Voluntaris d'un menjador social: "Els pisos turístics molesten més que les persones que venen a demanar menjar"
El Centre d'Atenció a Persones sense Llar Sant Agustí (CASA) atén unes 60 persones cada dia en les instal·lacions de l'històric Convent de la Sang d'Alacant.
Més informació: José María, jubilat, viu en un pis compartit amb 5 persones: "Amb 80 euros a la setmana no tinc ni per al butà"
En passejar pels bells carrers del nucli antic d'Alacant, és freqüent trobar-se amb diverses realitats. D'una banda, dos xiques joves es fan una sessió de fotos improvisada en el portal "aesthetic" d'un hotel de la zona. D'altra, desenes de persones s'aproximen a les portes del Convent de la Sang amb l'esperança de poder ingerir aliment.
A les sis de la vesprada, el menjador del Centre d'Atenció a Persones sense Llar Sant Agustí (CASA) ja està en marxa. A la cuina es prepara el sopar entre diverses mans voluntàries elaborant ensalada, fideus amb pollastre, fruita, dolços i pa. Les taules estan disposades i els voluntaris ultimen els últims detalls abans que comencen a arribar els usuaris.
Fora se senten rialles i bromes entre els usuaris, mentre el treballador social va passant llista, un altre voluntari proporciona a cadascun unes gotes de gel hidroalcohòlic mentre els crida pel seu nom i fa bromes amb ells. Molts fa anys que venen cada dia i noten una certa proximitat amb el personal.
Al convent de la Sang, en ple nucli antic d'Alacant, el sistema d'accés ja no és el d'uns anys arrere. Ara, els usuaris amb carnet tenen una plaça assignada i els voluntaris passen llista. Quan algú falta, es permet l'entrada a persones que estan en llista d'espera. L'organització ha evitat així les cues i les aglomeracions que abans es formaven durant hores a la porta.
Un dels voluntaris acull els usuaris després de passar llista a la porta del Convent de la Sang.
“Ara funciona molt bé”, explica un dels voluntaris. “Cadascun té el seu carnet i els que falten són substituïts per persones que no el tenen”. La mesura, però, no resol el principal problema del menjador, ja que la demanda continua superant la capacitat disponible.
“S'asseuen 60, però moltes vegades es queden al carrer deu, quinze o vint persones, depén del dia”, conta. Dir-los que no poden entrar és una de les parts més difícils del treball. “Els hem de dir que no i ho portem mal”, reconeix.
Un estiu “complicat”
La presidenta de CASA, Mar García, definix l'estiu com una època especialment difícil per al menjador. El bon oratge i l'arribada de persones procedents d'altres llocs, entre elles migrants que han arribat en pastera, eleven la pressió sobre un recurs que només oferix sopars i que manté la seua activitat durant tot l'any.
“Els estius són complicats perquè ve molta gent”, explica. Segons els seus càlculs, enguany han detectat un augment d'entre un 20% i un 30% de persones sense documentació que acudeixen per primera vegada al menjador.
García relaciona part d'aquest increment amb les expectatives generades al voltant dels processos de regularització. “La gent ve amb unes expectatives que després no es complixen. Es creuen que ací els legalitzen sobre la marxa i això ha sigut molt negatiu per a nosaltres”, afirma.
Alguns usuaris esperant el sopar del dia.
L'associació exigix que les persones estiguen documentades per a poder accedir al servei. Pot tractar-se d'un DNI, un NIE, un passaport o fins i tot una denúncia policial en cas de robatori de la documentació. “Si no, no saps qui és qui i, si hi ha problemes, és molt complicat”, sosté la presidenta.
La majoria de les persones que arriben al convent no tenen carnet ni formen part de la llista d'espera. Per això, encara que cada dia es produïxen algunes absències entre els usuaris habituals, les places lliures no sempre són suficients per a atendre els qui esperen a la porta.
![José Maria (Tintín), Patchi y Mercedes, miembros de la Marea Roja.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11356287.jpg?p=w:320\/h:240&h=27BNctgo"])
“Entre els que tenen carnet pot haver-hi deu o quinze baixes perquè algú ha trobat un treball d'un dia o unes hores. Llavors fiquem persones de la llista d'espera. Però els qui venen de manera circumstancial, per exemple després d'arribar en pastera, no tenen carnet ni estan en la llista”, explica García.
Normes i conflictes
L'associació compta amb unes normes bàsiques de funcionament. No es permet accedir sense samarreta, sota els efectes de l'alcohol o les drogues, i els usuaris han de respectar els torns i les indicacions dels voluntaris.
“Hi ha un mínim d'higiene i de respecte”, assenyala García. La presidenta admet que, en ocasions, les situacions de tensió afecten els qui acudeixen habitualment al menjador i coneixen les regles.
El menjar també ha generat conflictes. CASA va arribar a oferir menús amb carn halal, però va acabar suprimint-los davant les discussions que es produïen quan el nombre de persones musulmanes superava les racions disponibles.
“Si prepares vint menús halal i arriben vint-i-sis persones, els sis que es queden sense eixe menú discutien entre ells i generaven tensió”, sosté. L'associació opta ara per avisar abans de l'entrada quan algun dels plats conté porc. Qui no vulga menjar-ne pot decidir no entrar eixe dia.
No obstant això, García insistix que esta situació no s'ha d'utilitzar per a generalitzar. “Hi ha gent molt agraïda i molt educada, però també tenim persones molt problemàtiques. És important individualitzar cada cas i no caure en generalitzacions que al seu torn arriben a l'odi i al racisme”, afirma.
Al seu parer, algunes persones poden trobar un treball i eixir de la situació d'exclusió si reben acompanyament. D'altres, però, rebutgen participar en els tallers d'espanyol o en els programes d'inserció laboral. “Si no parles espanyol no pots trobar un treball en l'hostaleria o en molts altres sectors”, apunta.
Pisos turístics
L'activitat del menjador conviu amb la proliferació de pisos turístics en el nucli antic. García reconeix que algunes persones poden sentir-se incòmodes en tindre prop persones sense llar, però sosté que les molèsties provocades pels allotjaments turístics són, en molts casos, majors.
“Nosaltres obrim a la vesprada i a les huit i mitja tanquem. Els caps de setmana ni tan sols obrim perquè no hi ha voluntaris suficients”, explica. En canvi, assegura, els pisos turístics generen problemes durant tot el dia i especialment a les nits.
![Algunos de los 78 voluntarios de la asociación C.A.S.A.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11160768.jpg?p=w:320\/h:240&h=YKneFjay"])
“Al costat tenim un edifici de pisos turístics. Quan ens anem, hi ha soroll a les terrasses, música a tot volum, borratxeres… Això passa els dissabtes, els diumenges i els festius”, relata. “Posats a triar qui molesta més, jo crec que molesten més els pisos turístics que moltes de les persones que venen ací”.
La presidenta considera que el rebuig cap a les persones sense llar no sempre respon a la xenofòbia o al racisme. “Moltes vegades és aporofòbia”, afirma. “Entenc que a algú no li agrade tindre persones en eixa situació prop de sa casa, especialment si es troba amb algú conflictiu. Però també cal mirar l'altra realitat: milers de pisos turístics que provoquen molèsties de matinada, amb festes i borratxeres”.
Un dels voluntaris coincidix amb ella. “Sempre tendim a assenyalar les persones sense llar, però els caps de setmana els qui orinen als carrers o generen problemes moltes vegades són turistes que arriben borratxos. No són els nostres usuaris”, explica.
Continuitat
CASA rep subvencions de diverses administracions, però García considera que són insuficients per a posar en marxa un recurs d'allotjament estable. La Diputació aporta xicotetes ajudes per a tallers, sensibilització o voluntariat, mentre que una part important del finançament prové del 0,7% de l'IRPF destinat a fins socials.
“Amb això no podem muntar un projecte d'allotjament”, assegura. “Podríem fer-ho un any, però si l'any següent no rebem la subvenció, què fem? Tirem tots al carrer?”
L'associació reclama un finançament estable que permeta mantindre els projectes a llarg termini. “Això només ho pot donar l'Administració, incorporant-lo als pressupostos”, afirma.
García té previst reunir-se amb responsables de Benestar Social per a abordar la situació. L'entitat ja ha presentat un projecte, però encara no ha rebut una resposta definitiva. Segons explica, l'Ajuntament està pendent d'un procediment judicial relacionat amb l'alberg municipal.
Diversos usuaris esperant a les portes del Convent de la Sang.
Mentrestant, el menjador continua funcionant cada nit. Els voluntaris preparen les taules, reparteixen el menjar i passen llista, riuen i acompanyen. Quan ja no queden racions, han d'eixir a la porta per a explicar als qui esperen que no poden entrar.
Per a la presidenta de CASA, el menjar és només el primer pas. “A vegades pensem que el que fem no és molt, però per a ells sí que ho és”, afirma. Al menjador, a més d'un sopar calent, troben algú que els escolta i un lloc en el qual, almenys durant unes hores, no estan sols.
