malestar i profundes reflexions després de la publicació de l'últim informe.
Espanya ha registrat els seus pitjors resultats històrics en l'informe PISA 2025, amb caigudes dramàtiques en les tres competències avaluades: 451 punts en lectura (23 menys que en 2022), 457 en matemàtiques (16 punts menys) i 477 en ciències.
Aquestes dades situen el país per davall de la mitjana de l'OCDE i de la Unió Europea, amb una pèrdua acumulada des de 2015 que arriba als 45 punts en comprensió lectora, el que equival a més de dos cursos escolars perduts en una dècada.
El percentatge d'alumnes que no arriba al nivell 2 de competència (aquelles habilitats mínimes necessàries per a desenvolupar-se com a adults en la societat) ha augmentat prop d'un 10%, situant-se al voltant del 40% de l'alumnat de 15 i 16 anys.
En altres paraules, quasi la meitat dels estudiants espanyols no són capaços de comprendre textos d'extensió moderada, resoldre problemes senzills com convertir euros a dòlars o aplicar una regla de tres bàsica.
COVID-19
Per a analitzar un informe d'aquest calibre, convé mirar en l'arrel de l'educació, sent una d'elles les aules dels col·legis. En aquest cas, Francesc Nogales, docent amb àmplia trajectòria en les aules i conegut pel seu nomenament com a millor docent d'Espanya en 2021, atén a EL ESPAÑOL després de donar les seues primeres classes en la tornada a l'escola.
El docent identifica com un dels factors determinants l'impacte del confinament instaurat durant la pandèmia del COVID-19 sobre els aprenentatges bàsics.
Els alumnes avaluats en PISA 2025 tenien entre 10 i 11 anys durant la pandèmia, just quan consolidaven la lectura mecànica, el càlcul mental i l'hàbit lector.
"Aquests aprenentatges van patir un tsunami pedagògic. Els xiquets van estar durant un munt de mesos sense anar a l'escola, just quan estaven aprenent tot el que és operativitat bàsica i resolució de problemes a nivell matemàtic, just quan estaven fomentant l'afició per la lectura".
La substitució de la presencialitat per pantalles sense una metodologia pedagògica adequada va generar un dèficit en la base formativa que ara es reflecteix en els resultats. Una tendència que no preveu millorar, ja que segons Nogales, la previsió és que els pròxims informes puguen mostrar dades encara pitjors, ja que les següents cohorts avaluades corresponen a xiquets que estaven adquirint la lectura mecànica durant el confinament.
Crisi d'atenció
L'ús excessiu i poc supervisat de dispositius electrònics ha contribuït a una pèrdua de capacitat d'atenció en l'alumnat. "Molts alumnes utilitzen ChatGPT o qualsevol IA per a elaborar un treball, el que no és negatiu com a tal, però el problema sorgeix quan no comproven que eixe treball siga correcte ni que les dades que està utilitzant són verídiques", explica Nogales.
Aquest fenomen es combina amb el temps consumit en xarxes socials i altres plataformes digitals, el que redueix l'agilitat lectora i la capacitat de raonament davant textos extensos amb múltiples idees principals.
La solució, segons el docent, passa per ensenyar un ús pedagògic correcte de la tecnologia, no per prohibir-la.
El factor de les llengües cooficials
Una dada curiosa de l'informe és que algunes de les comunitats autònomes amb pitjors resultats en comprensió lectora són aquelles amb llengua cooficial com la Comunitat Valenciana, el País Basc i les Illes Balears.
Davant aquesta realitat, Nogales planteja una hipòtesi: si les proves PISA es realitzen en castellà però els alumnes han rebut instrucció principalment en valencià o èuscar, els resultats poden veure's penalitzats.
"Potser si eixa prova de PISA es realitzara en valencià els resultats serien molt millors. Però clar, això implica que cal revisar les proves també en les llengües i traure eixes dades", assegura.
Aquesta circumstància, segons ell, no explica per si sola la baixada generalitzada, però sí apunta a la necessitat de revisar com es gestiona el plurilingüisme en el sistema educatiu espanyol.
D'altra banda, la falta de recursos docents és una altra de les reivindicacions històriques del professorat. "Tenim un alt percentatge d'alumnat amb dificultats i els mateixos professors que hi havia fa 15 anys, amb la qual cosa cada vegada podem atendre'ls de manera pitjor a les seues necessitats", denuncia Nogales.
Astúries i Castella i Lleó
Davant el panorama desolador, algunes comunitats autònomes destaquen pels seus resultats. Astúries, per exemple, se situa per damunt de la mitjana europea en diverses competències, igual que Castella i Lleó. Nogales proposa analitzar què estan fent bé aquestes regions i extrapolar aquestes pràctiques a la resta del territori nacional.
"Algunes diferències inclouen models d'horaris escolars, organització de vacances i, en alguns casos, l'absència de llengua cooficial que simplifica la instrucció", assegura. La clau està en identificar estratègies exitoses i replicar-les de forma coordinada, segons planteja.
Recuperar la cultura de l'esforç
Un dels aspectes més controvertits del debat educatiu actual és la pèrdua de la cultura de l'esforç. Nogales defensa que és necessari recuperar pràctiques tradicionals que han demostrat la seua utilitat, com els dictats, que treballen l'atenció, l'ortografia i la transcripció del missatge oral a l'escrit.
"Sembla que fer un dictat ara mateix és com una cosa retrògrada, però no és així, estem treballant l'atenció, estem treballant l'escriptura. Crec que dolent no és", assegura.
El docent també advoca per ensenyar als alumnes la satisfacció del treball ben fet, davant la temptació de delegar en la intel·ligència artificial. "És molt més satisfactori quan et costa elaborar-lo i fas un treball d'investigació que si agafes una IA i et fa un galimaties de coses".
Vincular a les famílies
La col·laboració entre escola i família és essencial, però s'ha de replantejar. Nogales critica que moltes vegades es trasllada als pares la responsabilitat d'explicar continguts que els xiquets no han entés en classe, el que genera frustració en ambdós.
"En compte de fer les activitats a casa, fem les activitats en classe, on el mestre és el que sap explicar-ho d'una manera que l'alumne ho puga comprendre".
Com a alternativa, proposa dinàmiques lúdiques que vinculen a les famílies sense sobrecarregar-les com jocs de taula didàctics, regles senzilles com prohibir els mòbils a la taula durant el sopar, o activitats que fomenten el diàleg familiar. "És el moment per a poder parlar, per a poder conversar. Aquests moments no haurien de ser interromputs per les pantalles", conclou.