Antonia (83) després de 9 mesos de la desaparició del seu fill Manuel a Castelló: "Pujaré jo mateixa la muntanya per a trobar-lo"
La dona pujarà a la serra d'Espadà després de l'estiu per a buscar Manuel Navarro, de 62 anys, qui va eixir d'excursió i mai va tornar.
Més informació: El misteri de Janet Fison: un any de la desaparició de l'exballarina britànica en un poble d'Alacant
El desconsol amb què parla Antonia només pot entendre'l aquells que, com ella, hagen perdut un fill, especialment qui ha experimentat el doble patiment de les desaparicions i l'angoixa de saber que no està, però no saber on.
La dona, de 83 anys, porta més de 270 dies vivint, o sobrevivint, sola a l'espera de trobar el seu fill Manuel Navarro, de 62 anys, en algun punt de la serra d'Espadà, a Alfondeguilla (Castelló), on se li va perdre la pista després d'una excursió el passat 25 d'octubre de 2025.
Després de nou mesos de profund desesper, Antonia reconeix estar al límit. A la seua edat, ja va intentar donar amb Manuel pels seus propis mitjans, pujant al paratge castellonenc ella mateixa davant dels esforços infructuosos de la Guàrdia Civil.
La seua història va fer que À Punt impulsara la primera batuda de cerca organitzada per una televisió pública a Espanya per a tractar de trobar el cos i poder retornar-lo a sa mare.
La crida va reunir a més de 50 voluntaris que van pentinar la serra d'Espadà mentre Antonia esperava, amb una bíblia entre els braços, una notícia que mai va arribar.
La Guàrdia Civil va continuar rastrejant la zona durant les setmanes posteriors, però els dies van passar i ni les unitats del cos primer ni veïns ni excursionistes després van trobar el cos.
Recompensa de 3.000 euros
Amb el temps corrent i la notícia diluint-se entre altres successos, Antonia ha penjat cartells al seu poble, la Vall d'Uixó, oferint 3.000 euros a qui done amb Manuel.
El desaparegut Manuel Navarro.
Antonia i Manuel vivien l'un per l'altre en la seua xicoteta casa de la Vall d'Uixó. La història de Manuel està marcada per la tragèdia des que fa quatre anys va patir un accident en caure per les escales d'un tren i va patir greus seqüeles físiques i mentals.
![Imágenes de voluntarios buscando a Manuel y de Antonia con una biblia en los brazos durante el desarrollo de la batida de búsqueda del pasado sábado.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11198441.jpg?p=w:1706\/h:960&h=KfUUuyw3"])
Després del seu accident es va convertir en una persona dependent i amb poques relacions socials que va trobar en la muntanya i la natura una via d'escapada on tornar a sentir-se ple. Cada dia intentava anar un poc més lluny, fins que una vesprada mai va tornar.
Tornar a la muntanya
Malgrat la seua avançada edat, Antonia manifesta la seua determinació de pujar personalment a la muntanya per a localitzar les restes del seu fill una vegada passe l'estiu.
"Aniré en el moment que l'oratge m'ho permeta; no hi ha ni cerca ni hi ha res, està tot parat. Jo em trobe molt mal, tots els dies plorant. Estic desesperada perquè sé que el meu fill està mort a la muntanya. Açò és horrible", assenyala.
"No saps què és estar esperant ací un dia darrere d'un altre i que no hi haja cap notícia per part de la Guàrdia Civil. Per això he oferit uns diners de recompensa, encara sense poder permetre-m'ho, a vore si algú s'implicava i me'l buscava", lamenta Antonia.
![Imagen de archivo de un vehículo de la Guardia Civil. Guardia Civil](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11179159.jpg?p=w:320\/h:240&h=pYAi5YUO"])
Antonia afirma que el seu fill no està pels camins, "està ficat en algun lloc, tapat, i espere que no me l'hagen matat. També em diuen que si l'han atropellat amb algun cotxe o alguna cosa i s'han desfet del cos. Ací cadascú em diu una cosa", sosté, referint-se a les xafarderies del poble.
Tant ha hagut d'escoltar sobre el que li va passar a Manuel que va haver d'anar al poble d'Alboraia per a vore si trobava alguna notícia, perquè diverses persones li van assegurar que el seu fill havia sigut vist a la localitat.
Amb tot, es nega a esperar més i, mesos després, tornarà a emprendre la seua cerca en solitari.
"En quant puga eixir a la muntanya, me'n vaig, i que siga el que Déu vullga, a vore si jo el trobe o algú s'implica en vore'm sola i m'acompanya. Vaja que si me'n vaig; a mi no em subjecta ningú més que Déu dels cels", subratlla.
