L'Assessoria Jurídica avala reconstruir l'antic monument a Sorolla en la platja del Cabanyal
L'Advocat de la Ciutat sosté que la interpretació del Ministeri per a la Transició Ecològica partix d'un plantejament "equivocat".
Més informació: Les obres en Marquès del Túria de València entren en la seua recta final amb els més de 22.000 m2 d'asfalt fonoabsorbent
L'Ajuntament de València ja ha rebut l'informe de la Assessoria Jurídica Municipal que recolza jurídicament la reconstrucció de l'antic Monument a Sorolla en la seua ubicació original, front al rebuig de Costes a les tres alternatives d'emplaçament proposades pel consistori.
El document, emés el passat 30 de juliol per l'Advocat de la Ciutat, sosté que la interpretació del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic partix d'un plantejament "equivocat", en tractar-se d'una restitució d'un bé cultural preexistent i no d'una nova ocupació del Domini Públic Marítim-Terrestre (DPMT).
"El Govern municipal tenia raó i ara compta amb l'aval jurídic que ho acredita", ha declarat l'edil d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno.
"No estem parlant d'instal·lar una activitat econòmica ni d'ocupar el DPMT per a un aprofitament privat, sinó de retornar a la Platja del Cabanyal, escenari de moltes de les seues creacions, un element essencial de la seua identitat i de saldar un deute històric de la ciutat amb un dels seus fills més il·lustres", ha dit
"Separar l'antic monument d'eixe entorn suposaria desnaturalitzar la iniciativa i privar Sorolla del reconeixement que es mereix", ha afegit.
Segons han apuntat des del consistori en un comunicat, el 2 de maig de 2025, l'Ajuntament va remetre a Demarcació de Costes, a la Secretaria d'Estat de Medi Ambient i a la Direcció General de la Costa i la Mar una extensa proposta tècnica amb tres opcions d'emplaçament.
La documentació incloïa un estudi històric-artístic, una anàlisi petrològica dels materials, l'inventari i la catalogació de les peces conservades, una memòria justificativa, un estudi d'alternatives i un avantprojecte de reconstrucció.
"Durant més de quatre mesos no es va obtindre cap resposta, ni tan sols comunicació de tràmit", han lamentat des del consistori.
El 9 de setembre de 2025 el Govern municipal va formular un requeriment formal en el qual, a més de reclamar contestació expressa, sol·licitava de manera específica la celebració d'una reunió tècnica, presencial o telemàtica, entre el personal dels òrgans estatals i el Servei de Patrimoni Històric i Artístic.
La contestació de la Demarcació de Costes, de 2 d'octubre de 2025, es va limitar a rebutjar les tres alternatives proposades, "sense oferir altres opcions i sense accedir a la petició de reunió oferida", han criticat.
"El Govern d'Espanya, a través de Demarcació de Costes, va pretendre resoldre amb una resposta d'apenes foli i mig un projecte d'enorme rellevància cultural, històrica i patrimonial per a la ciutat", ha manifestat José Luis Moreno.
"Davant d'aquella negativa insuficientment fonamentada, l'Ajuntament ha treballat amb rigor, ha localitzat nova documentació en l'Arxiu Històric Municipal i ha sol·licitat el criteri dels seus serveis jurídics", ha valorat.
En paraules de l'edil, "el resultat és un informe sòlid que confirma que la posició municipal és jurídicament defensable i que la iniciativa, tal com està plantejada, és legalment viable".
Restitució patrimonial
L'Advocat de la Ciutat recorda que, encara que la contestació de Costes no constituïx una resolució administrativa denegatòria, sinó una opinió emesa en resposta a una consulta prèvia formulada per l'Ajuntament, "és clar que l'Administració estatal ja adverteix de la seua voluntat de desestimar qualsevol pretensió que se li formule en el sentit pretés pel consistori".
Així mateix, considera errònia l'aplicació de manera automàtica a l'actuació de l'article 32.1 de la Llei 22/1988, de Costes, com si es tractara d'una nova instal·lació ordinària susceptible d'ubicar-se indistintament en qualsevol altre lloc.
"Resulta obvi que ni l'autorització ni la concessió constituïxen un títol jurídic hàbil per a donar resposta a la pretensió municipal. La ubicació del monument té una vocació de permanència, mentre que les concessions tenen una duració taxada", assenyala.
A més, precisa que "el monument no es destina a un ús privatiu, sinó a l'ús i gaudi general per la col·lectivitat, com qualsevol escultura instal·lada en la via pública i la seua col·locació no té per objecte la realització de cap activitat, per la qual cosa l'Ajuntament no podria ser considerat concessionari".
Tampoc encaixen les figures de la reserva ni de l'adscripció, previstes per a fins diferents.
D'acord amb l'informe jurídic, l'antic Monument a Sorolla va ser concebut, projectat i aprovat com un element de la urbanització de la Platja del Cabanyal, com així recullen els acords municipals de l'època, per la qual cosa la qualificació que li atribuïx ara la Demarcació de Costes a València suposa "degradar-lo a una mera instal·lació de platja", segons l'Ajuntament.
L'Advocat de la Ciutat detecta, a més, un error material en la pròpia fonamentació del rebuig per part de l'Estat: la Demarcació de Costes invoca l'article 30.2 de la Llei de Costes quan en realitat transcriu el contingut de l'article 31.2.
A tot l'anterior, se suma que l'Assessoria Jurídica sosté que existixen arguments suficients per a considerar que l'actuació projectada "no és una reconstrucció ex novo, sinó la restitució patrimonial d'una implantació consolidada sobre uns mateixos elements patrimonials".
Per a la construcció del monument, "s'utilitzaren les columnes, bases, arquitraus que, per gestió de Sorolla, s'havien traslladat a València. És a dir, els elements arquitectònics que el componen resulten inseparables del grup monumental, junt amb el bust, des del primer moment, sent, a més, peces aportades pel mateix pintor", han recordat.
L'informe jurídic atorga especial rellevància a la documentació localitzada en l'Arxiu Històric Municipal, que acredita que la ubicació front a la mar no va ser accidental ni accessòria.
L'escultor Mariano Benlliure va donar en 1924 el bust de Sorolla a la ciutat amb la condició que es col·locara en la Platja del Cabanyal, "davant d'eixe sol i d'eixes ones llevantines que va saber pintar com ningú".
Per la seua part, la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles va dictaminar que no hi havia un altre emplaçament tan indicat com el tram de platja entre l'Asil del Carme i la Casa dels Bous, per ser el paratge on el pintor va realitzar obres com Triste herencia.
Així, el ple de l'Ajuntament va aprovar eixe emplaçament en sessió extraordinària de 24 de desembre de 1924 i va ratificar el projecte de l'arquitecte municipal Francisco Mora el 15 de febrer de 1932.
"La validesa dels acords municipals adoptats no decau pel transcurs del temps, podent tornar a recuperar la seua eficàcia o executivitat davant l'absència d'acords municipals diferents o contraris. Simplement com a conseqüència d'un fet imprevisible i inevitable es va haver de desmuntar en el seu dia el monument, però d'esta circumstància fàctica no es deriva la ineficàcia de les decisions en el seu dia adoptades", han indicat des del consistori.
