Raúl, enginyer, viatja des d'Alemanya a un poble d'Alacant en cotxe elèctric: "Vaig gastar 130 euros en recàrregues, en gasolina seria el doble"
L'alacantí va fer els 1.800 quilòmetres que separen Stuttgart de Benissa en un vehicle electrificat i va estalviar més de 100 euros.
Més informació: Juan Carlos, expert en cotxes elèctrics: "He fet més de 200.000 km i no he canviat ni els frens"
Malgrat l'acceptació cada vegada major del cotxe elèctric en el mercat espanyol, encara hi ha molts conductors que dubten sobre si llançar-se als vehicles electrificats pels suposats problemes de logística que comporten a l'hora de fer grans viatges. L'enginyer alacantí Raúl Soliveres desmenteix esta creença i oferix els avantatges d'estes màquines enfront de les de combustió després de viatjar des d'Alemanya fins a Benissa, el seu poble a la Marina Alta.
El jove, de 32 anys, treballa com a enginyer de servici en el sector dels semiconductors en la ciutat alemanya de Stuttgart, des d'on va partir el passat març amb el seu vehicle fins al nord de la província, una travessia de 1.800 km i unes 18 hores de conducció.
Va ser un viatge de dos dies en què va passar una nit a França i va continuar el camí per Catalunya fins a arribar a la Comunitat Valenciana i, finalment, a Alacant.
El viatge el va fer en un Volkswagen ID.3, un cotxe de gamma mitjana dins del segment elèctric i que, al 100 % de càrrega, arriba a una autonomia d'entre 450 i 500 quilòmetres, depenent sempre de la velocitat a què es circule.
"L'he adquirit fa poc com a cotxe d'empresa. Podia triar si volia que fora de combustió o elèctric, però em vaig decantar per l'elèctric perquè veig que en el futur hi ha una gran possibilitat d'obtindre nous beneficis", relata l'alacantí, que és membre de l'Associació d'Usuaris de Vehicles Elèctrics (AUVE).
Reconeix que va eixir "un poc a l'aventura", sense preparar massa el viatge ni la ruta de recàrrega, ja que el mateix cotxe va marcant els punts de càrrega.
En general, sosté que "l'experiència va ser molt positiva", ja que destaca que "conduir un cotxe elèctric en llargues distàncies o per autovies és molt més còmode que un de combustió".
![Solo el 0,5 % de los coches de Alicante son eléctricos.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/10460827.jpg?p=w:320\/h:240&h=A3_16rYH"])
Una de les majors queixes contra estos vehicles és la necessitat d'interrompre el viatge per a recarregar-los. En el seu cas, va fer sis parades durant el trajecte, que li van estalviar aproximadament la meitat dels diners que li hauria costat recórrer la distància entre Alemanya i la província en un vehicle de combustió.
Soliveres estima que el preu de recarregar les bateries del Volkswagen ID.3 va ser de "130 euros, aproximadament la meitat del que suposaria repostar un cotxe de gasolina o híbrid". Tenint en compte que el vehicle va consumir 290 kWh (uns 16 kWh per cada 100 km), amb un preu estimat de 45 cèntims per quilowatt hora.
Infraestructura elèctrica a Europa
Una de les coses que més li van sorprendre durant el camí va ser que hi haguera tants punts de càrrega i que foren tan fàcils de trobar".
No obstant això, subratlla la superioritat de la infraestructura de càrrega al centre d'Europa enfront de les dificultats que va trobar a Espanya, on persistixen problemes de manteniment i compatibilitat en els sistemes de pagament.
![José Antonio Molina durante una reparación.](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11093138.jpg?p=w:320\/h:240&h=N0tf_Tep"])
"A Alemanya, per exemple, no tinc punt de càrrega a casa perquè no em fa falta; als carrers, en cada cantó, hi ha punts de càrrega lenta i és facilíssim trobar-ne un lliure qualsevol nit. També a les autovies europees és molt còmode, ja que els cartells senyalitzen les àrees de servici afegint el dibuix d'un endoll quan disposen de càrrega elèctrica", comenta.
"Així mateix, a Alemanya i França vaig poder utilitzar sense problemes les targetes per a punts de càrrega amb les quals tinc el preu del quilowatt hora negociat, la qual cosa va funcionar perfectament", afegix l'alacantí.
El pitjor del viatge va ser trobar eixa mateixa disponibilitat a Espanya, ja que relata que va arribar a molts punts de recàrrega que no estaven funcionant o es trobaven en procés d'instal·lació.
"Passant per Catalunya, la bateria em va baixar a un percentatge prou crític buscant on carregar, perquè vaig trobar dos punts que no funcionaven i, per sort, el tercer sí. A més, vaig tindre la decepció de trobar problemes de compatibilitat i pagament amb les meues targetes en alguns carregadors", lamenta.
El major contrast el troba en el seu propi poble, ja que assegura que a Benissa només hi ha un parell de punts de recàrrega, mentre que a Alemanya la gran majoria de ciutats compten amb una àmplia infraestructura a causa de l'aposta que ha fet el país pels vehicles electrificats, tot i que la fabricació de vehicles de combustió continua sent un dels pilars de la seua economia.
