Colegio Oficial de Arquitectos de Alicante.
Alacant

El ‘boom’ dels baixos comercials es blinda: només els arquitectes podran signar la seua reconversió en habitatge

El Tribunal Suprem tanca el conflicte de competències en ple auge de la transformació de locals en habitatges a la província d'Alacant.

Més informació: En quatre anys Elda multiplica per cinc les llicències per convertir locals en habitatge

Llegir en Català
Publicada

El Tribunal Suprem ha dictat una sentència clau en la qual unifica la doctrina a nivell nacional i determina que només els arquitectes superiors compten amb la competència legal exclusiva per redactar i signar els projectes de canvi d'ús de local a habitatge. La resolució de la Sala del Contenciós-Administratiu posa fi a anys de discrepàncies normatives entre les diferents administracions locals.

Segons explica un comunicat del Col·legi d'Arquitectes d'Alacant, l'alt tribunal fixa com a doctrina jurisprudencial imperativa que estes actuacions alteren substancialment les condicions originals d'habitabilitat, seguretat i funcionalitat de l'edificació. Per este motiu, determina que és un àmbit reservat per la Llei d'Ordenació de l'Edificació a la professió d'arquitecte, fins i tot quan la reforma afecta una sola unitat dins d'un edifici en règim de propietat horitzontal.

Este pronunciament judicial arriba en un escenari de forta tensió immobiliària en tota la Costa Blanca i en els nuclis industrials de l'interior. L'escassetat d'habitatge a preus accessibles i el tancament progressiu del comerç tradicional han convertit els antics aparadors en portals residencials.

Les xifres recollides per les administracions locals constaten que el fenomen ha deixat de ser una solució puntual per convertir-se en una tendència estructural dins del territori. A Alacant capital, l'evolució d'expedients tramitats per a este fi dibuixa una corba marcadament ascendent des de l'any 2019, quan es comptabilitzaven a penes 78 sol·licituds anuals.

Després de la pandèmia, la ciutat va experimentar un increment progressiu amb fases successives de 64, 84, 101 i 222 peticions, fins a consolidar un rècord històric de 253 expedients en l'últim balanç anualitzat de 2024. Este flux constant ha transformat barris sencers i ha forçat els tècnics municipals a agilitzar uns processos que oscil·len entre els quatre i huit mesos mitjançant la modalitat de declaració responsable, estenent-se fins als catorze mesos quan les obres arriben al caràcter d'obra major.

El fenomen es reprodueix amb dinàmiques molt similars en altres punts neuràlgics de la província. A Elx, les facilitats normatives introduïdes per a la flexibilització d'usos del sòl han multiplicat les promocions en planta baixa, permetent revitalitzar illes afectades pel cessament de l'activitat comercial.

Per la seua banda, en municipis de l'interior com Petrer, la tendència mostra una efectivitat notable en la creació d'habitatge habitual, tancant l'últim exercici amb un total de 42 locals comercials plenament adaptats i habitats de manera fixa. Fins i tot localitats de menor densitat residencial, com Mutxamel, registren autoritzacions agrupades per a l'adaptació de superfícies considerables.

En este municipi s'ha aprovat la reconversió de baixos d'entre 120 i 154 metres quadrats, orientats a un perfil d'habitatge més espaiós i allunyat del concepte de microapartament d'ús turístic.

Des del Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant es celebra el dictamen del Suprem com un suport a la qualitat de l'edificació i als drets dels futurs usuaris. Un canvi d'ús deficient, recorden els experts, pot resultar en habitacles desproveïts d'una ventilació creuada òptima, mancats d'eixides de fums independents o sense l'aïllament tèrmic i acústic exigit pel rigorós Decret d'habitabilitat de la Comunitat Valenciana.

L'actuació d'estos professionals es presenta així com la garantia que el projecte respon rigorosament a la normativa tècnica. El president del col·lectiu professional a Alacant, Carlos Sánchez, explica que esta sentència no s'ha d'entendre com un debat corporatiu o de repartiment d'atribucions, sinó com una garantia fonamental per al ciutadà que compra o transforma un immoble en un context de forta tensió residencial.

Segons indica, l'arquitecte és el professional amb la formació integral necessària per respondre amb solvència als complexos reptes d'habitabilitat, seguretat i legalitat que planteja un nou habitatge. A partir d'ara, qualsevol inversor que pretenga aprofitar el potencial d'un baix comercial disponible a la província haurà de comptar, de manera preceptiva, amb esta signatura per assegurar el vistiplau municipal.