El refugi antiaeri de la Guerra Civil ocult durant 90 anys i descobert en unes obres: 400 metres i en bon estat
Una remodelació urbana va trobar una infraestructura subterrània al cor d'Elda que es podrà visitar a partir de setembre.
Més informació: El poble d'Alacant amb els lloguers més barats: habitatges de fins a 3 habitacions i balcó per 550 €
El que va començar com una remodelació urbana comuna i corrent en uns carrers d'Elda ha acabat convertint-se en una de les troballes patrimonials més importants dels últims anys a la província d'Alacant.
L'Ajuntament d'Elda ha obert al públic el refugi antiaeri de la Guerra Civil localitzat davall la Plaça de Dalt, una infraestructura subterrània de més de 400 metres de longitud que va romandre oculta durant quasi nou dècades i que va ser descoberta de manera fortuïta mentre s'executaven les obres de reurbanització de la plaça.
Després de diversos mesos de treballs de conservació i museïtzació, l'espai pot visitar-se des de setembre convertit en un centre d'interpretació sobre la Guerra Civil i la memòria històrica, amb un recorregut didàctic i immersiu que permetrà conéixer com es protegia la població civil dels bombardejos.
La troballa va sorprendre fins i tot els propis arqueòlegs. Encara que hi havia indicis obtinguts mitjançant georradar que podia haver-hi estructures davall el subsòl, ningú esperava trobar un refugi de semblants dimensions ni, molt menys, en un estat de conservació tan excepcional.
La galeria principal es troba a uns deu metres de profunditat i supera els 400 metres de longitud, con diversos ramals que es dirigixen cap a l'església de Santa Ana, la Plaça de l'Ajuntament i el carrer de la Puríssima. Es tracta, segons els tècnics municipals, d'un dels refugis antiaeris més grans conservats a tota la comarca del Mig Vinalopó.
![El alcalde Rubén Alfaro y el concejal José Antonio Amat, sobre las últimas actuaciones de rehabilitación del centro de Elda.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11316463.jpg?p=w:320\/h:240&h=o4gDanJd"])
Un dels aspectes que més va cridar l'atenció després del seu descobriment va ser l'excel·lent estat de les voltes i de bona part de la infraestructura original. A l'interior encara es conserven els antics respiradors ceràmics i restes de la instal·lació elèctrica utilitzada durant la contesa. Fins i tot va aparéixer un maó signat i datat en febrer de 1938, a més de diversos objectes que, segons els arqueòlegs, probablement pertanyien als obrers que van participar en la seua construcció.
Un recorregut per la memòria
El projecte presentat per l'Ajuntament d'Elda ha anat molt més enllà de la simple recuperació arquitectònica del refugi. L'actuació ha inclòs la neteja especialitzada de les galeries, el sanejament dels murs de maçoneria i les voltes, l'eliminació d'humitats, la consolidació estructural i l'adequació dels accessos per a garantir la seguretat dels visitants.
![Pascual Pérez Castillo durante su conversación con EL ESPAÑOL | Porfolio.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10759162.jpg?p=w:320\/h:240&h=h6C6Auco"])
A això se suma una completa museïtzació del recorregut mitjançant panells explicatius, imatges històriques, esquemes tècnics i material gràfic que contextualitzen tant la construcció del refugi com la vida quotidiana de la població durant la Guerra Civil.
L'espai incorpora a més recursos interactius i un sistema de sonorització dissenyat per a oferir una experiència immersiva, transformant les galeries en una aula permanent sobre la protecció de la població civil i la memòria col·lectiva.
