El refugi de Ferran Torres en un poble de València: 7.995 habitants, rodejat d'horta i a 5 quilòmetres de la mar
El jugador va descriure este lloc com "molt acollidor". Gastronomia, vida cultural i l'horta són tres senyes d'identitat d'este municipi.
Més informació: El refugi de David Villa en un poble de 1.400 habitants: un paisatge miner perfecte per a amants de la natura
A pocs dies que comence el Mundial 2026, el valencià Ferran Torres, futbolista de la selecció espanyola, va assegurar sentir eixa "pressió" que els "agrada" tindre.
"Tinc més records del Mundial de 2010. Tot el món es recorda d'eixe Mundial. Quedàvem els companys del València per a vore'l", va dir.
Perquè si alguna cosa destaca d'este jugador és la seua humilitat i les seues arrels. Encara que juga com a davanter en el FC Barcelona i ja no viu a València, continua molt unit a la seua terra i al seu poble, Foios.
Esta localitat valenciana, situada a només 20 minuts de la capital i a tan sols cinc quilòmetres de la mar, té una població de 7.995 habitants, segons el cens oficial.
La seua rica gastronomia, una intensa vida cultural i l'horta són tres senyes d'identitat d'este municipi.
Ferran va descriure este lloc com "molt acollidor". Vivia en una casa amb planta baixa i tenia allí la seua porteria, i amb els seus gossos, que feien de defensors, podia jugar, va contar en una entrevista a Panenka.
![Ferran Torres, a Foios. EE](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11286992.jpg?p=c:1440:877:nowe:0:0\/w:1706\/h:1039&h=r2qfwM94"])
Ferran Torres, a Foios. EE
El jove recorda una "molt bona infància". Va començar jugant a futbito al seu col·legi, a l'EPLA (Escoles Professionals Lluís Amigó); i a futbol per pura diversió amb els seus amics.
Però en aquella època mai va pensar que arribaria a ser futbolista de Primera Divisió: el València CF el fitxaria als set anys.
"Tot per portar la copa"
Ara que s'acosta el Mundial, els jugadors són conscients que representen "tot un país" i van assegurar que ho "donaran tot per portar la copa a Espanya".
"Hi ha pressió, no ho anem a negar. Representem la il·lusió de tot un país en un Mundial. Però ens agrada eixa pressió i fer feliç a la gent. Ho donarem tot per portar la copa a Espanya", va assegurar el jove de Foios durant la presentació d'un patrocini de la selecció espanyola.
L'objectiu comú és brodar una segona estrella a l'escut després de la primera, aconseguida a Sud-àfrica en 2010; fita que va recordar Ferran Torres.
Foios
El topònim Foios, del llatí tardà foveos, "tolls", probablement es referix als brolladors que abundaven prop d'este poble.
Es coneixen les restes d'una vila romana d'època altimperial a la Plana de Foios.
No obstant això, el nucli actual prové d'un rahal andalusí, esmentat ja en 1235 i conquerit per Jaume I en 1237.
El rei el va donar a Roderic Eiximén de Llúcia l'1 d'agost del mateix any, que la va transferir a la família Díez en 1238.
![El camp de futbol en homenatge a Ferran Torres, a Foios (València). EE](["https:\/\/s3.elespanol.com\/k\/imgp\/cms\/elespanol\/11286993.jpg?p=c:1440:876:nowe:0:282\/w:1706\/h:1038&h=eR_lhH5G"])
El camp de futbol en homenatge a Ferran Torres, a Foios (València). EE
En 1247 va passar a mans d'un tal Guillem, escrivà reial i, després de diverses vendes i particions, Ramon Vilanova va comprar el senyoriu en 1386.
Anys més tard Foios va retornar a la Corona com a vila reial i no va tornar a ser propietat senyorial.
El primer document on apareix el nom de "Foios" va ser el 25 de juny de 1235, en un document sobre el casament de Jayme Castellà amb la filla del Senyor de Foios i Alifori.
Patrimoni
Alguns dels atractius que té este municipi són la església parroquial de l'Assumpció de la Mare de Déu, un edifici de tres naus i creuer, amb una torre campanar.
Del seu interior cal esmentar diversos retables barrocs, així com imagineria i pintures neoclàssiques. Sobretot, destaca la imatge de la Mare de Déu del Patrocini, patrona de Foios.
Foios (València). EE
D'altra banda, l'Ermita del Crist de la Sang està situada a 1 km del nucli urbà. Es tracta d'un edifici de façana neoclàssica i planta rectangular, reconstruït en 1942.
També cal esmentar el Piló de la Campana, una xicoteta ermita dedicada a la Mare de Déu del Patrocini que es va construir en 1982. És el lloc on, segons conta la llegenda, va aparéixer la imatge de la Mare de Déu del Patrocini.
Respecte a la seua gastronomia, Foios oferix una de les més suculentes de l'Horta Nord. Famosos són el seu arròs amb fessols i naps, les calderetes, la coca cristina, els pastissets de moniato i la coca de Santiago.
